Juanma Moreno, un home a qui tots, inclosos bona part dels seus companys de partit, donaven per mort abans del passat 2 de desembre, el dia que va triar Susana Díaz per celebrar les eleccions autonòmiques, serà el sisè president de la Junta d'Andalusia, el primer d'un partit diferent al PSOE, si aconsegueix els vots del partit d'ultradreta Vox, un cop assegurats els de Cs. Aquesta és l'única suma possible avui. En cas que efectivament es dugui a terme, les dretes i la ultradreta prendran immediatament el control del Govern d'Andalusia i del Parlament, amb el qual pretenen acabar amb tota una era de Governs i polítiques del PSOE, que han durat 36 anys. La data que tenen al cap tant Cs com PP per executar el canvi està a l'entorn del proper 16 de gener.

El pacte del Nadal, l'acord programàtic entre PP i Cs, s'ha transformat en una sòlida entesa. Tots dos partits formen ara mateix un bloc, que actua ja i actuarà gairebé com un mateix partit en els pròxims temps a Andalusia. Aquesta configuració els ha permès treballar en dos fronts al mateix temps.

Mentre el PP busca amarrar sense complexos, per aquest moment i pels pròxims temps, els imprescindibles suports de Vox -aquest dimecres es van reunir a Sevilla els secretaris generals de tots dos partits, Teodoro García Egea i Javier Ortega Smith-, els que necessiten per a fer qualsevol cosa; Cs intentava que no es notés massa que és tot l'entramat ultra el que mantindrà en realitat, al seu costat, l'activitat del pròxim Govern i qui té el poder per decidir quant durarà. I tractava així de configurar una Mesa del Parlament plural, en la qual ells es quedaran amb la presidència de la Cambra, clau per a marcar els temps del procés d'investidura i per decidir qui es presenta, i en la qual tant Vox com Adelante Andalucía tindrien un lloc cadascun.

Amb el fracàs d'aquesta estratègia, pel rebuig a última hora d'aquest dimecres d'Antonio Maíllo i Teresa Rodríguez, les coses es van precipitar. Cs va renunciar a incloure a Adelante Andalucía a la Mesa i va anunciar ipso facto que parlaria amb Vox. Així, poc després, s'arribava al primer gran acord entre les tres forces a les quals els uneix la mateixa idea de fons: acabar amb l'hegemonia del PSOE a Andalusia.

Santiago Abascal, president de Vox, anunciava a través de twitter cap a les onze de la nit d'aquest dimecres que votarà amb el PP i Cs per a la formació de la taula de la Cambra: "Ara sí: Després que Cs i PP hagin demanat oficialment el suport del nostre partit, donant a Vox veu i vot a la Mesa, podem parlar d'acord. La presidència del Parlament serà per a Cs i la majoria de la Mesa serà per a PP-Cs -VOX, com van votar els andalusos". En un altra piulada consecutiva, precisava: "Un acord que, de moment, es limita a la composició de la Mesa. Res més".

“Si tot marxa com està previst i tots complim, és més que previsible que jo sigui el pròxim president de la Junta d'Andalusia”, havia dit Moreno aquest matí, deixant així caure que ho té tot parlat i que només cal esperar que res faci fallida pel camí. Després va afegir que el que ha de fer ara és "escoltar i dialogar" amb Vox per conèixer les seves exigències. "Fins ara hem sabut que no volen entrar en el Govern i sí tenir representació a la Mesa amb veu i vot", va dir. "Vox té representació en el Parlament perquè així ho han volgut més de 400.000 andalusos, per la qual cosa hem de dialogar amb ells”, va afegir.

Unes hores més tard, després de la trobada de García Egea i Ortega Smith, el president de Vox, Santiago Abascal, havia fet una altra piulada, en el qual afirmava: “Veiem..., ho repetirem perquè alguns no es volen assabentar: VOX no votarà un govern que no s'assegui a escoltar i atendre els representants i les propostes de 400.000 andalusos”. I després de l'acord sobre la Mesa de la Cambra, Abascal va insistir en aquest missatge, però ja en un to més suau: "Perquè donem suport a una investidura, com és lògic, hauran d'escoltar i atendre el que van votar 400.000 andalusos. A partir de demà començarem a parlar d'aquest canvi polític. Estem convençuts que els partits deixaran a un costat estranyes piruetes que hem vist aquests dies, i afrontaran aquesta fase amb més serietat  i transparència que com ho han fet fins ara. VOX reitera que no serà un obstacle pel canvi, però tampoc una catifa".

La Mesa del Parlament

Les passes que han donat PP i Cs, malgrat el que pugui semblar, han anat sempre en la direcció de seduir de manera definitiva a Vox. El primer era donar-li el seu lloc en la institucionalitat, la qual cosa ja està tancada, després de l'acord anunciat per Abascal. La configuració de la Mesa de la Cambra que perseguia Cs li hagués lliurat a Vox també la clau, en configurar una majoria de dretes de 4 a 3.

