L'opositor rus Alexei Navalni ha mort a la presó, segons han informat les autoritats russes aquest divendres. El principal opositor al règim de Vladimir Putin va ser traslladat en secret fa setmanes a una presó a l'Àrtic on complia una pena de 20 anys.

L'agència russa Interfax afirma que els serveis penitenciaris russos han comunicat que Navalni va "perdre el coneixement" després de fer "un passeig" i, quan va arribar l'ambulància, els metges van confirmar la seva mort. Encara s'estarien establint les causes de la mort, diuen. Navalni, de 47 anys, va patir un intent d'enverinament i estava empresonat des de feia anys a Rússia per "extremisme". Va rebre el premi Sàkharov del Parlament Europeu el 2021.

En un missatge a X, la portaveu de Navalni, Kira Yarmysh, ha dit que no té confirmació de la mort de l'opositor i que el seu advocat està anant cap a la presó per intentar aclarir els fets.

A finals del 2023, l'entorn de Navalni el va localitzar en una colònia penal a Sibèria. En concret, a la IK-3 a Kharp 'Polar Wolf', al districte autònom de Yamalo-Nenets, una de les regions més remotes i al nord de Rússia. La seva portaveu Kira Yarmysh havia denunciat la intenció del règim rus d'aïllar-lo "sobretot abans de les eleccions" presidencials del març.

El trasllat a Sibèria va sumar una nova fita en el periple vital del líder polític contrari a Putin, que l'any 2020 va ser enverinat -també a Sibèria- amb el què laboratoris estrangers van qualificar posteriorment d'agent nerviós. Navalni va ser tractat mèdicament a Alemanya, i en tornar a Rússia, el 2021, va ser enviat a la presó.

Opositor a Putin

Advocat i activista anticorrupció, Navalni va començar a emergir en la política russa el 2008 escrivint en un bloc sobre presumptes casos de corrupció fins que va saltar a primera línia com a opositor al règim de Vladímir Putin en les protestes posterior a les eleccions russes del 2011. A partir de llavors, va patir múltiples detencions.

Exmembre del partit liberal, Navalni es va intentar presentar a les eleccions presidencials del 2018 amb el partit Rússia del Futur, però li van prohibir. Al cap de dos anys, Navalni va caure malalt durant un viatge a Sibèria i va ser traslladat a Berlín, on va estar en un coma induït durant dies. Les autoritats alemanyes van fer una investigació i van concloure que havia estat enverinat amb Novichok, un agent nerviós.

Malgrat l'amenaça d'una ordre de detenció, Nalvalni va tornar a Rússia el gener del 2021 i va ser immediatament detingut a l'aeroport. Va mantenir una vaga de fam durant 23 dies a la presó i finalment va ser condemnat a 19 anys de presó per "extremisme". Una pena que se sumava a la condemna d'onze anys per frau.

Tant la Unió Europea com els Estats Units van denunciar reiteradament la situació de l'opositor i, fins i tot, havien aplicat represàlies a Rússia pel seu cas. El Parlament Europeu va reconèixer "la lluita pels drets humans" de Navalni amb el premi Sàkharov 2021 a la llibertat de consciència.

Ara bé, Navalni també ha estat una figura polèmica. El 2021 Amnistia Internacional va decidir deixar de titllar-lo de "presoner de consciència" després de comprovar que alguns dels seus comentaris en el passat "incitaven a la discriminació, la violència o l'hostilitat".