L'escriptor, advocat i director escènic Josep Maria Loperena ha mort aquest divendres a la matinada als 82 anys. Nascut a Alguaire (Segrià) el 1938, va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre la dècada dels 60 i 70. A finals dels 70 va deixar la direcció teatral i va dedicar-se plenament a l'advocacia, presidint durant set anys la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Un dels fets més destacats de la seva carrera jurídica va ser quan va interposar una querella contra l'expresident espanyol José María Aznar per la intervenció a la guerra d'Iraq davant el Tribunal Penal en representació de 14.500 actors de tot l'Estat. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos sobre teatre.

En la seva llarga trajectòria també va participar en altres processos destacats, com els casos Scala -obert arran d'un atemptat a la discoteca barcelonina d'aquest nom i que va ser un intent per criminalitzar el moviment anarquista- l'assalt al quarter de Berga, el cas contra la companyia teatral La Torna o el cas de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral, a més de diversos processos en defensa d'escriptors, periodistes i independentistes catalans davant la Audiencia Nacional.

La seva obra més recent va ser la novel·la L'espia del violí (Efadós), que va coincidir amb la publicació de L'espia del Ritz (Columna) de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella criminal per plagi. L'escriptor va explicar que havia de publicar el llibre just abans de la pandèmia, el qual formava part d'un encàrrec de Columna de tres novel·les històriques sobre la Barcelona de la postguerra.

L'editorial li ho havia demanat una dècada enrere, però finalment, només en va publicar dues: La casa del fanalet vermell i Ulls de Falcó. L'espia del violí (que ell, inicialment, va titular La ciutat màgica), no va arribar a veure la llum perquè Columna acabava d'incorporar-se a Planeta, que va decidir no editar-la. Amb tot, la va inscriure al Registre de la Propietat intel·lectual el dia 20 de maig de 2008. Una dècada després, l'editorial Efadós va decidir editar-la.

Altres obres destacades són Memorias de los otros, una crónica muy personal de los últimos cincuenta años (2004), El circo de la justicia. Bufonada de toga y otras gentes de mal vivir (2006) i Esperpento de politiqueros y otros próceres de quita y pon (2008). Més tard, també va publicar El poder desnudo (2012), una crítica a la Casa Reial.