L'Ot té sis anys i amb una mà s'agafa de les faldilles de la seva mare i amb l'altra subjecta una pancarta, que va dibuixar ell mateix ahir al vespre. Hi diu "més trens i menys avions" i l'ensenya orgullós a tot aquell que passa. Ha vingut des de Gavà amb la seva família a la concentració contra l'ampliació de l'aeroport, convocada a plaça Espanya per la plataforma Zeroport. "És molt emocionant veure tanta gent plegada", diu l'Olga, mare de l'Ot. Aquesta és la primera manifestació del menut, però també de la seva mare. "No he sigut mai d'anar a manis, però amb la pandèmia m'he adonat que el món trontolla i que això va de debò", diu, referint-se al canvi climàtic.

"Sé que és molt tòpic, però hem vingut per ell, per defensar el seu futur", afirma, assenyalant el seu fill. L'Ot i l'Olga són dues de les vora 10.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana -90.000 segons l'organització-, que han acudit a la cita per protestar contra l'ampliació de l'aeroport del Prat, però també del de Madrid, Palma, Girona o Reus. Tot i celebrar-se a la capital catalana, aquesta manifestació ha combregat persones d'arreu del territori, moltes de les quals han acudit en col·lectiu, com el grup que ha sortit en bicicleta des de Sant Boi a les vuit del matí, o la columna que ha enfilat del Prat a les 10, encapçalada per una avantguarda dels clàssics tractors John Deere pintats de verd.

La Núria és del Montseny i ha vingut amb la columna de Cardedeu, en tren. Per a ella, venir a Barcelona ha estat "un sacrifici". Està estudiant oposicions i només té lliures els dissabtes. "En quant es va convocar la concentració sabia que hi havia de ser com fos", assegura. Aquesta setmana ha estudiat de més per poder ser avui aquí, en una cita que per a ella era obligada. "No és només per la Ricarda, és per tot l'impacte ecològic que genera aquest model que ens trinxa el territori i que ens condemna a la precarietat. Més avions perquè vinguin més turistes i perquè hi hagi més cambrers precaris i més pisos turístics i ens continuïn desnonant?", es pregunta.

Mentre llença aquesta qüestió a l'aire, un parell de turistes despistats, mapa de la ciutat comtal desplegat a les mans, s'acosten a la Núria per preguntar, en un anglès amb un marcat accent francès, de què va tot allò. Vénen de París i no tenen ni idea del projecte d'ampliació del Prat, que la Núria els explica, sol·lícita. Ells han arribat en avió, però assenteixen greument mentre escolten tots els arguments ecologistes contra el tràfic aeri i en favor dels trens. Marxen, reflexius, amb una enganxina que resa "No a l'ampliació de l'aeroport" adherida al pit.

L'August també llueix aquest adhesiu, pinçat a la samarreta amb l'ajuda d'un pin d'un llaç groc. Ell està jubilat, és de Barcelona i afirma que està "fins als nassos. Ja n'hi ha prou que ens ensabonin. Ens volen fer creure que aquests 1.700 milions són per nosaltres, però no en veurem ni un duro. Se'ls quedaran els mateixos senyors amb corbata de sempre", exclama. Ell està especialment enfadat amb la gestió que ha fet la Generalitat i amb les picabaralles entre els socis de govern. "Aquesta vegada els enfrontaments entre Junts i Esquerra han tingut un final feliç i sembla ser que el projecte d'ampliació s'atura. Però això encara no és una victòria i molt menys és gràcies al Govern. No ens hem de creure que tenim un govern ecologista: som nosaltres, el poble, els qui hem fet la pressió necessària perquè això s'aturi. Que no s'apuntin el tanto!", diu, llençant advertències amb el dit índex enlaire.

Una jornada en defensa del territori

Avui els carrers de Barcelona han reivindicat el paper de la pressió popular en l'aturada del projecte de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, front els estires i arronsa que hi ha hagut entre els socis de Govern i entre l'executiu català i l'espanyol. "Es fan fotos a la Ricarda, però se'n riuen. Què és un aiguamoll al costat dels seus beneficis? Nosaltres, la gent, hem dit prou i us assegurem que no caurem en la trampa del capitalisme verd. Gràcies, polítics, per no venir a la manifestació. Ens feu molta vergonya. Feu la vostra feina i deixeu les lluites a qui se les creuen", ha afirmat, contundent, la filòsofa Marina Garcés, qui ha estat l'encarregada d'obrir la ronda de parlaments de la concentració.

Sobre l'escenari, ubicat al carrer Tarragona i al capdavant d'una marea de persones, pancartes i consignes, s'han pogut sentir les declaracions de diversos col·lectius d'arreu, provinents de la Costa Brava, de l'Alt Camp, de Mallorca, del Baix Llobregat, del Garraf, o de Terres de l'Ebre. "Això no és només una lluita contra un aeroport. És una lluita contra un model extractivista. De què ens serveix tenir espais protegits si els asfaltem i els urbanitzem? Estem lluitant per salvar tot el territori dels macro parcs eòlics, de les ampliacions del port i de les imposicions de grans infraestructures. Tot el territori està en risc", han afirmat des de la plataforma SOS Costa Brava.

Els pagesos també han dit la seva i, sota el lema "menys avions i més carbassots", han reclamat la sobirania alimentària, mentre la multitud al peu de l'escenari ventejava les seves pancartes, moltes de les quals duien dibuixat un puny que es tanca al voltant d'una carxofa, un dels conreus més característics de la pagesia del Prat de Llobregat. Tampoc han faltat veus en favor del decreixement del turisme, o contra l'extractivisme energètic, que també afecta al territori. Des de diferents punts de vista, s'ha arribat a la mateixa conclusió, expressada per representants de la Xarxa per la Justícia Climàtica: "Això no és només per un aeroport, això va de model de país, va de la preservació de la vida. Avui no fem una petició, fem una advertència. Hem vingut a defensar el territori i no ens aturarem", han etzibat des de l'escenari.

És cert que tots els presents a la manifestació han agafat un avió algun cop a la vida, els agrada viatjar o han de volar per tornar a casa a veure amics i familiars. És cert que tots els presents conviuen, d'una manera o altra, amb algun tipus de contradicció. Però, tal com afirmen des de la Xarxa, "no es tracta de demonitzar els ciutadans. No estem en contra dels avions, sinó en contra d'uns dirigents que no poden assumir, com persones adultes, que no podem augmentar el transport més contaminant durant una crisi energètica. Que ens donin aquests 1.700 milions i els inverteixin en recuperar els trens nocturns i millorar les Rodalies".

Aquesta proposta ha estat rebuda entre els aplaudiments i la cridòria dels assistents a la concentració, molts dels quals han vingut precisament en aquest mitjà de transport des de diferents punts del territori. "Ara, ara", ha cridat un home, satisfet amb la idea d'implementar la xarxa ferroviària, mentre sacsejava una fotografia d'un tren amb un cartell que deia, precisament: "Els 1.700 milions per Rodalies". Més trens i carbassots i menys avions i contaminació. Més sobirania, més territori, més vida i més salut. Aquest podria ser el resum d'una jornada en que cadascú hi ha dit la seva i dels carrers s'ha recollit un missatge clar: Barcelona, Catalunya, avui ha dit no a l'aeroport.