Fa exactament tres setmanes. Aquell diumenge 15 de març Espanya comença el dia en estat d'alarma. Són moments greus. La pandèmia del coronavirus està afectant especialment el país i el Govern insta la ciutadania a no sortir de les seves cases. Cal evitar nous contagis. "Aturar la cadena transmisora", diu el president del Govern. El sistema sanitari pot col·lapsar. Aquest mateix dia, aquell diumenge 15 de març del 2020, el rei Felip VI, cap de l'Estat, emet un comunicat. No obstant això, no hi ha cap referència a la covid-19. Tampoc a les seves conseqüències. Felip VI anuncia que retira l'assignació pública al seu pare, l'emèrit Joan Carles I, i assegura que renúncia a la seva herència. El comunicat, però, aixeca més dubtes que certeses. Si el rei tenia informació sobre la Fundación Lucum des de fa almenys un any, per què l'anuncia en aquest precís moment?

"És evident que el fet que aquest comunicat sorgeixi enmig d'aquesta situació és una espècie de voladura controlada o cortina de fum", denuncia Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, a Público. "És especialment en moments d'excepcionalitat, com el que vivim ara, quan més transparents han de ser les institucions. Seria moralment terrible per a la democràcia que el cap de l'Estat aprofités una situació d'emergència per a amagar-se o emparar l'opacitat", prossegueix Íñigo Errejón, diputat de Més País, en conversa amb Público.

Al comunicat li segueixen dures crítiques, especialment a xarxes socials i mitjans digitals. També per part de molts partits polítics amb presència institucional. A la meitat d'una greu emergència sanitària semblava consolidar-se una nova crisi institucional de la monarquia. El monarca decideix sortir en televisió i oferir un missatge a la ciutadania. Aquesta vegada ho fa en contrari. El rei només parla de la covid-19 i no esmenta ni un sol cop el comunicat de pocs dies abans ni les ombres de corrupteles i comissions que envolten a la Casa Reial.

"El missatge televisat del rei va ser una completa decepció. Si tenia algun interès era per veure si feia alguna referència al seu pare. És el que estem esperant molta gent. Estem esperant que per una vegada es deixi d'ocultar informació a la ciutadania i que el monarca sigui valent i parli. En ple segle XXI, qualsevol institució de l'Estat ha de ser transparent i és evident que la monarquia no ho està essent", reflexiona Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés en declaracions a Público.

La declaració institucional del rei és rebuda per milers de ciutadans amb casseroles. Per primera vegada, mentre el monarca parla en televisió, milers de ciutadans surten als seus balcons a mostrar el seu descontentament. És la seva única manera, en estat d'alarma, d'alçar la seva veu. El president de l'Executiu reacciona i secunda públicament la decisió presa per Felip VI. "Són mesures necessàries i coherents", va assegurar Sánchez. El PP, principal partit de l'oposició, també mostra el seu suport al rei i diu que confia en el seu "exemplar servei públic". Finalment, Vox, tercera força al Congrés, tanca files amb el cap de l'Estat, dóna suport a la declaració del monarca i assenyala que "Espanya és una gran nació i els seus enemics mai podran amb ella".

El monarca ja no torna a parlar sobre les presumptes donacions irregulars rebudes pel seu pare. Tampoc de l'herència. "No ens sembla casual que el rei emeti un comunicat d'aquest estil en estat d'alarma. Van aprofitar l'ocasió perquè això aparegués en ple auge i que quedés una mica tapat. El Congrés dels Diputats ha d'investigar, perquè la democràcia no pot estar en quarantena. La democràcia no s'atura i és en el Congrés on hi són els representants de la ciutadania", prossegueix Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya, en conversa amb Público.

La reacció de fins a vuit partits polítics amb presència al Congrés dels Diputats no es fa esperar. Esquerra Republicana (ERC), PNB, EH Bildu, Junts per Catalunya, CUP, BNG, Compromís i Més País presenten una petició a la seu de la sobirania popular una comissió d'investigació parlamentària. Volen que la cambra baixa obri perquisicions sobre "la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita". Unides Podem decideix no signar la petició de moment polític que travessa el país, però es compromet a votar a favor. Així succeeix.

