Els atacs que grups d'ultradreta han protagonitzat aquesta setmana contra els casals 3 Voltes Rebel (a Nou Barris) i La Bugadera (a Horta) –ambdós vinculats a l'esquerra independentista– han reobert el debat al voltant del suposat auge d'aquest tipus d'agressions que es registra des de la tardor. Mentre que el conseller d'Interior, Miquel Buch, va assegurar aquest dimecres a TV3 que "el nombre d'atacs feixistes va baixant, però no ens podem permetre ni un sol acte d'agressió, perquè som un país modern i democràtic", dirigents de la CUP opinen exactament el contrari. En una roda de premsa celebrada també aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona, la portaveu del secretariat nacional de la formació, Mireia Boya, va afirmar que "el conseller Buch diu que les agressions estan disminuint, quan la sensació que tenim és tota la contrària. Volem que ens expliqui perquè està negant aquest problema social que ens sembla greu i preocupant".

El partit de l'esquerra independentista va entrar al registre del Parlament una petició de compareixença de Buch per abordar el que veu com un "augment d’agressions feixistes i de la impunitat amb què l’extrema dreta actua a Catalunya". La CUP assenyala també que els Mossos d'Esquadra "mai han aclarit quines actuacions estan duent a terme per prevenir el feixisme, i que el blanqueig de la violència de l'extrema dreta forma part de la macrooperació d'Estat per governar a Catalunya a través de la repressió i la por enlloc del consens".

L'exdiputada cupaire va parlar de "més de 140 agressions documentades" als darrers mesos, que "posen de manifest la impunitat que té l'extrema dreta i el feixisme als carrers". De fet, en un comunicat el casal independentista 3 Voltes Rebel va denunciar que fa més de mig any que pateix atacs. "[L'agressió d'aquesta setmana] no es tracta d'un fet aïllat, sinó d'una agressió més dins d'una escalada d'augment de l'actuació i presència impune dels grups d'extrema dreta al barri". En el cas de Nou Barris, bàsicament els protagonistes són militants de la formació Democracia Nacional.

El que ha succeït aquests dies, amb detencions incloses, és només el darrer exemple d'un fet que, sota diverses fórmules, s'ha repetit els darrers mesos. El passat juny, el casal independentista El Forn de Girona va denunciar que durant una matinada de dissabte a diumenge un grup format per diversos membres de l'extrema dreta va llançar diverses ampolles de vidre contra l'establiment i contra les persones que s'hi estaven, a banda de cridar "consignes neonazis i espanyolistes". Aleshores El Forn també va manifestar que les agressions d'aquest tipus s'havien succeït els darrers mesos. Més greu va ser l'atac a l'Ateneu Popular de Sarrià, que va aparèixer completament destrossat per un incendi a finals de març. A l'interior del local s'hi van trobar pintades de símbols nazis i amenaces als CDR, de manera que els col·lectius que gestionen l'espai van concloure que es tractava d'un atac de l'extrema dreta. Tot i que va posar-se en marxa una investigació judicial per aclarir els fets, setmanes després es va arxivar.

Paral·lelament els darrers mesos també s'han registrat diverses agressions per part dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR), que bàsicament es dediquen a "netejar" l'espai públic de tot el material de color groc que s'hi col·loca per reclamar l'alliberament dels presos polítics. Com han documentat alguns mitjans, rere els GDR hi ha coneguts membres d'organitzacions d'extrema dreta. Entre d'altres casos, Jaime Vizern, president del GDR del Bages, va ser un dels agressors d'un activista dels CDR a l'exterior de la presó dels Lledoners fa unes setmanes. El maig, el CDR de Vilassar de Mar va denunciar que membres d'un GDR havien intentat atropellar un home i diversos encaputxats d'aquests grups també van irrompre el mateix mes en una platja de Canet de Mar per arrencar-hi les creus grogues i, de passada, van agredir tres persones. Malgrat aquest reguitzell d'actuacions, per a bona part dels mitjans de la Caverna els GDR són simplement "grups cívics".

La tardor va marcar l'inici de les agressions de diferents tipus contra l'independentisme. Segons va documentar fa uns mesos el fotoperiodista Jordi Borràs a l'Anuari dels Silencis Mediàtics només en el període comprès entre el 8 de setembre i l'11 de desembre de l'any passat es van registrar 139 incidents violents per part de persones contràries a la independència. Com ara insults, amenaces, actes vandàlics o pallisses. Ni de bon tros tots van ser comesos per membres de l'extrema dreta, però sí que n'hi ha va haver d'importants. Per exemple, el 22 de setembre, un activista de Democracia Nacional va amenaçar un fotògraf freelance i li va colpejar la càmera amb un casc de moto quan cobria la convocatòria "Por España me atrevo", davant la seu de l'ANC. El 3 d'octubre també es van agredir alguns piquets de vaga. El 10 octubre, un membre de la Falange Española de las JONS va amenaçar una periodista de Betevé i un de l'Ara que cobrien una concentració espanyolista davant la Delegació del govern espanyol a Catalunya. I aquesta setmana ha quedat clar que la llista se segueix engrandint.