Diverses organitzacions i moviments pacifistes i antimilitaristes, entre els quals el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la Fundació Finances Ètiques, Alternativa Antimilitarista, Ecologistas en Acción i Desarma Madrid han exigit a Indra que aturi la producció d'armament per la repercussió que té en la vulneració dels drets humans. Els col·lectius han intervingut de manera telemàtica a la junta d'accionistes de l'empresa, en una acció d'Accionariat Crític, per posar de manifest les seves "males pràctiques" en relació a la creació de material per a armament utilitzat en guerres com la del Iemen, i també per a la militarització de fronteres, segons han informat en un comunicat. El Govern espanyol és el principal accionista de la companyia, amb el 18,7% del capital a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). 

Durant l'acció, en què també han participat War Resisters Internacional, Baladre i la campanya Regularización ya, els membres de les entitats han denunciat la implicació d'Indra en la fabricació i manteniment de sistemes de combat i radars que són després adquirits per l'Aràbia Saudita, "un país en guerra oberta amb el Iemen i que lidera la coalició que està provocant una de les majors catàstrofes humanitàries d'enormes dimensions". Es tracta dels sistemes de combat Leopard de Santa Bàrbara Sistemes - General Dynamics, i els radars dels Eurofighters de BAE Systems.

Les entitats han posat de manifest que el 12 d'abril de 2018, el Govern espanyol va signar un acord per a la venda a l'Aràbia Saudita de cinc corbetes, construïdes per Navantia, una altra empresa espanyola a la qual Indra proveeix de components, que podrien utilitzar-se en la guerra del Iemen i en el seu bloqueig. Al comunicat recorden que el Ministeri de Defensa espanyol és un dels "clients principals" de l'empresa. De maig de 2017 a maig de 2018 van ser adjudicats a Indra un total de 152 contractes del Ministeri, per un valor de més de 65 milions d'euros, apunten.

La militarització de fronteres

En el comunicat, les entitats també denuncien el rol d'Indra en la militarització de fronteres, i recorden que l'empresa "és una de les principals responsables de construir i mantenir les tanques de Ceuta i Melilla, i ha estat responsable de la construcció d'una tercera tanca a la frontera espanyola a Melilla". 

Durant la intervenció, els col·lectius han assenyalat que en la situació de crisi generada per la Covid-19, "quan les veritables amenaces han demostrat ser la precarietat, la manca d'investigació civil i les mancances d'un sistema sanitari deficient, les empreses d'armes demostren tenir menys sentit ara que mai". 

"Demanem la retirada d'Indra del sector armamentista i de control de fronteres, reorientant les seves activitats empresarials a àrees responsables amb la cura i la sostenibilitat de la vida i del planeta. Posant la justícia social i medioambental al centre", han conclòs.