"Hi ha dues maneres de ser creatiu: es pot cantar i ballar o es pot crear un ambient on floreixin els cantants i els ballarins". La frase de l’acadèmic nord-americà Warren Bennis està escrita en lletres ben grans al teatre de l’Espai Andy Warhol, la planta baixa de la Nau Ivanow, un espai cultural situat al carrer d’Hondures del barri de la Sagrera de Barcelona. Aquesta cita resumeix en poques paraules la tasca principal que desenvolupa aquest centre des de fa deu anys: és un espai de residències per a companyies d’arts escèniques, tant locals com internacionals, i un centre que facilita l’acompanyament i la formació d’aquests grups en les diferents etapes dels seus processos creatius.

L’edifici, però, no ha estat sempre dedicat a les arts escèniques, sinó que ha tingut múltiples usos al llarg de la seva història. L’empresari rus instal·lat a Barcelona Víctor Ivanow Bauer va encarregar a l’arquitecte Jordi Figueras Anmella la construcció de la nau l’any 1959 en un solar de la Sagrera. El recinte, que es va acabar de construir el 1968, seria inicialment la seu d’una fàbrica de pintures de la Seat. Fins i tot un dels colors que s’utilitzaven a la fàbrica de Pinturas Ivanow S.A. –un blau elèctric– es va batejar com a "color Ivanow". Quan la producció de la Seat va créixer, la fàbrica es va traslladar a la Zona Franca i l’espai es va llogar a diverses empreses del sector tèxtil, primer a Burberry i després a Àngel Ortiz i Kevin & Kevin, que el van acabar abandonant. El 1997, l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana, molt vinculat al teixit associatiu i veïnal del barri, va comprar la nau i, sota l’organització de l’Associació Cultural la Nau Ivanow, hi va desenvolupar un centre de creació, producció i difusió cultural.

El 2006, la gestió de l’espai i del projecte va passar a mans de la Fundació Sagrera, al patronat de la qual hi havia membres del teixit associatiu del barri i de la ciutat vinculats al món de la cultura. És l’organisme que continua actualment al capdavant de l’equipament. A partir del 2010, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va comprar la Nau Ivanow i la va incloure un any més tard en el projecte de Fàbriques de Creació, un programa basat en la transformació d’antics edificis industrials en espais dedicats a la cultura i l’expressió artística. Va ser llavors quan va passar a ser un recinte dedicat exclusivament a les arts escèniques, tal com el coneixem ara.

Acompanyament professional

La Nau Ivanow ofereix un programa de residències per facilitar la creativitat i el desenvolupament de les companyies teatrals. Cada any hi accedeixen vuit companyies d’arts escèniques de creació recent, que fan residències artístiques d’entre tres i quatre anys al centre, mentre que altres hi realitzen residències internacionals. "Dotem les companyies d’eines i recursos per crear els seus espectacles i les acompanyem en els seus processos creatius i formatius, però també en el seu camí cap a la professionalització i la viabilitat econòmica del seu projecte", explica David Marin, que va començar com a voluntari al centre i és el director de la Nau des del 2012.

Marin lamenta que, en el sector de les arts escèniques, acostuma a haver-hi una sobreproducció de projectes, la majoria molt precaris. "Les ajudes públiques es donen per tenir una obra en cartell, és a dir, per produir, però no es contemplen pràcticament ajudes per a la investigació, la sostenibilitat, l’intercanvi d’experiències o la professionalització", explica. Per això, des de la Nau ofereixen la Beca DespertaLab, que té l’objectiu de donar suport i oferir recursos a les companyies perquè treballin condicions tècniques necessàries de la seva obra per poder accedir millor al món professional. "És important que hi hagi un pressupost clar abans de començar i que s’incorpori almenys una persona de producció a la companyia per avançar cap a la professionalització", apunta Marin.

Vocació local i internacional

El projecte de la Nau Ivanow té una mirada que va més enllà de la ciutat: el centre aposta per les residències internacionals i la mobilitat de les companyies locals a altres països. Companyies de Costa Rica, Xile, Mèxic, Nova York o l’Argentina han pogut realitzar estades d’uns mesos al centre de la Sagrera, i a la inversa, grups teatrals catalans han pogut viatjar també a aquests països amb el suport de la Nau. "En el teatre català, una de les coses que falta potenciar són aquests laboratoris de creació internacionals, per poder aprendre i compartir d’altres companyies amb la tranquil·litat de treballar sense la cerca d’un espectacle final, com ja és més habitual en el món de la dansa, el circ o l’audiovisual", apunta David Marin.

Tot i que la Nau té una missió específica i una vocació de referent internacional, l’espai busca també la implicació en la realitat del barri sense perdre la seva essència. Un exemple recent: el centre ha promogut una residència d’investigació amb el col·lectiu mexicà Ciudades Imposibles per analitzar l’impacte que han tingut en el barri les inacabades obres de transformació de l’eix ferroviari de la Sagrera. Ciudades Imposibles estudia la forma com els projectes urbanístics fallits o no conclosos afecten els veïns i veïnes de barris de diferents ciutats del món. "És una ferida que s’ha de treballar conjuntament amb tot el veïnat, i que, gràcies a l’enfocament cultural que dona la Nau, es pot fer des d’un altre vessant", explica Jaume Matas, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, una de les entitats que ha participat en les diferents fases del projecte, que ha constat d’una ruta d’exploració del territori, de tallers col·laboratius, de l’obertura a la Nau Ivanow del "Museu de la Ciutat Impossible de la Sagrera" i, molt aviat aquest any, de la presentació d’un documental al Museu Etnològic de Barcelona.

A més, ara fa tres anys que la Nau va posar en marxa l’Escola de l’Espectador de la Sagrera, un espai en què es trenca la barrera entre el públic i la companyia, on les veïnes i veïns poden compartir moments del procés creatiu, com ara les primeres lectures, els assajos, la creació d’escenografia i vestuari o la posada en escena. "Tot i que la majoria de processos creatius que es desenvolupen a la Nau acostumen a ser a porta tancada, és important que el barri se senti orgullós de tenir espais com el nostre, que donen veu a artistes d’arreu del món", apunta Marin. Per la seva banda, Jaume Matas defensa el projecte de la Nau Ivanow i considera que "és un espai referent, amb una manera pròpia de treballar i que visibilitza el barri i ens situa en el mapa cultural internacional".

Un futur incert

Com la resta d’equipaments, el coronavirus va forçar a tancar la Nau Ivanow des del març fins a l’estiu, moment en què l’equip es va bolcar en la part formativa oferint diversos seminaris en línia per a companyies d’arreu del món. Aquest nou curs, l’espai ha tornat a obrir, però a mig gas: algunes de les companyies internacionals que havien de venir a fer estades no ho podran fer per culpa de la pandèmia, i les companyies actuals es troben també amb molts problemes per tirar endavant els seus projectes, amb molts teatres encara tancats i altres que estan reprogramant obres que van quedar suspeses fa uns mesos durant el confinament. "Amb tota aquesta crisi, ha quedat palès, una vegada més, que les arts escèniques són un sector extremadament precari que sempre està a la corda fluixa", lamenta Marin, que creu que ara "és un bon moment perquè les companyies aprofitin per investigar, repensar-se i consolidar-se, més que per produir". Segurament és l’ocasió de seguir la filosofia que marcava una pintada de la façana d’un teatre a Dinamarca: "Deixa d’actuar. Comença a pensar".