La pressió que ha rebut Cs des del PSOE i des de diferents sectors per no tancar acords amb Vox havia començat a diluir-se el mateix dia de Nadal, després de la publicació d'una foto -fruit de la casualitat o no- de Juan Marín, president de Cs, amb Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo, el tàndem que dirigeix Adelante Andalucía, a l'estació de ferrocarril de Jerez de la Frontera (Cadis).

Aquesta imatge li va permetre a Marín obrir negociacions directes amb Vox -i anunciar-les per la Mesa del Parlament -i pel que vingui després- sense gairebé cost polític. A l'inrevés, gràcies a aquesta estampa, Cs havia aparegut així aquests dies en relació a les negociacions sobre la Mesa en el centre del tauler, just on volia estar.

No obstant això, Adelante Andalucía va trencar aquesta estratègia de Marín sobre les 10 h de la nit quan va enviar un comunicat en el qual es negava a participar d'acords amb la dreta i l'extrema dreta i en el qual assegurava que es votarien a si mateixos a totes les votacions, encara que això suposés perdre el seu lloc en la Mesa. “La nostra coherència està per sobre de qualsevol altra consideració. Que Cs no pretengui netejar la seva vergonya de pacte amb l'extrema dreta a costa d'Adelante Andalucía. Els reptem a que presentin candidatures on vulguin, perquè nosaltres confrontarem tant amb la dreta que representen, com la del PP i la dels seus socis ultres de VOX”.

Si a Marín li hagués sortit la jugada que intentava, hi hagués hagut en l'òrgan que dirigeix i ordena l'activitat legislativa 2 diputats del PP, 1 de Cs -el president o presidenta de la Cambra- i 1 de Vox. Mentrestant, l'esquerra s'hagués quedat amb 3 llocs, dels quals 2 eren pel PSOE, que els hagués obtingut amb els seus propis vots després de negar-se des del principi, igual que ara Adelante Andalucía, a participar en cap tipus d'acord en el qual estigués la ultradreta, i 1 per Adelante Andalucía. Per tant, per a tirar endavant les iniciatives de l'Executiu que vol  Moreno al  Parlament, el partit de Santiago Abascal hauria estat així també decisiu des del primer moment i hauria participat de totes les decisions, la qual cosa venien reclamant des que es va conèixer el resultat electoral. I això hauria succeït amb l'aquiescència d'Adelante Andalucía.

Però no li va sortir. Marín va manifestar a Europa Press que sobre les 19,45 hores d'aquest dimecres li havia enviat un missatge a Maíllo insistint que Adelante Andalucía es pronunciés davant la seva proposta, donada la necessitat de "preparar l'escenari". Maíllo li va respondre: "No ens hem plantejat la vostra proposta. Ens votarem a nosaltres mateixos perquè no volem cap acord amb vosaltres". Llavors, el líder de Cs, segons el seu relat, va enviar la resposta de Maíllo a la secretària general de Podem i candidata d'Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, qui no li va respondre. Després d'aquest encreuament de missatges, Marín va considerar que l'escenari canviava per complet, per la qual cosa mantindria contactes amb PP i Vox.

No obstant això, malgrat aquest desacord, si Vox, PP i Cs volguessin de debò, podrien donar-li el seu lloc a la Mesa a Adelante Andalucía. Si no ho fan, es quedarà fora i això suposaria una certa anomalia, perquè la coalició d'esquerres i andalusista té 17 escons, 5 més que Vox.

L'entrada de Vox a la Mesa del Parlament i les converses directes entre els qui seran pròxims aliats, Cs i Vox, entre Marín i el portaveu de Vox a Andalusia, el jutge condemnat per prevaricació, Francisco Serrano, aplanaran de fet en gran mesura el camí per la investidura de Moreno. Aquesta triple aliança, entre les dretes i la ultradreta, acabaria amb l'hegemonia del PSOE, que en aquesta negociació s'ha mantingut al marge de cap acord que inclogui a Vox i ha tingut, malgrat haver estat la força més votada i de la intenció de Susana Díaz de presentar-se a la investidura, un paper nítid d'oposició.

Per primera vegada en la història de l'autonomia, el PSOE no ha estat decisiu per a prendre decisions a Andalusia. Marín, el seu aliat de la passada legislatura, va arremetre contra els socialistes per voler una Mesa sense Vox, per presentar  Susana Díaz a la investidura i per rebutjar qualsevol acord que inclogui a Vox: "Sembla que encara no s'han assabentat de quins van ser els resultats de les urnes el passat 2 de desembre", va dir el president de Cs a Andalusia.