Público
Público

Òmnium porta al TEDH l'exclusió de les entitats que defensen el català de la causa del 25% a l'escola

Xavier Antich: "És insòlit i antidemocràtic el paper que està jugant de nou la justícia espanyola contra el català a l'escola, vulnerant el dret dels ciutadans a aprendre el català"

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre.
Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre. Jordi Pujolar

Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans al·legant que la justícia espanyola discrimina i exclou les entitats que defensen el català en la causa general del 25% a l'escola. Ho fa després que el Tribunal Constitucional li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que amenaça el conjunt d'escoles de Catalunya i que es troba actualment aturat pendent de la decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei i Decret llei del català a l'escola.

El Tribunal Constitucional van efectuar una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari

Segons Òmnium, en la causa del 25%, tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com el Tribunal Constitucional van efectuar una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari quan van impedir que l'entitat pogués personar-se en la causa, argumentant que la imposició del 25% de castellà no afecta l'ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis, mentre sí que van acceptar la personació d'entitats no representatives contràries a l'escola catalana com Asamblea por una Escuela Bilingüe o Hablamos Español.

Ja llavors, l'entitat presidida per Xavier Antich va denunciar el greu perjudici que suposava no poder defensar, des de la societat civil, el model d'immersió lingüística. Així mateix, la decisió del TSJC va comptar amb dos vots particulars dels cinc magistrats que formaven el tribunal, qui es van oposar a la decisió argumentant que "és obvi que la major utilització vehicular o docent d'una llengua comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars" i, per tant, que les entitats que treballen per la promoció del català a l'escola haurien de ser admeses com a part afectada en el judici, ja que en cas contrari, es veuria amenaçat el dret a la tutela judicial efectiva i a la igualtat de tracte.

"Insòlit i antidemocràtic"

Ara, Òmnium eleva la seva demanda per discriminació lingüística al tribunal d'Estrasburg i denuncia que la justícia espanyola vulnera diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans. Entre aquests, el que fa referència a la discriminació per raó de llengua o la violació del Dret al procés equitable.

"És insòlit i antidemocràtic el paper que està jugant de nou la justícia espanyola contra el català a l'escola, vulnerant el dret dels ciutadans a aprendre el català"

Segons el president d'Òmnium, Xavier Antich, "és insòlit i antidemocràtic el paper que està jugant de nou la justícia espanyola contra el català a l'escola, vulnerant el dret dels ciutadans a aprendre el català". "És surrealista, tot i que no ens sorprèn, que la justícia espanyola consideri que la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a les aules no afecta el català i, per tant, que tampoc afecta Òmnium Cultural. Però és intolerable i cal denunciar que, mentre passa això, entitats fantasma de l'espanyolisme, que no són ni representatives, ni tenen res a veure amb l'educació, sí que se'ls permet ser part en la causa", lamenta. No obstant això, sentència que Òmnium utilitzarà "totes les eines legals, també a Europa, per evitar que siguin els tribunals i no la comunitat educativa, els que marquin el nostre model d'escola".

Òmnium manté que l'execució de la sentència del 25% de castellà a les escoles catalanes té una clara implicació política i social, i lamenta que la justícia segueixi amenaçant l'escola catalana, excloent les entitats representatives de la comunitat educativa i les favorables a aquest gran consens de país, mentre que, per altra banda, premia i promociona aquelles que pretenen trencar amb el model d'immersió lingüística, sense cap base pedagògica, amb la pretensió d'impedir que el conjunt de l'alumnat pugui estar plenament capacitat per comunicar-se en català.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?