Íñigo Errejón, portaveu de Más Madrid al Congrés, explica a Público per quin motiu presenten la petició per investigar el monarca. "Ho fem en aquest moment, que és un moment d'excepció, per tres raons. Primer, seria moralment terrible que el cap de l'Estat aprofités una situació d'emergència per amagar-se. Dos, necessitem de tots els esforços, especialment dels que més tenen, i els 100 milions d'euros d'origen il·lícit que es demana que s'investiguin vindrien molt bé per a l'esforç que està fent la sanitat pública. I, finalment, recordar que en els moments excepcionals s'acostuma a definir pautes que després es queden en els temps de normalitat. El sociòleg César Rendueles escrivia recentment que els drets civils són especialment importants en els moments d'excepció. Nosaltres pensem el mateix. Creiem que en aquest moment és més important que mai la rendició de comptes i entenem que en moments d'excepció les institucions han de funcionar".

La Mesa del Congrés, no obstant això, torna a vetar la comissió d'investigació sobre les presumptes irregularitats del rei Joan Carles I i els seus suposats comptes a Suïssa. És, en concret, la tercera vegada que ho fa en un mateix mes. Això passa gràcies als vots de PSOE, Partit Popular i Vox, que al·leguen que els informes dels lletrats del Congrés assenyalen que la Cambra baixa no pot controlar al rei, la inviolabilitat del qual en l'exercici del seu càrrec està recollida en la Constitució i en la doctrina del Tribunal Constitucional.

Aitor Esteban, portaveu del PNB en el Congrés, adverteix que no és comprensible en una democràcia que una institució fonamental, com és la del cap de l'Estat, "quedi exclosa de qualsevol control". "Pot utilitzar-se la institució per a l'enriquiment privat? La resposta de tothom és 'No'. Aleshores, si hi ha sospita que pot haver estat així, com és que ningú pot investigar-ho? Estem en una democràcia occidental? Perquè això és precisament el que està en joc. És molt greu. No entenc que partits democràtics no permetin que es realitzi una investigació des del Parlament. Què temen?", es pregunta Esteban en declaracions a Público.

De fet, els vuit partits polítics que han signat la petició d'una comissió d'investigació anuncien que tornaran a presentar noves iniciatives amb idèntic objectiu. Entre ells, hi ha socis importants del Govern de coalició, com és el cas del PNB, i altres partits que, amb la seva abstenció, van possibilitar la investidura com EH Bildu o ERC. Unides Podem, membre del Govern, també ha assenyalat que se sumarà a les peticions quan acabi l'estat d'alarma.

"Hem demanat investigar les possibles irregularitats de la Corona en diverses ocasions en els últims anys i sempre s'ha tirat enrere. Assenyalen l'article de la inviolabilitat del cap de l'Estat, però aquí estem parlant d'un assumpte de transparència. El Congrés ha de poder investigar qualsevol tema que sigui d'interès general per a la societat i aquest, no hi ha dubte, ho és. No crec que ajudi en res que aquest tema es mantingui com a tabú", denúncia Jon Iñarritu, d'EH Bildu.

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) denuncia que "en un sistema democràtic tot ha de poder ser investigat i molt especialment les evidències de corrupció en la prefectura de l'Estat". "El comunicat de la Casa Reial pràcticament certifica que existeix corrupció i que el cap de l'Estat ho coneixia i no la va denunciar. És un tema d'extrema gravetat", assenyala Néstor Rego, diputat del BNG en el Congrés, a Público.

A la societat, mentrestant, s'obre el debat. Les notícies sobre el coronavirus capten tota la preocupació i les xifres esgarrifen. També les repercussions en matèria econòmica i social. Al mig de tota aquesta emergència sanitària sorgeix l'argument segons el qual, potser, ara no és el millor moment de posar el focus en la Corona i en els seus comptes. És el moment de salvar el nombre més gran de vides i després ja es veurà. D'altra banda, sorgeix la resposta contrària. Qui va ser qui, en el primer dia d'estat d'alarma, va llançar un comunicat tan greu i important? Efectivament, va ser el rei. Ningú li ho havia demanat. I, també, una realitat conciliadora: investigar la Corona no implica deixar de lluitar amb totes les eines contra la pandèmia.

