Gabriel Ferraté, una figura clau de la universitat pública catalana, ha mort aquest diumenge als 91 anys. Amb una àmplia trajectòria, va ser el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i, posteriorment, seria una dels creadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual seria el primer rector, càrrec que ostentaria durant una dècada. En un comunicat, la UOC justament n'ha destacat que va ser un dels seus creadors per encàrrec del Govern i que en va ser rector del 1995 al 2005.

Nascut a Reus el 1932, era enginyer industrial i petit agrícola, però la vida professional i investigadora el va portar a la informàtica, l'automàtica i la robòtica. El 1972 va assumir la rectoria de la UPC, càrrec que va mantenir fins al 1994, si bé amb un parèntesi de dos anys. Justament la pausa, que es va produir entre el 1976 i el 1978, va ser degut a què va convertir-se en director general d'Universitats i de Política Científica del Ministeri d'Educació. També va ser president de la desapareguda Caixa Tarragona.

En el seu comunicat, la UOC apunta que Ferraté va acceptar l'encàrrec de tirar endavant la universitat amb la condició que el Govern hi confiés i li deixés fer "una universitat diferent", amb la voluntat de "trencar les barreres de l'espai i del temps a través de les noves tecnologies" en un temps en què Internet encara no existia per a la gran majoria dels ciutadans, tal com va explicar ell mateix en una entrevista.

Creu de Sant Jordi

Des del 1968 va ser catedràtic d'Automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, un centre universitari que va dirigir entre els anys 1969 i 1972. També va ser membre del Comitè Executiu de la International Federation of Automatic Control (IFAC), director de l'Institut de Cibernètica i vicepresident del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT).

Entre els altres càrrecs que va ostentar també destaca que va ser president de l'Institut Cerdà i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i per la Universitat de Lleida. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2017 la UOC li va lliurar la Medalla d'Honor, la més alta distinció de la Universitat.