Dones embarassades convivint amb els seus violadors, menors dormint als carrers i sense menjar, dones treballadores colpejades per les autoritats i en situació de precarietat extrema, abusos físics sobre menors i dones als centres d'internament, tràfic de drogues i éssers humans, homes amb ferides i amputacions per les concertines de les tanques, devolucions massives de persones a països on no es respecten els drets humans, famílies trencades i separades... Són algunes mostres d'una petita radiografia de la impunitat existent, però invisibilitzada, a les ciutats de Ceuta i Melilla des de fa anys. Una situació d'il·legalitat jurídica que l'Estat espanyol permet en connivència amb el Marroc a la seva frontera sud mentre Europa mira cap a un altre costat.

La Caravana 'Obrint fronteres', que l'any passat es va desplaçar des de diferents punts de l'Estat espanyol fins a Grècia, pretén visibilitzar i denunciar aquest any aquesta vulneració flagrant dels drets humans a la frontera sud amb el Marroc. Un centenar de col·lectius en defensa dels drets humans tornaran a posar en marxa la caravana durant una setmana, del 14 al 22 de juliol, des d'una vintena de ciutats de l'Estat  fins a arribar a la frontera de Melilla. L'objectiu, segons es llegeix al manifest, continua focalitzant-se en la denúncia de les polítiques migratòries i d'asil que apliquen la UE i els estats que la conformen, però aquesta vegada es posa l'accent sobre l'excepcionalitat jurídica que pateixen les persones migrants a la frontera entre l'Estat espanyol i el Marroc.

Amb aquest propòsit, la ruta de la caravana farà parada a Madrid, Sevilla, el CIE d'Algesires, Màlaga, Melilla i Almeria -en aquest tram final per denunciar la situació del treball que fan les persones migrants als hivernacles-, amb actes programats al carrer per sensibilitzar a la ciutadania. “Amb la nostra Caravana volem recordar que la frontera sud europea és una, des de l'Egeu fins a l'estret de Gibraltar, i que les conseqüències de la seva gestió sobre milers de persones també és responsabilitat nostra”, s'afirma al manifest.

“No ens reconeixem en un Estat espanyol que, per les seves polítiques d'estrangeria, resulta ser l'exemple de la vulneració dels drets fonamentals en el context internacional”, segueix. I posa com a exemples d'aquestes situacions “les concertines a les tanques de Ceuta i Melilla, les il·legals expulsions sumàries 'en calent', les operacions de 'control' de Frontex, la impossibilitat de sol·licitar protecció internacional a les ambaixades i consolats de l'Estat espanyol, les traves constants al procediment d'asil o la política d'externalització de fronteres amb convenis signats amb països que vulneren els drets humans, com Marroc o Turquia”.

Portadores a la frontera sud. Fotomovimiento. Pedro Mata

Frontera invisibilitzada

“Aquests últims anys s'ha posat el focus mediàtic a la frontera de Grècia, i entenem que la frontera sud ha estat invisibilitzada. Amb la caravana volem cridar l'atenció de qui determina l'agenda política i aconseguir que molta gent es mobilitzi perquè es restableixi la legalitat a la frontera sud, on hi ha una situació d'emergència per la vulneració de drets humans”, explica Laura Curell a Públic, membre del Centre Irídia, un dels col·lectius que participa aquest any a la caravana des de Catalunya i que ha presentat aquest any un informe sobre la frontera sud. Per Curell “és un moment estratègic per crear un canvi polític a llarg termini sobre l'excepcionalitat jurídica a la frontera sud” i per portar la qüestió al Congrés dels diputats.

Amb això, la reivindicació d'aquesta caravana se centra a demanar que “les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla deixin de ser, en la pràctica, fronteres intraestatals, que s'aturi la discriminació sobre les persones que sol·liciten asil en aquestes ciutats que sistemàticament veuen dificultat el seu trasllat a la península”. Sobretot, com destaca el manifest, pel que fa a les persones migrants amb major vulnerabilitat i que més discriminació pateixen en aquests territoris: els menors no acompanyats i les dones.

