Ja està en marxa el grup d'experts que assessora el Govern en l'elaboració de l'acord de claredat, la proposta de Pere Aragonès per resoldre el conflicte amb l'Estat. Es tracta d'un Consell Acadèmic format per nou experts que d'entrada elaboraran un informe responent a cinc preguntes plantejades a iniciativa del president de la Generalitat i que han de servir per sentar les bases sobre com hauria de ser un nou referèndum o altres mecanismes per decidir el futur polític de Catalunya amb el màxim de legitimitat.

Aquest dimecres han celebrat la primera reunió al Palau de la Generalitat, on han estat rebuts pel president del Govern, Pere Aragonès. Les conclusions del grup han de servir per "desbloquejar la situació actual", ha afirmat en una compareixença posterior.

Els nou acadèmics, encapçalats pel professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Marc Sanjaume, tindran "total llibertat" per fer les aportacions que considerin oportunes, i després aquestes tesis seran defensades davant de l'Estat en el marc de les negociacions per celebrar un nou referèndum. El punt de partida del grup d'experts serà un primer informe construït al voltant de cinc preguntes formulades a iniciativa del mateix Aragonès. Són les següents:

El coordinador del grup, el politòleg Marc Sanjaume, ha afirmat a l'acabar la reunió que volen treballar amb discreció i encarant les respostes des de diverses perspectives, ja que es tracta d'un grup d'experts plural: "Ens proposem contestar en un termini breu i de manera rigorosa, des del rigor acadèmic que caracteritza la nostra feina a la universitat".

L'objectiu del Consell Acadèmic és contribuir a establir les "normes del joc" per decidir el futur polític de Catalunya. Les preguntes no fan cap menció a l'autodeterminació o a la independència, i preguntat per aquesta qüestió, Aragonès ha dit que "la voluntat del Govern és que hi hagi un referèndum", i, a partir d'aquí, està obert a escoltar diferents opcions i iniciar un debat.

La proposta de l'acord de claredat s'inspira en l'exemple del Canadà, on la Llei de claredat va ser aprovada el 2000 pel Govern federal canadenc, sense acord amb els independentistes del Quebec. Va ser una reacció als referèndums sobiranistes d'aquest territori del 1980 i el 1995 i tenia l'objectiu de fixar unes bases per acceptar la seva secessió. El passat setembre, Aragonès va recuperar una idea que ja havia sobrevolat la política catalana en els últims anys, tot i que sense gaire èxit. PSC i Comuns l'havien defensat, tot i que ara els socialistes se n'han desmarcat.

Nou experts amb diferents propostes i visions

El grup, coordinat per Sanjaume, està format per nou experts amb visions i posicionaments polítics diferents. En formen part la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera, la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eva Anduiza, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG) Marco Aparicio, i el professor d'Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pau Bossacoma.

També l'integren la professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg Elisenda Casañas, la investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) Lesley-Ann Daniels, el professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF Josep Lluís Martí i la professora de Ciència Política a la Universitat de València (UV) Astrid Barrio.

Aquesta última incorporació va aixecar crítiques de l'entorn independentista per la posició contrària de Barrio al Procés. "Perquè tothom accepti el resultat és fonamental que ambdues parts pactin un mecanisme de decisió: els del sí i els del no", ha assenyalat Aragonès.

Sense cenyir-se a marcs legals concrets

Sanjaume ha expressat que respondran les cinc preguntes tenint en compte "totes les potencials fonts de legitimitat i legalitat", sense cenyir-se a marcs normatius concrets, per exemple, de l'Estat espanyol. L'objectiu és "obrir vies" que siguin transitables, que tinguin en compte els interessos de totes les parts i que es puguin definir des del punt de vista de les institucions.

"Escoltaré totes les opinions, especialment les dels independentistes, i espero que ells també ho facin". Així ha respost el president a les crítiques de Junts, que ha impugnat la proposta d'acord de claredat des del principi. Tampoc el PSC la veu amb bons ulls, però Aragonès ha insistit que convocaran una taula de partits per exposar els resultats dels informes dels experts, tal com els socialistes fa anys que reclamen. Serà llavors quan comenci el debat polític. "Si algú té una proposta millor per resoldre el conflicte, que la posi sobre la taula", ha conclòs.