"Sembla que mai és el moment per investigar a la Corona. Per alguns, mai ho és. Estem davant d'un problema de voluntat política. Per a mi, és hipòcrita dir que ara no és el moment d'aprovar una comissió d'investigació. Per a nosaltres és el moment de dir sí a una comissió d'investigació i, òbviament, que hem de lluitar amb totes les forces contra la pandèmia i quan aquesta acabi ja es constituirà aquesta comissió i es veurà com es fa", explica Joan Baldoví.

Mentrestant, el monarca multiplica la seva presència pública i la seva aparició en mitjans. Al missatge del monarca, li segueixen notícies segons les quals el rei Felip VI hauria intervingut per a que Espanya rebi material sanitari de primera necessitat. España recibe medio millón de máscaras "gracias al apoyo del Rey", milió de màscares "gràcies al suport del Rei", titula ABC. És l'inici d'un canvi d'estratègia a la Casa Reial. D'un perfil baix en la gestió de la crisi, el monarca passa a bolcar-se en actes vinculats amb l'emergència sanitària, reactivant la seva agenda de visites oficials i contactes amb diferents personalitats i entitats del país.

Els següents dies tornen a succeir-se titulars amb el rei com a protagonista. Des de la premsa generalista a la coneguda com a premsa del cor. El Rey Felipe VI sale a la calle para agradecer la labor de la Fuerzas Armadas, titula Vanity Fair. La llamada de Felipe VI a Donald Trump desbloquea el envío de respiradores para pacientes con coronavirus en España, diu Antena 3. El Rey Felipe sigue trabajando en plena crisis por el coronavirus, s'assegura a Diez Minutos. Entre aquests titulars, també apareixen informacions sobre les reunions del monarca amb Juan Roig, propìetari de Mercadona; amb gerents d'hospitals a Madrid o La Rioja; amb representants de patronal i sindicats; o amb els principals responsables de Mercamadrid o la Federació Gallega de Confraries.

A poc a poc, les informacions que posaven el focus en les suposades donacions irregulars a Joan Carles I van desapareixent de la premsa. Per a Gabriel Rufián, portaveu d'ERC en el Congrés, resulta "evident" que es tracta d'un nou intent de netejar la imatge de la Corona i allunyar al monarca de les informacions de corrupció. "Pràcticament el volen mostrar com una mena de guru", denúncia. Tampoc seria la primera vegada que succeeix amb la monarquia espanyola en democràcia. Les informacions que afloren a la premsa internacional sobre presumptes corrupteles de Joan Carles I han deixat en evidència el paper dels mitjans de comunicació com a mecanisme de control democràtic i supervisió de les institucions públiques.

"Crec que tot això mereix una reflexió dels periodistes i del periodisme en general. Hi ha hagut un periodisme dominat pel poder econòmic, per gent molt poderosa a la qual ningú ha votat en aquest país (...) Costarà molt explicar en un futur el paper dels mitjans de comunicació en tot això", explica Rufián.

Però a banda dels mitjans de comunicació, els partits polítics que van demanar una comissió d'investigació continuen exigint que sigui al Congrés dels Diputats on s'investigui sobre aquestes presumptes comissions o sobre la fundació on suposadament apareixia com a beneficiari Felip VI. En la mateixa línia es manifestava el catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo, que en una entrevista a Públic exigia una comissió d'investigació com a única manera vertadera de realitzar un ajustament de comptes amb la monarquia. "Cal fer una comissió d'investigació de debò, on s'agafi tota la documentació que hi hagi i es faci una recerca de principi a fi", deia el catedràtic, que defensa que la societat espanyola té el dret a poder preguntar-se sobre el paper de la monarquia en aquesta democràcia.

Així, Aitor Esteban rebutja categòricament l'argument emprat per PSOE, PP i Vox per a rebutjar la comissió de recerca. "La interpretació que es fa de la inviolabilitat del rei és inacceptable. Portada a la seva literalitat, com s'està fent, significaria que el rei pot cometre un homicidi i no podria ser jutjat. Senzillament ridícul", denúncia Esteban. El portaveu del PNB adverteix, a més, que el manteniment d'aquest entossudiment a investigar la monarquia l'única cosa que fa és afeblir el propi Estat: "L'absoluta incapacitat d'Espanya, en general, per tenir un mínim esperit crític cap al rei, les forces i cossos de seguretat de l'Estat i les Forces Armades, en comptes de reforçar l'Estat, l'afebleixen".

