La veu de Maria Salvo, històrica lluitadora antifranquista, presa política i activista, s'ha apagat als 100 anys. Nascuda a Sabadell el 1920, la seva vida ha estat marcada pel compromís i l'activisme polític. De fet, el 2015 va tancar la llista de Barcelona en Comú juntament amb l'historiador Josep Fontana. Militant del PSUC, durant la guerra va ser secretària de propaganda del comitè de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i com a tal va lluitar en el conflicte.

Al gener de 1939 va marxar a l'exili francès on passaria pels camps de Le Pouliguen i Moisdon-la Rivière, a la Bretanya. Al novembre del mateix any tornaria a l'Estat espanyol, on començaria a lluitar contra la dictadura franquista fins que el 1941, quan actuava com a enllaç per a la resistència antifranquista de Madrid, va ser detinguda. Tenia 21 anys i va estar empresonada fins als 37. Va estar tancada a les presons de les Corts, Saragossa, las Ventas, Alcalá de Henares i Segòvia. A Alcalá de Henares va ser sotmesa a un consell de guerra en què la va condemnar a 30 anys de presó.

En sortir, el 1957, va ser desterrada a Santander, però va aconseguir tornar clandestinament a Barcelona, la seva ciutat. I, novament, va implicar-se en la lluita antfranquista, militant al PSUC i al moviment feminista. Mort el dictador, als anys 70 del segle passat va implicar-se en la fundació de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i també va crear Les Dones del 36, associació de la qual era un dels darrers testimonis vius. Salvo va contribuir a recuperar la memòria de la presó de les Corts, on les dones van ser víctimes d'una brutal repressió. De fet, ella mateixa no va poder ser mare a causa de les tortures patides.