L'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi ha mort a l'hospital Sant Raffaele de Milà a causa de la leucèmia que patia des de fa temps, han informat aquest dilluns els mitjans italians. Berlusconi, de 86 anys, havia estat ingressat divendres passat, tres setmanes després de rebre l'alta, ja que havia passat 44 dies ingressat per una pulmonia agreujada per una leucèmia que patia des de feia temps.

Durant aquest temps va estar acompanyat en tot moment per la seva parella, la diputada Marta Fascina, 53 anys més jove, i va rebre les visites dels seus col·laboradors més propers, dels seus socis, com Giorgia Meloni, i de la seva família, com els seus cinc fills, a més de nombrosos amics.

Des de l'hospital, el magnat fins i tot va arribar a aparèixer en dos vídeos: un per animar els ciutadans a votar a les eleccions locals d'Itàlia i un altre per intervenir en la convenció del seu partit, en què assegurava estar "llest" per tornar a la batalla.

Al llarg dels anys, Berlusconi havia estat hospitalitzat diverses vegades: en una d'elles se li va implantar un marcapassos, mentre que també va ser ingressat per la covid i en una de les més recents, el gener del 2022, va ser ingressat per una infecció urinària.

Tres etapes com a primer ministre

Com a polític, serà recordat per haver estat tres vegades primer ministre d'Itàlia, la primera entre 1994 i 1995, la segona entre els anys 2001 i 2006 i la tercera entre el 2008 i 2011. També va exercir el 2002 com a ministre d'Exteriors del seu executiu. Fins l'actualitat era president del partit conservador Forza Italia i des de l'octubre del 2022 senador. Abans, va ser eurodiputat tres anys, però va deixar l'escó per ser senador a Itàlia. En l'àmbit empresarial, Berlusconi era propietari i president de la corporació de telecomunicacions Mediaset.

Nascut el 29 de setembre del 1939 a Milà, Berlusconi patia una leucèmia crònica. Fill d'una família de classe mitjana, va anar a un col·legi salesià i posteriorment va estudiar Dret a la Universitat de Milà. La seva figura està envoltada de polèmica per les acusacions de connexions amb la màfia i també pels escàndols sexuals que implicaven menors d'edat. Berlusconi ha estat diverses vegades condemnat per la justícia italiana, entre d'altres per suborns a altres polítics, abús de poder i incitació a la prostitució infantil.

Pel conegut com a cas Ruby, Berlusconi va ser condemnat l'any 2013 a set anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics per incitació a la prostitució de menors i abús de poder. Poc després va ser condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal pel cas Mediaset, relacionat amb un augment artificial de drets de pel·lícules per fer frau fiscal. L'any 2015 va ser condemnat per corrupció per suborns a un senador.

Carrera política

L'italià va començar la seva trajectòria política amb una breu vinculació al Partit Socialista, però va ser amb Forza Italia el partit amb què va obtenir l'any 1994 per primer cop el poder, el qual va perdre l'any següent perquè la Lliga Nord va abandonar la coalició. Va tornar a ser primer ministre l'any 2001 i fins al 2006, quan, amb acusacions de frau electoral incloses, el va succeir Romano Prodi. Va tornar a assumir el càrrec per tercera i última vegada el 2008 fins al 2011, quan va dimitir després que fos aprovada la llei de pressupostos que incloïa les reformes econòmiques exigides per la Unió Europea.

Mentre estava al cap de l'executiu italià, també va ser polèmic el seu control sobre els mitjans de comunicació, especialment els canals de televisió. Els seus crítics havien arribat a acusar Mediaset i la RAI de canvis en la programació que afavorien Berlusconi.

Els seus governs també han estat marcats per la polèmica. Un dels principals exemples és la llei que impedia jutjar els quatre grans dirigents de l'estat per delictes no relacionats amb el càrrec mentre encara l'ocupaven. A això se sumen les diferents condemnes per part de tribunals italians i les acusacions de relació amb la màfia. Entre les seves decisions més polèmiques també hi ha el suport a la guerra d'Iraq, planificada pels Estats Units i el Regne Unit. Berlusconi va ordenar el desplegament de tropes italianes a l'Afganistan.

L'any 2018 es va presentar com a líder de Forza Italia a les eleccions generals, de les quals va sortir el govern liderat per Giuseppe Conte. Des del 2019 Berlusconi era membre del Parlament Europeu, on va assumir un paper molt secundari amb escassa activitat parlamentària. Va ser eurodiputat fins al 2022, quan va deixar l'escó a la cambra per ser senador a Itàlia.

Trajectòria empresarial

Berlusconi va iniciar el camí empresarial a la televisió l'any 1974 amb el canal local Telemilano i anys després amb Canale 5, el primer que va tenir d'àmbit estatal. Posteriorment va anar adquirint més canals fins a establir una xarxa de cadenes nacionals amb les quals va posar fi al monopoli que tenia fins aleshores la televisió pública italiana, a la qual va aconseguir superar en audiència amb continguts basats en concursos i programes d'entreteniment.

Les inversions en televisió van anar més enllà de les fronteres italianes amb la fundació l'any 1985 de La Cinq a França, que va fer fallida perquè tenia poca audiència. A França després va adquirir altres canals i el 2022 el seu grup, Mediaset, va adquirir Telecinco. Berlusconi també tenia la major empresa de publicitat d'Itàlia i una productora que es dedica a vendre programes de televisió a cadenes de diferents països.

El seu imperi també va arribar a la premsa escrita amb participacions en diaris i fins i tot la presidència d'un grup editor de diaris. També va adquirir cadenes de botigues de vídeo i es va fer amb el control del sector editorial amb Mondadori. En l'àmbit esportiu, Berlusconi va ser propietari del club AC Milan des del 1986 al 2017, quan el va vendre.