El líder de Más Madrid, Íñigo Errejón, també assenyala que quan una institució com és la del cap de l'Estat "no pot ser controlada per altres institucions i poders" és que s'està situant "fora de l'Estat de Dret i de l'equilibri de poders". "Això fa mal a tota la democràcia espanyola", denúncia el diputat madrileny.

No obstant això, diverses forces polítiques també volen destacar que la falta de transparència i control de la monarquia no ve d'ara i que els problemes de transparència que arrossega estan vinculats amb el seu propi origen. Així, Mireia Vehí, portaveu de la CUP en el Congrés dels Diputats, assenyala que el problema de la monarquia borbònica està en el seu propi origen i que la corrupció està associada al seu ADN. "És inaudit que en ple segle XXI es neguin comissions parlamentàries. És una anomalia democràtica que posa de manifest que la monarquia és una institució anacrònica que no ha de poder tenir espai en un Estat que es pretengui democràtic. És imprescindible auditar els comptes i fins i tot poder debatre si aquesta monarquia té raó de ser", explica la diputada Mireia Vehí, que recorda que la legitimitat de la monarquia "emana de l'herència franquista" i "és el cordó umbilical de l'ordre que va imposar Franco".

Tampoc obliden molts d'aquests partits que l'entossudiment dels principals partits del Congrés, a excepció d'Unides Podem, per negar-se a investigar la monarquia tampoc sorgeix de la situació d'emergència sanitària. En aquest sentit, partits com Compromís, EH Bildu, Junts x Cat o la CUP, entre altres, recorden a Público que en els últims anys han presentat diverses iniciatives dirigides a precisar el concepte d'inviolabilitat, demanar compareixences del monarca en el Congrés o, simplement, preguntes parlamentàries que tractaven de fiscalitzar els comptes de la Corona com si fossin igual que qualsevol altra institució de l'Estat i que la resposta majoritària del Congrés o del Govern de torn sempre ha estat la mateixa: un rotund "no".

"Davant fets tan greus com els que enuncia el comunicat del monarca, necessitem que el rei aclareixi molts punts i molts dubtes que ens sorgeixen. Fins i tot de tipus jurídic", apunta Iñarritu, d'EH Bildu. "El comunicat del rei és pràcticament una confessió i això posa encara més ombres sobre una institució que ja estava en dubte, perquè mai va ser consultada ni legitimada", prossegueix Borrás, de Junts per Catalunya. "No podem donar aquesta crisi per finalitzada. El seu comunicat certifica que va existir corrupció a la Casa Reial i que el cap de l'Estat ho coneixia i no ho va denunciar", incideix Néstor Rego, de BNG.

A ulls d'Aitor Esteban, del PNB, la crisi oberta en la institució del cap de l'Estat obre una "oportunitat" per a la democràcia espanyola i la pròpia institució "per a demostrar transparència i maduresa democràtica". "No és la primera vegada que hi ha sospites sobre les activitats del rei emèrit, i no és arriscat dir que en el futur hi haurà més notícies", sentencia el nacionalista basc.

La pilota, en la teulada del PSOE

La pilota es troba ara a la teulada del PSOE, el partit que més diputats acumula en el Congrés i que amb el seu vot a favor pot obrir la porta a una comissió parlamentària. Les vuit forces polítiques que van presentar l'última petició d'obrir una comissió d'investigació al Parlament incideixen en què tornaran a presentar aquestes peticions tantes vegades com sigui necessari fins que s'accepti. A ells s'unirà Unides Podem. La pilota, per tant, es troba a la teulada del principal partit del Govern que, fins ara, ha rebutjat qualsevol tipus d'investigació sobre la monarquia.

"De vegades el progressisme del PSOE arriba fins on arriba i mai traspassa la línia de la Corona. Crec que ara és el moment, que la societat ja ha demostrat la seva maduresa. Hi ha una dita dels valencians que diu que com més clar estigui tot, més amics. En aquest cas, com més transparent sigui la institució, més suport pot tenir. Però si la institució es dedica a guardar els draps bruts sota la catifa amb ajuda de determinats partits... probablement, entre tots, estan contribuint a la desafecció de la gent amb la institució", sentència Joan Baldoví, que no oblida que el CIS porta cinc anys sense preguntar als espanyols per la seva valoració sobre la monarquia.