La retirada del monument franquista de Tortosa hauria d'haver començat el passat 18 de juliol, però les obres s'han paralitzat indefinidament. Així ho va decidir el 9 de juliol el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, que va resoldre un recurs de l'entitat Corembe, contrària a treure el símbol feixista. Aquesta decisió va encendre les crítiques i es van convocar diverses manifestacions de protesta. És una mesura cautelar, però la demanda de retirar aquest monument per part de les entitats de memòria i diversos partits polítics -menys Ciutadans, PP i Vox- va iniciar-se de manera formal el 2010, quan es van reclamar referèndums per consultar a la població de Tortosa sobre l'assumpte, propostes que no van tenir recorregut. El 2008, a través de la llei de memòria històrica aprovada el 2007, l'acord del Consell de Ministres obliga a retirar els símbols franquistes. Aquesta intenció es reforça amb altres textos legislatius de caire memorialista. Tot i les lleis i les demandes d'alguns partits i les entitats de memòria, ha costat fer passes endavant i l'àguila continua presidint la capital del Baix Ebre. Què ha passat fins ara? Quins seran els propers passos?

"L'àguila simpàtica"

El que fou alcalde de CiU de Tortosa del 2007 al 2018, Ferran Bel, va qualificar el monument d'"àguila simpàtica" durant el seu mandat. Tot i negar les consultes promogudes per altres partits, entre ells l'antiga ICV i ERC, el 2016 l'Ajuntament va organitzar un referèndum per consultar a població sobre el futur del monument. En aquesta consulta va guanyar l'opció de la reinterpretació en comptes de la demolició amb dues terceres parts dels vots (5.755), però només van participar-hi unes 8.000 persones de les 28.000 amb dret a vot. L'obra va ser construïda per de l'escultor Lluís Maria Saumells i Panadés, a encàrrec del dictador Francisco Franco el novembre de 1962. "Es va fer per celebrar 'els 25 años de paz', justificant la repressió de l'aixecament militar. És un monument tremendament simbòlic", explica el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. "L'àguila significa el caràcter imperial del règim franquista. Dir-li àguila simpàtica és fer-nos trampes al solitari", afegeix.

Mentre que el portaveu del Corembe, Joan Otero, va reivindicar "les virtuts artístiques" i va assegurar que, originàriament, no va ser dissenyat per glorificar el franquisme i el feixisme, l'historiador i membre de Corembe Albert Curto no ho veu de la mateixa manera. "Al meu entendre és un monument franquista", assegura. D'altra banda, prefereix apostar per la resignificació "no per donar-li un altre sentit, sinó per tenir present un passat que no voldríem que tornés a passar". "Eliminar els vestigis històrics de la nostra quotidianitat és blanquejar-los perquè és com si això no hagués passat", defensa. Però hi ha persones que no ho veuen de la mateixa manera. "Més enllà del debat intel·lectual, si és que es pot anomenar intel·lectual, el que tenim és una llei i és una sentència judicial. El debat està en l'Estat de dret", etziba l'advocat expert en memòria històrica Eduardo Ranz. "Qui pensi que la reinterpretació és possible és que no ha tingut ni una mínima conversa amb una víctima del franquisme a peu de fossa", reivindica.

La descatalogació del monument

Per poder iniciar la retirada del monument, l'Ajuntament de Tortosa ha hagut de descatalogar-lo del pla urbanístic de la ciutat. El consistori va acceptar la petició de la Generalitat de tirar endavant la descatalogació perquè no considera que tingui un valor artístic per ser conservat, apunta Cruanyes. Ara bé, alguns membres de Corembe sí que reivindiquen la seva vàlua artística. El coordinador de la Comissió de Dignitat sospita que els de l'associació contrària a la retirada insisteixen en això perquè la llei volgués retirar dels llocs públics els monuments franquistes, però els elements que tinguin un valor artístic demostrable poden ser una excepció. "Una cosa és que es conservi perquè tingui un valor de testimoni del franquisme i es vulgui conservar als museus, i una altra cosa és que es conservi dins del mateix lloc", reafirma.

Per la seva part, Curto defensa que la catalogació d'aquest objecte no va ser política però la seva descatalogació "és purament política". "Quan catalogues qualsevol element ho fas per uns principis patrimonials, quan ho descatalogues els principis que a tu t'havien donat ja no hi són. És el mateix objecte. Amb quina argumentació ho canvien?", denuncia. Ara bé, tant Ranz com Cruanyes insisteixen que aquest monument es va catalogar prèviament a la llei de memòria, i que la seva descatalogació i retirada són conseqüència de les polítiques de memòria històrica. "La memòria no ha de ser una política de propaganda, però sí una política que confronti valors franquistes en una societat democràtica", assegura Cruanyes.

Què suposarà l'enderrocament?

Cruanyes reconeix que no s'esperaven que el jutjat acceptés la mesura cautelar, però ja s'han enfrontat a diversos obstacles prèviament. En un procés inicial l'Ajuntament de Tortosa no va tenir una "actitud favorable" a fer un referèndum, que després va fer però provocant una situació d'encallament, ja que era la paraula del referèndum contra la llei de memòria. A més, recorda que l'Ajuntament va intentar involucrar a algun escultor per "reinterpretar" el monument, sense èxit, i finalment els grups del consistori van acordar aquesta descatalogació que la Generalitat ha impulsat. Tot i aquest impediment, Cruanyes augura que les obres es reactivaran. El mateix opinen Ranz, i fins i tot Curto. "Aquí l'únic que s'ha fet és aplicar unes mesures cautelars, però no té cap resolució. És un tsunami, la voluntat és consensuada, és molt difícil frenar-ho", lamenta el membre de Corembe.

"Dur a terme l'enderrocament és una obligació institucional d'una societat democràtica", opina Cruanyes. Per a ell, treure el monument de la vora del riu Ebre no implica eliminar la memòria, ja que assegura que cal posar plafons informatius on s'expliqui què va passar allà per no oblidar el que va passar. "A més d'un exercici de legalitat, és un exercici de dignitat per a tota la ciutadania. Tortosa es pot convertir en marca de la democràcia i en un homenatge per a totes les víctimes del franquisme i de les garanties de no repetició", argumenta l'advocat Eduardo Ranz.