Público
Público
emergència del coronavirus

Més crèdits que liquiditat en les ajudes i la por de la UE a la inflació posen en qüestió l'eficàcia de l'"escut social"

El Govern espanyol comença a implementar la resposta estatal a la crisi amb una línia d'avals, una altra de manteniment d'ocupació i una més de garantia de rendes mentre el teixit productiu conté la respiració davant les incerteses sobre la durada de l'aturada. Però, com es 'reparteixen' les ajudes anunciades entre assalariats, autònoms i empreses? A continuació ho aclarim.

María Jesús Montero, ministra de Hacienda y portavoz del Gobierno de coalición PSOE-UP. | Víctor Lerena / Efe
María Jesús Montero, ministra espanyola d'Hisenda i portaveu del Govern de coalició PSOE-UP. | Víctor Lerena / Efe

Quina part dels diners anunciats pel Govern espanyol dins del seu "escut social" davant els efectes de l'aturada econòmica anirà a parar, físicament, a les famílies i les empreses? Quants dels 221.800 milions d'euros que sumen els decrets i ordres que ha anat publicant al BOE es convertiran en bitllets i moneda?

Aquestes preguntes no tenen, ara mateix, una resposta. Entre altres motius, perquè el gruix d'aquests diners (més de 100.000 milions) serà canalitzat a través d'emissions d'avals de les quals es desconeix quin volum serà contractat i, d'aquest, quina part acabarà sent executada per les entitats financeres en cas d'impagament.

I, també, perquè un altre bon pessic està articulat com a ajornaments de pagaments, el nivell d'utilització dels quals està per veure, mentre la tercera línia principal d'actuació consisteix en una sèrie de prestacions socials, com les dels ERTO i els cessaments d'activitat extraordinaris, el cost de les quals dependrà, en qualsevol cas, del nombre d'assalariats i autònoms que puguin acollir-s'hi i de la seva durada.

"Per al rebot que tothom espera quan acabi el confinament, el teixit productiu ha de deteriorar-se el menys possible, i per això és crucial que les ajudes arribin a les famílies i les empreses", assenyala el director de Conjuntura de Funcas, Raymond Torres, per a qui "el pla del Govern toca, a més de la sanitària, tres tecles fonamentals com la liquiditat de les empreses, el manteniment de l'ocupació i la transferència de rendes, però caldrà veure quant dura l'estat d'alarma i com  es van adaptant i modulant aquestes mesures".

"Els 200.000 milions d'euros són una xifra global que l'Estat està disposat a posar, una estimació de despesa pública de la qual no se sap quant es consumirà", anota el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Sevilla Juan Torres López, que qüestiona l'efectivitat dels plantejaments del Govern espanyol: "En moments tan extraordinaris, de tanta emergència, les empreses no necessiten crèdit sinó liquiditat, ajuda en cash, i si el Banc Central Europeu no els garanteix ingressos, o si no ho fa en lloc seu el Govern, moltes tancaran. No fer-ho provocarà un col·lapse històric i una depressió".

"Com més duri, més difícil serà"

L'analista de Funcas destaca la durada de la pandèmia, i de les mesures per afrontar-la, com un dels factors que condicionen en major mesura tant l'efectivitat de les mesures com el posterior rebot. "És la principal variable. Com més duri, més difícil serà prendre noves mesures", apunta.

"L'economia s'ha aturat, i per mantenir-la congelada cal facilitar-li ingressos", assenyala López Torres

Les tres línies d'actuació inclouen, però, pros i contres. El sanejament de la banca i la relaxació de les exigències sobre els crèdits dubtosos per part de Banc Central Europeu (BCE) juguen a favor de la mobilització dels fons públics, encara que amb el dubte de si les injeccions de liquiditat arribaran a temps.
I els ERTO extraordinaris semblen una mesura apropiada per mantenir l'ocupació, tot i que "la pròpia estructura del mercat laboral espanyol, que ja no era molt eficient, reduirà la seva eficàcia amb els eventuals, els interins i els falsos autònoms", assenyala Raymond Torres, que es mostra expectant sobre les transferències de rendes.

"Els avals de l'Estat fan que el banc sigui més procliu a prestar, però una altra cosa és que les empreses demanin aquests crèdits. Ho faran segons la càrrega financera que ja suporten, i en funció de com estiguin els pot resultar inassumible. En aquest cas, la solució crearia un problema més gran", assenyala Torres López, convençut que "ara el crèdit no serveix. L'economia s'ha aturat, i per mantenir-la congelada cal facilitar-li ingressos ".

"A qui li importa si cal devaluar l'euro?"

Algunes estimacions comencen a apuntar que l'aturada de l'activitat productiva i comercial pot arribar a suposar-li a Espanya la pèrdua de més de quatre punts del seu Producte Interior Brut (PIB), el qual equival al voltant de 50.000 milions d'euros, un impacte de mida descomunal per a l'economia.

