L'èxit de la cançó de Shakira dedicada a la seva exparella, el futbolista Gerard Piqué, va ser el més comentat aquest dijous. Darrere de la melodia hi ha Bizarrap, un nom més que conegut per les noves generacions, però que pot no sonar aquests que a la primera de canvi anomenen boomers.

I és que arran d'aquest tema han sorgit nombroses converses, les més comunes sobre infidelitats, relacions i xafarderies, cosa que els més veterans poden estar al corrent, però també han sorgit conceptes que poden fer més d'un perdre's entre tanta modernitat. Tot i que un cop es descobreixen, la realitat és que no són tan complexos ni tan nous.

Comencem pel més bàsic, el cervell musical darrere de la venjança de la cantant colombiana. Gonzalo Julián Conde, més conegut com a Bizarrap, és un productor musical argentí de 24 anys. No és només el responsable de posar la melodia a aquesta cançó, també va ser el productor de l'èxit de l'estiu amb l'artista Quevedo. L'estiu 2022 serà recordat pel popular Quédate sonant a totes les festes, discoteques, festivals i cotxes de l'Estat. 

Parlant precisament de Quevedo (l'escriptor clàssic, que no pas el cantant), introduïm un nou concepte que utilitza la xavalada. Sembla que fugim d'estudi però confiïn, que aquest vaixell arribarà a bon port. Entre els comentaris més comuns sobre la nova cançó de Shakira es parla d'un beef de la cantant cap al futbolista.

I vostè, que té problemes per silenciar un grup de Whatsapp, que el Twitter és el replà del seu edifici i el seu Spotify són els 45 minuts de música ininterrompuda de Cadena 100, es preguntarà i amb raó: "Què dimonis és un beef?".

El 'beef' no és un filet, encara que també

Quan un escolta el terme beef no pot evitar pensar en una barbacoa i un bon filet, "imbatible", que diria Pedro Sánchez, però també té una traducció menys literal a la nostra llengua. Segons Urban Dictionary (la RAE o el DIEC dels joves), és un "argot originalment nord-americà que significa lluitar amb algú o ser agressiu amb algú", però no a un nivell físic, és més un enfrontament dialèctic que es produeix habitualment entre artistes o famosos. Això no necessàriament implica una cançó, per la qual cosa aquell famós "hi havia una vegada un home a un nas enganxat" de Quevedo dedicat a Góngora podria considerar-se un dels més grans beef de la literatura espanyola.

Aquest terme s'usa de manera errònia en alguns casos, o més aviat imprecisa per ser més precisos (valgui la redundància), i és que en el cas d'una cançó el terme més concret és diss track. Aquests són temes les lletres dels quals tenen com a propòsit principal atacar verbalment una altra persona.

Però deixem-nos d'anglicismes, perquè parlem d'una artista llatinoamericana i la llengua espanyola té els seus recursos. A l'Amèrica Llatina s'anomena a aquestes cançons tiraera. De fet, no és la primera vegada que Bizarrap en participa d'una. L'artista René (Residente del grup Calle 13) va aprofitar la Music Session número 49 per llançar tot el seu rancor en forma de paraules que rimaven entre si l'artista J Balvin.

Encara que això de Music Session pot sonar a una cosa moderna i nova, la veritat és que és una cosa que ha existit tota la vida. Aquesta sessió es produeix quan dos o diversos artistes es reuneixen en un context més o menys informal per crear música junts. En el cas de Bizarrap, acorda crear una cançó amb un artista, vegeu Shakira, Quevedo, Nicky Jam o qui sigui, i tots dos es reuneixen a l'estudi per posar en comú les seves idees sobre lletra i ritmes. D'aquí en surt una cançó. La diferència amb la cançó "a l'ús" és que aquesta té un desenvolupament més perllongat en el temps en un context més formal.

Realment aquest concepte s'ha treballat durant anys. No hi ha gaire diferència (més enllà de la musical i els gustos individuals) entre una sessió de Bizarrap i una Jam Session de jazz. Al capdavall, és una reunió entre músics que creen una mica junts.

Si Shakira és la que canta, què fa Bizarrap?

Bizarrap, com altres productors musicals, té la feina de crear els ritmes que conformen la base de la cançó. Sobre aquesta pista, l'artista canta la lletra que ha composat i el productor argentí les barreja. Això consisteix a crear un equilibri entre tots els components de la cançó, com ara el volum, la freqüència, la col·locació o la dinàmica. És el que fa que soni bonic, vaja.

Explicats tots els conceptes necessaris per entendre's amb aquest parent de poca edat que fa moviments estranys davant del seu telèfon perquè "està gravant un TikTok", només queda esperar a la propera gran innovació que torni a deixar una cara de total incomprensió que intentarem recompondre amb un altre article.