Menors dormint als carrers

Sobre la situació dels menors que arriben sense família a Ceuta i Melilla, Curell destaca que el més urgent és que “es prenguin mesures perquè no hi hagi menors vivint al carrer” tant des de l'Estat espanyol com de les ciutats autònomes. A més, considera que “cal fer un control exhaustiu d'allò que succeïx als centres de menors, on es produeixen abusos, per traslladar-los a centres de la península” i “que es garanteixi la documentació una vegada fan els 18 anys”.

Les dones, el flanc més vulnerable de la frontera sud

Aquest any la caravana a la frontera sud inclourà una caravana feminista promoguda pel grup català 'Dones lliures en territoris lliures' que ja l'any passat, després de l'experiència a Grècia, van decidir autoorganitzar-se per denunciar la major estigmatització que pateixen les dones migrants durant el trànsit, tot i que es troben més invisibilitzades. L'objectiu d'aquest grup feminista és “fer visible la presència de les dones en els processos migratoris i mostrar que elles són també protagonistes i subjectes polítics, i, alhora, aquelles a qui vulneren més sistemàticament tots els seus drets, patint la violència masclista en tota la seva amplitud i crueltat”.

Persones migrants intenten saltar la tanca de Melilla. ARXIU REUTERS (2014)

Sira Ruiz, membre del Grup Feminista de suport a la caravana sud, insisteix a Públic en què cal no perdre de vista que les dones “són les protagonistes del fet migratori”. “Sempre es parla de les persones que creuen les tanques, però les dones queden invisibilitzades perquè no les salten. Elles entren d'altres maneres a Ceuta i Melilla”, adverteix. I posa exemple de les vulneracions de drets flagrants que pateixen aquestes dones a la frontera sud, la majoria víctimes de violència masclista: “Volem denunciar la tracta de les dones subsaharianes que es troben als centres d'internament al Marroc. A moltes les deixen embarassades i han de conviure amb els mateixos proxenetes, patint tota mena de discriminacions”. També parla de totes aquelles dones marroquines que marxen embarassades a donar a llum a Melilla perquè no tenen assegurada l'assistència mèdica al Marroc.
I, com ja alertava l'informe sobre la frontera sud del Centre Irídia, hi ha la voluntat de visibilitzar la precarietat de les treballadores de la llar a Ceuta i Melilla, i de les dones portadores que cada dia travessen la frontera hispana-marroquína per un salari de 5 euros i sota condicions de violència física.

Molts col·lectius, suma de reivindicacions

La caravana 'obrint fronteres' ha aconseguit convertir-se en una iniciativa transversal entre centenars de col·lectius d'arreu de l'Estat espanyol que inclou moltes reivindicacions per demanar la garantia dels drets humans a la frontera sud. A banda de les ja explicades, destaquen la petició de vies legals i segures d'arribada, la fi del comerç d'armes, acabar amb la violència sexual que pateixen dones i nens, que es respecti el Conveni de Ginebra i el dret internacional, la suspensió dels acords de retorn amb països que no respecten els drets humans, la lluita contra el tràfic d'éssers humans, que es garanteixi l'acollida de les dones i les persones LGTBI sense discriminacions o que es clausurin els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).

Els col·lectius que promouen la caravana des de Catalunya són, entre altres, Barcelona Refugi, Barris Refugi, CGT, FAVB, Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans, Stop Mare Mortum, Grup Feminista 'Dones lliures en territoris lliures' i SOS Racisme.

El pròxim 3 juny el grup feminista impulsor de la caravana 'obrint fronteres' a Catalunya farà una presentació de la iniciativa a Barcelona posant el focus en les dones migrades, i el 7 de juny es farà la presentació pública de la caravana a la mateixa ciutat amb tots els col·lectius implicats.