La modificació de les regles del transvasament del Tajo-Segura, aprovat pel Consell Nacional de l’Aigua la setmana passada, pot suposar una retallada de 80 hectòmetres cúbics d’aigua anuals a la xarxa de rec que alimenta una extensa regió des d’Alacant fins a Almeria, passant per Múrcia. A més, si la proposta de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de fixar un cabal ecològic pel Tajo va endavant, aquesta xifra es podria incrementar en 70 hectòmetres més. Una possibilitat que ha posat en peu de guerra als regants d’aquests territoris, però que, a més, pot tenir importants conseqüències polítiques.

Per ara, des de la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient asseguren que es troben "a l’espera" que aquesta proposta es formalitze en un Reial Decret on puguen presentar al·legacions. "Llavors serà el moment d’influir", expliquen des d’aquesta conselleria. Dilluns passat, però la consellera Mireia Mollà, en declaracions a la Cadena Ser, anunciava que "sense renunciar al diàleg", mostrarien "tota la fermesa. Des del ministeri de Transició Ecològica responen que el problema "és el canvi climàtic" i que l’actual model és insostenible: "els regants volen continuar igual, però això no funciona, cal una diversificació de les fonts d’aigua que incloguen la reutilització les dessaladores".

Malgrat que aquest discurs no està tan allunyat del que va exhibir Mollà en l’entrevista, aquesta ha lamentat no tenir "tota la reciprocitat del Govern espanyol" que esperaven. Una línia de confrontació després d’una setmana en què el Govern valencià ha intentat passar de puntetes sobre el tema. Però el tema de l’aigua és especialment sensible a les comarques alacantines més meridionals i ja no es podia continuar ignorant. La setmana passada, el Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo Segura (SCRATS) anunciava mobilitzacions per tal d’impedir que el volum del cabdal transvasat es reduïsca.

En roda de premsa, el president de l’SCRATS, Lucas Jiménez, ha explicat que la decisió "d’eixir al carrer" s’ha pres per unanimitat i que preparen "protestes d’impacte" a Madrid, encara que per la situació sanitària renuncien a les manifestacions massives i optaran "per ser imaginatius". Ja han rebut el suport dels governs de Múrcia i Andalusia, aixó com de la Diputació d’Alacant.

Canvi en les relacions?

En el passat, la situació dels regants que depenen de l’aigua del transvasament del Tajo havia estat explotada pel PP per desgastar els socialistes. De fet, la dirigent popular valenciana, Isabel Bonig, s’ha apressat a demanar "contundència, fermesa i lideratge" a Ximo Puig en aquesta qüestió. A aquesta pressió, ara cal sumar-hi la de Compromís, amb Mollà, que a més a més és il·licitana, amb opcions d’agafar la bandera de la fermesa en aquesta qüestió. Per evitar-ho, Puig podria apujar el to de les reivindicacions davant de Madrid.

Llavors, les condicions del transvasament poden tensar les relacions entre el governs valencià i espanyol? O internament, entre els socis del Govern valencià? Públicament ningú vol parlar del tema i, de fet, els intents de preguntar sobre aquestes opcions no han rebut resposta. A una altra escala, fonts properes als socialistes malgrat que repeteixen que "en el tema de l’aigua no hi ha colors polítics, sinó territoris" reconeixen cert temor que una nova guerra de l’aigua podria impulsar els seus socis de Compromís, en unes comarques on els valencianistes són especialment dèbils, i fer de pinça amb el PP.

Una altra possibilitat seria que els socialistes valencians alçaren més el to davant Madrid, una opció que té el risc de refredar la bona sintonia entre ambdós governs. Càrrecs alacantins i murcians del PSOE ja han manifestat la seua oposició a la disminució del transvasament, però un desencontre seriós de Sánchez amb el principal govern autonòmic del PSOE ja seria una altra cosa. I, a més, no seria la primera vegada.

A banda de conflictes enquistats com el del finançament, recentment, Puig ja ha demostrat diferències importants amb el Govern espanyol amb temes com la no convocatòria de la Conferència de Presidents autonòmics –que no es reuneix des d’octubre- o els seus dubtes sobre la política estatal en l’adquisició de vacunes contra la Covid. A un altre nivell, l’anunci de Ports de l’Estat que la polèmica ampliació del Port de València es podria fer sense l’exigència d’una nova Declaració d’Impacte Ambiental –un nou front entre els socis del Botànic-, ha estat rebuda amb extraordinària fredor en entorns socialistes valencians. En aquest context, l’aigua del Tajo pot suposar un element més que ajude a enrarir l’ambient.