La gasolinera per a les aus que migren, el niu de moltes altres espècies, un engullidor de CO2 i una recàrrega essencial d'aigua dolça. Aquestes i altres funcions són les que fan de les zones humides un punt estratègic a nivell ambiental, però també per evitar inundacions de zones habitades, per afavorir el drenatge d'aigua cap als aqüífers i, fins i tot, com una possible atracció econòmica amb impacte positiu. La Generalitat té quantificades 2.980 zones humides a Catalunya, encara que els experts indiquen que la seva situació és alarmant, i citen els plans d'AENA per fer-ne desaparèixer un de gran rellevància, al Delta de l'Llobregat, amb una possible ampliació de l'aeroport.

"Es tracta d'espais que s'inunden temporalment o permanentment i són especialment importants per a les aus. Van des d'una riera que s'inunda quan plou fins a un aiguamoll tan complex com el del riu Llobregat o el de l'Ebre", explica Lluís Toldrà, membre de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) i advocat ambientalista. Els aiguamolls estan protegits internacionalment pel Conveni de Ramsar, i quatre zones humides catalanes formen part de la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional: els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l'estany de Banyoles.

Més enllà d'aquests, hi ha aiguamolls i maresmes amb un valor ambiental àmpliament reconegut, com són el mateix Delta del Llobregat o l'Estany d'Ivars i Vila Sana (Pla d'Urgell). Molts altres van desaparèixer fa més d'un segle: "Mussolini ja li va declarar la guerra als pantans per lluites contra el paludisme. Aquí no van ser menys: el franquisme va assecar la Janda de Cadiz o el mateix estany d'Ivars a Catalunya, que després es va recuperar ", explica Toldrà. A això se li ha de sumar la transformació de zones humides per al conreu, que va precedir a l'urbanisme del totxo i ciment.

Un reservori de biodiversitat

"Totes les zones humides del món són les que permeten la migració d'aus", recalca Annelies Broekman, investigadora sobre l'aigua al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). "Són llocs que moltes espècies necessiten per tancar el seu cicle de vida. Si desapareix l'aiguamoll, desapareix tota l'espècie", diu, i esmenta aquells animals amb fases de larva, els peixos o els amfibis, i tots aquells que s'alimenten d'ells. "Estem parlant del que és l'escola bressol, l'escola infantil, el centre de pediatria per a molts animals". L'altre grup d'espècies que necessita d'aquestes zones són les aus: "No podrien arribar des d'Escandinàvia a l'Àfrica sense les zones humides", on crien i s'alimenten.

Així mateix, Broekman assenyala que aquests espais són una eina natural molt potent per lluitar contra l'escalfament global: "Són un punt d'absorció de carboni a causa de l'abundant vida que hi ha i poden 'digerir' matèria orgànica. Tenen una funció de depuració, serveixen com a filtres ", un mètode que segons l'especialista s'imita a les mateixes depuradores modernes. I també funcionen com a regulador de el cicle de l'aigua, evitant mals majors en zones poblades: "Actuen com un tap del sistema hidrològic i permeten la infiltració d'aigua als aqüífers".

Sepultades per la ciutat

Així i tot, gran part de les zones humides s'ha anat esvaint al llarg dels anys, quan anys abans cobrien el litoral mediterrani: "T'imagines que una comarca es digués Bosc i no tingués ni un sol arbre? Doncs nosaltres en tenim una que es diu Maresme i no té ni un aiguamoll", ironitza Ramon Ferré, tècnic del GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Cita la gran pressió demogràfica i urbanística que pateix la costa: "Es concentra la majoria de la població a escala global". Una cosa que genera un desequilibri ecosistèmic: "Quan plou a Cunit es diu que hi ha molts mosquits perquè les cunetes de la carretera, impermeabilitzades, s'omplen d'aigua. Aquí abans hi havia aiguamolls. S'està substituint un ecosistema per un element artificial".

Broekman creu que cal protegir les zones humides d'altres usos de terra, com és l'urbà o instal·lacions turístiques com càmpings i proposa oferir "solucions diplomàtiques", combinant zones urbanes amb humides, o apostant per infraestructura efímera en el cas de bungalous i hotels . A l'alt grau d'urbanització de la costa s'hi suma la sobreexplotació dels aqüífers o els traspassos d'una conca hidrogràfica a una altra: "Aquí no es fa un control de quanta aigua surt d'un pou i per a què, com sí que passa a Navarra. O veiem coses com el traspàs del riu Siurana cap a l'embassament del Baix Camp. Està bé prioritzar que la gent tingui aigua potable, però ens oblidem de les altres obligacions". "Si els aqüífers baixen molt de capacitat, la zona humida s'asseca. Si un riu no té aigua per fer meandres i generar petites llacunes, tota aquesta vida es perd", afegeix.

Problemes al Llobregat i l'Ebre

Però fins i tot aquells aiguamolls més reconeguts, destacats o fins i tot protegits estan seriosament amenaçats. El cas més urgent i que torna a estar en el focus és el de Delta del Llobregat, en el qual AENA proposa una nova ampliació de l'aeroport afectant, una altra vegada, llacunes de l'ecosistema, com és La Ricarda, protegida per la Xarxa Natura 2000. Una altra vegada, perquè aquesta infraestructura ja es va ampliar el 2008 amb el permís excepcional de la Comissió Europea a canvi d'intervencions ambientals compensatòries, sacrificant part d'una altra llacuna, el Remolar - Filipines: "No han complert cap de les mesures que els van exigir, al contrari. Després que Depana interposéssim una queixa i 20 anys després, la Comissió els ha dit que han de complir. I què diu AENA? Doncs que vol ampliar una altra vegada", denuncia Toldrà.

L'ambientalista assenyala que, en el cas que es construeixi sobre la Ricarda, no serà recuperable mai en una escala humana. No entén per què s'està assumint una obra que va en direcció oposada a la lluita contra l'emergència climàtica: "Sent generosos, amb la Covid-19 al sector de l'aviació compta amb un 60% del passatge que tenia abans. Quina necessitat hi ha d'ampliar l'aeroport ara a costa del Delta? Si les constructores han perdut diners, que s'encarreguin de desmantellar l'aeroport, no d'ampliar-lo. Prefereixo que els regalin els diners, no cal destrossar la natura".

Amb major protecció compta el Delta de l'Ebre, que està emparat pel Conveni de Ramsar. Encara que això no vol dir que estigui fora de perill. Els ambientalistes adverteixen que el Delta està retrocedint: "Fa anys que li falta aportació de sediments i s'està produint una transformació molt ràpida", diu Toldrà, que assenyala els embassaments d'aigües amunt. Ho corrobora Ferré, que denuncia que mentre han aconseguit cridar l'atenció dels gestors de les Tres Gorges de la Xina, no aconsegueixen que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre es posi mans a l'obra: "Els aiguamolls d'aquest país depèn de persones que no tenen formació en ecosistemes i que no saben com funcionen".