Òmnium Cultural i diverses associacions memorialistes han presentat aquest diumenge una crida internacional perquè la Prefectura Superior de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona es converteixi en un espai de memòria. En un manifest al qual s'han adherit 177 organitzacions internacionals de 20 països, les entitats han reclamat que l'edifici deixi de ser un centre operatiu policial. També ha demanat que l'espai i els seus fons es transfereixin a les institucions catalanes amb l'objectiu de transformar l'edifici en un "espai de memòria, d'arxius documentals i centre d'interpretació de la impunitat i la tortura".

En un acte aquest diumenge davant l'edifici, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, s'ha mostrat convençut que "la policia acabarà marxant" de la prefectura. Antich ha asseverat que no pararan "fins que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria". "Tenim una mala notícia per les raons d'Estat. Aquesta batalla per la dignitat la guanyarem, perquè és una batalla per la democràcia i per la llibertat", ha assegurat Antich.

El president d'Òmnium Cultural també ha denunciat que l'Estat "no fa net del substrat franquista, ni compleix els mínims de justícia i reparació a què està obligat". "L'Estat no afronta el franquisme i aprofundeix l'anomalia davant les aspiracions democràtiques", ha dit Antich, i ha advertit que "els tímids intents de revisió, com la nova llei de memòria democràtica, són insuficients", ja que "ni preveu conseqüències jurídiques, ni comporta responsabilitats patrimonials per l'Estat".

A l'acte també hi ha participat Álvaro Ahumada, el director de Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi de Xile, una de les entitats adherides al manifest. Ahumada ha recordat que la possibilitat de recuperar espais com Via Laietana "està directament relacionat amb la capacitat d'organització", malgrat que "sempre existeix la temptació de no recuperar el passat i l'estat espanyol ho sap". Per això, ha afegit: "És impossible de mirar el futur si no som capaços de resoldre els problemes del passat".

Un escenari de persecució política

En el manifest, les entitats han recordat que la prefectura de Via Laietana, que depèn del Ministeri de l'Interior d'Espanya, va ser el principal escenari de persecució política des de la seva creació el 1929 i durant el Franquisme.

"Allí s'hi van cometre delictes de lesa humanitat, amb detencions arbitràries per causes principalment polítiques, d'orientació sexual, identitat de gènere, la militància sindical, discriminació etnico-racial o pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana", han denunciat. "Una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals".