Público
Público

Més de 700 municipis demanen els ajuts del Govern per reparar fuites d'aigua i millorar l'eficiència de la xarxa

El Departament d'Acció Climàtica ha rebut gairebé 900 sol·licituds. Entre els sol·licitants hi ha ajuntaments, però també entitats com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o la mancomunitat de Corçà i l'Agrupació d'Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (EMDs)

Una persona obrint l'aixeta d'una font de l'Espluga de Francolí, d'on no en surt aigua
Una persona obrint l'aixeta d'una font de l'Espluga de Francolí, d'on no en surt aigua. Neus Bertola / ACN

El Govern ha rebut 888 sol·licituds de 704 ens locals per reparar fuites d'aigua i millorar l'eficiència de les xarxes de distribució del territori en plena sequera. L'Executiu va anunciar fa uns mesos unes subvencions al món local perquè millorin l'eficiència hidràulica dels seus municipis i contribueixin a reduir el malbaratament d'aigua. Les comarques on s'han sol·licitat més ajudes són l'Alt Empordà (70), Osona (50), Berguedà (35), Baix Camp (33), Bages (33) i Vallès Oriental (33).

Segons el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, les sol·licituds corresponen a actuacions a 719 municipis de tot Catalunya, la majoria dels quals, un total de 562, són de menys de 5.000 habitants. Entre els 704 ens sol·licitants hi ha ajuntaments, però també entitats com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la mancomunitat de Corçà i l'Agrupació d'Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (EMDs).

En la resposta a la pregunta parlamentària de Junts del passat mes de desembre, el titular d'Acció Climàtica va detallar que "el Govern està treballant per discernir les sol·licituds que compleixen amb els criteris de la convocatòria com a primer pas per poder resoldre-la".

La sequera aboca a l'emergència Barcelona i Girona 

Catalunya tanca un 2023 marcat per l'episodi d'extrema sequera més greu registrat mai. Bona part del territori català es troba en emergència o preemergència per l'estat en què es troben la majoria dels pantans. En una entrevista a l'ACN, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, va situar l'entrada del sistema Ter-Llobregat en emergència -actualment en fase de preemergència- la primera quinzena de gener, tot i que és una data que pot canviar a l'espera d'analitzar les últimes dades de consum i la situació dels pantans.

L'entrada a aquest nivell, que és el més greu de tots i afectaria bona part de la demarcació de Barcelona i Girona, comportaria més restriccions. Ara bé, ha recordat que es poden flexibilitzar si una activitat econòmica presenta un pla d'estalvi. De moment se n'han presentat una vintena.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?