Público
Público

MEMÒRIA PÚBLICA L'Ajuntament de Barcelona retira la Medalla d'Or de la Ciutat a Rodolfo Martín Villa 

Rodolfo Martín Villa al  Congrés dels Diputats, quan era ministre de l'Interior

EFE

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat retirar la Medalla d'Or de la ciutat a l'exministre de Governació i antic governador civil de Barcelona, ​​Rodolfo Martín Villa, amb els vots de BComú, Demòcrata, ERC, CUP i el regidor independent Gerard Ardanuy ( DC), l'abstenció de Cs i el rebuig del PP.

La retirada d'aquesta medalla es produeix quan es compleixen 41 anys de la seva concessió i deu mesos després que el Govern de l'alcaldessa Ada Colau iniciés la tramitació per anul·lar la distinció.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha assenyalat que amb aquest gest es pretén "reparar a totes les víctimes a les que Martín Villa encara no ha demanat perdó", entre les que ha esmentat al dirigent del PSUC Enric Pubill, als treballadors "assassinats" a l'església de San Martín de Vitòria el 1976, als cantautors censurats durant la dictadura o "les víctimes de Billy el Niño", el policia condecorat per Martín Villa el 1977 amb la medalla de plata al mèrit policial.

Pisarello ha definit a Martín Villa com "un home que simbolitza com ningú les tèrboles relacions econòmiques entre l'actual monarquia parlamentària i el franquisme", alguna cosa en la qual també ha incidit el regidor de la CUP Josep Garganté, que ha recordat com en alguns àmbits es coneix a Martín Villa com "la porra del franquisme".

La presidenta del grup municipal de Ciutadans, Carina Mejías, ha justificat la seva abstenció perquè es mostra contrària a "polítiques de revenja i intents de venjança", i ha afegit que el govern municipal hauria d'"abstenir-se de qüestionar decisions que van prendre gestors al segle passat ", perquè no té cap" legitimitat moral" per fer-ho.

En nom del PP, Alberto Fernández Díaz, ha afirmat que amb la retirada d'aquesta medalla el Govern d'Ada Colau "vol revocar la Transició espanyola".

En el seu escrit d'al·legacions, que va ser desestimat per la comissió de Presidència del consistori, Martín Villa qüestionava la manca de motivació de la retirada de la condecoració, denunciava la seva indefensió, defensava la seva contribució a la democràcia i reiterava la seva voluntat de declarar davant la justícia argentina en la causa oberta per la jutgessa Servini pels successos ocorreguts a Vitòria el 3 de març de 1976.

La jutgessa argentina María Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme a la qual s'ha adherit Barcelona, ​​va sol·licitar fa tres anys la detenció de Martín Villa pels successos de Vitòria.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?