"No ens podem permetre que milers d'empreses tanquin. Això trigaria vint anys a recuperar-se, si es recupera", indica el catedràtic, per a qui, vistes les reticències de països com Alemanya i Holanda davant les crides d'auxili de sud, "la UE ha demostrat que en una situació d'emergència no serveix, i si no serveix caldrà anar a un altre lloc".

Els dos governs del nord, entre d'altres, situen el compliment dels nivells de dèficit i d'endeutament públic per sobre de l'emergència, en un posicionament que no comparteix cap dels dos economistes.

"La resposta al coronavirus crearà un dèficit que caldrà veure com s'assumeix", apunta Raymond Torres

"Evidentment, la resposta al coronavirus crearà un dèficit que caldrà veure com s'assumeix, però és un dèficit necessari, no es pot fer d'una altra manera: cal fer un parèntesi per mantenir viu el teixit productiu", explica Raymond Torres . "A qui li importa si cal devaluar l'euro i si això provoca inflació? Cal fer-ho, no hi ha altra via", afegeix Juan Torres López.

Aquestes són les mesures adoptades fins ara, en els decrets i ordres dels dies 12, 17, 27 i 29 en funció dels agents afectats i/o en principi beneficiats per elles:

Assalariats

La mesura dels ERTO extraordinaris els dóna la possibilitat de cobrar fins 1.098 euros mentre l'empresa per a la qual treballen roman tancada, cosa que sense aquest instrument els abocava a l'acomiadament objectiu en molts casos.

Autònoms

Els que s'han vist obligats a cessar la seva activitat i aquells que hagin perdut el 75% dels seus ingressos poden demanar un cessament d'activitat extraordinari en què cobrarien el 70% de la seva base de cotització i quedarien exempts de cotitzar. En aquestes circumstàncies poden acollir-se a la moratòria hipotecària. Poden aplicar els ERTO extraordinaris als seus treballadors, de manera que deixen d'assumir el seu sou temporalment.

Pimes

L'ICO obre una línia de finançament de 200 milions "per atendre les necessitats financeres de les pimes en les seves activitats i inversions, per a la compra i leasing d'equipament i serveis per a la digitalització entre altres i, en particular, per a la dotació de solucions de treball no presencial", a més de disposar d'una altra de 2.000 amb càrrec al Fons de Reserva dels Riscos de la Internacionalització per assegurar durant sis mesos actuacions en aquest àmbit.

Pimes i autònoms

Sempre que l'any passat facturessin menys de 6.010.121,04 euros, poden demanar l'ajornament de fins a sis mesos (tres sense interessos i 3 amb fins a un 1,875%) dels impostos que vencin durant l'estat d'alarma, tot i que hauran de declarar-los en termini, i tenen la possibilitat d'aplicar els ERTO. L'ICO obre una línia específica de crèdits de 10.000 milions per a pimes i autònoms.

Gran empresa

Poden, a més d'aplicar ERTO, sol·licitar l'ajornament del pagament d'impostos com sempre, tot i que la decisió de concedir-los no és automàtica i sempre requereix afermar la quantitat postergada mitjançant avals bancaris.

Totes les empreses i autònoms

El Govern central obre una línia d'avals de 100.000 milions euros, dels quals ja n'ha habilitat 20.000 milions (10.000 milions per a pimes i autònoms i altres tants per a grans empreses), que els bancs poden sol·licitar a l'ICO per consolidar fins al 80% dels crèdits concedits o renovats als primers i el 70% a les segones.

En el sector turístic, s'afegeixen uns altres 200 milions a la línia de crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial oberta després de la fallida del majorista britànic Tomas Cook, els préstecs de la qual són avalats al 50% pel Ministeri d'Indústria.

Comunitats autònomes

Els decrets inclouen transferències per donar ajudes pel tancament dels menjadors escolars (25 milions) i per a accions socials (300), a més d'habilitar un fons de 300 milions per finançar "prestacions bàsiques dels serveis socials de les comunitats autònomes, diputacions provincials, o les corporacions locals, que tinguin per objecte exclusivament fer front a situacions extraordinàries derivades de la covid-19 ".

Sector de la investigació

Es mobilitzen 140 milions d'euros de finançament públic i privat per a investigació sobre vacunes, diagnòstic i tractament de la covid-19.

Banca

El Banc d'Espanya dona per indicació del BCE flexibilitat per anotar els crèdits de dubtós cobrament, la qual cosa augmenta la capacitat de maniobra de les entitats financeres europees en 1,8 bilions d'euros en eximir-los de provisionar aquestes quantitats. El Govern els eximeix del pagament de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD) en les novacions d'hipoteques acollides a la moratòria.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?