El pitjor focus de la pandèmia del coronavirus a Catalunya, el col·lectiu de la gent gran, ha destapat el debat sobre el sistema de gestió de les residències geriàtriques. Amb més de 1.400 morts per la Covid-19, la Generalitat ha decidit que la coordinació dels centres passi a mans del Departament de Salut, quan fins ara depenien de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. La decisió política, justificada per la necessitat de què prevalgui el criteri sanitari, s’ha produït després del crit d’alarma d’una de les patronals del sector, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que en un comunicat exigia que "l’Administració prengui el control de les residències".

La crisi de les residències es produeix en un context de privatització constant de la seva gestió. De les 64.000 places que hi ha a Catalunya, amb dades del Govern, més de la meitat (35.517) estan en mans privades, segons retratava l'Idescat el 2018. El percentatge creix fins al 82% en el cas que se sumin les mercantils (privades) i les socials (concertades). D’aquesta manera, les places totalment públiques (10.298) només representen un 17% del total.

En el marc de la situació sanitària actual, la presidenta d’ACRA i de la patronal estatal, el Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones (CEAP), Cinta Pascual, reclama que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de la situació i acusa les administracions d’haver "discriminat a la gent gran en el moment de fer els trasllats hospitalaris". "Ens trobem davant d’una crisi sanitària, no social", afegeix.

En mans dels fons d’inversió

Pascual destaca la voluntat dels centres residencials d’atendre els malalts, però adverteix que perquè sigui possible "són necessaris serveis sanitaris als centres". La petició de Pascual es produeix en un escenari d’externalització de l’atenció sanitària. Un exemple és el Grup Mutuam, que gestiona 11 residències a Catalunya (quatre a la ciutat de Barcelona, sis més a la província i una a Tarragona). Des de 2009, el Departament de Salut ha privatitzat el servei d’assistència sanitària a Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i l’Oriental. Gràcies a aquest acord, establert sense concurs públic, Mutuam realitza part de les tasques dels ambulatoris per un import de més de 22,5 milions d’euros, tal com figura a la seva pàgina web.

El cas de Mutuam serveix per exemplificar la tendència a la concentració empresarial del sector i el desembarcament de fons d’inversió, com Blackstone, que es fan amb l’explotació de les residències de Barcelona o Madrid, ja que consideren que invertir en aquests centres és un negoci amb ingressos fixos i recurrents, a conseqüència de l’envelliment de la població, amb una morositat baixa. L’estratègia també la segueixen asseguradores com Sanitas, Caser, Santalucía o DomusVi, líder estatal, i controlada per un fons de capital francès. A Catalunya, Domusvi disposa de 12 centres.

Ara que s’han generat aquestes disfuncions a la xarxa de centres de gent gran, l’entitat 5+1 de Barcelona, que agrupa familiars d’un grup de residències, insisteix que "l’atenció sanitària a les residències hauria de ser pública i que els centres d’atenció primària facin el seguiment dels nostres familiars". La portaveu de 5+1, María José Carcelén, lamenta que "empreses com Mutuam són les encarregades de decidir quin malalt es deriva a urgències i quin es queda al centre, sense tenir en compte cap criteri mèdic a l’hora de fer els trasllats".

Nou sistema de contractació de les residències

En declaracions exclusives a Públic, el secretari general d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesies, ha anunciat que l’executiu català treballa en un nou sistema de contractació per a 15 residències, en el qual s’ha eliminat la clàusula que prioritzava la competència del preu. A partir d’ara, en aquests centres, el pes de l’adjudicació recaurà en variables tècniques, socials i laborals. D’aquesta manera, s’intenta neutralitzar el poder que exerceixen algunes empreses multiserveis, que s’adjudiquen les licitacions gràcies a la presentació d’ofertes ajustades.

Iglesies qualifica de "demagògiques" les crítiques que ha rebut Afers Socials per part de l’entitat 5+1 a l’hora de concedir els contractes a Mutuam o Domusvi, ja que són conseqüència d’una herència rebuda per polítiques que s’aplicaven fa una dècada durant la presidència d’Artur Mas. "Fins ara estàvem subjectes a la llei de contractació publica, que obligava a valorar les ofertes en funció del preu". Per tant, afirma que les residències s’adjudicaven seguint aquestes condicions. Des d’aquest moment, la Generalitat canviarà el mètode i endegarà un procés de concertació de gestió delegada que modifica el criteri per atorgar els projectes.

"Ho fem per garantir la qualitat assistencial i perquè les residències no serveixen per precaritzar les condicions de treball", revela Iglesies. Una vegada eliminada la competència en preu, es tindran en compte altres aspectes de l’oferta. "El camí que hem iniciat és per sanitaritzar les residències". En aquest sentit, Iglesies reconeix que durant aquesta crisi "estem trobant a faltar un proveïdor públic en la gestió de les residències".

La gent gran com a negoci

Firmes com Domusvi o Mutuam, que reben fons públics de la Generalitat i s'han beneficiat d’acords, haurien de ser investigades per saber si han complert els protocols i han implantat les mesures de seguretat necessàries durant les darreres setmanes. La proposta la llença Josep Maria Martínez, responsable de l’àrea de geriàtrics del sindicat CCOO Catalunya. Martínez planteja que, una vegada se superi la pandèmia del coronavirus, "la Generalitat posi ordre a un sector, en el qual algunes capitals de comarca amb pocs habitants tenen 13 residències i passen la revisió administrativa sense ni tan sols rentar els uniformes de treball".

Martínez s’explica aquesta situació per la concepció que tenen les empreses de les residències com un negoci. El responsable sindical recorda que en les visites de la Inspecció de Treball no es controla si disposen d’Equips de Protecció Individuals (EPI) perquè no són considerats centres sanitaris. A més, apunta que a la borsa de treball d’AGRA, la patronal del sector, no se sol·liciten els requisits mínims per atendre la gent. "Ja és hora de professionalitzar el sector".

En la mateixa línia que Martínez, el membre de la sectorial de serveis públics d’UGT Catalunya, Jaume Adrover, acusa les gestores de les residències d’emparar-se "sota el paraigua d’empreses multiserveis per signar acords amb la Generalitat, en els quals aprofiten per degradar encara més les condicions laborals dels treballadors amb residències grans que estan constantment al punt de mira de l’administració".

A més d’aquests condicionants en la gestió, el finançament de les residències és un altre de les assignatures pendents del sector. Aquestes es nodreixen en molts casos, fins i tot les concertades, de fons públics i aportacions dels familiars. Mentre la demanda anual del servei va creixent, la contribució pública es va reduint. Fonts del sector temen que, una vegada es deixi enrere aquesta crisi, potser només sobreviuran les més grans i el model de gestió i els treballadors encara es veuran més afectats.