No és habitual en la política actual, però a vegades passa. Un polític amb un bon càrrec, una situació consolidada i una bona carrera per davant, decideix fer una passa al costat i tornar a l’empresa privada senzillament perquè la seua forma d’estar en política era "de forma temporal".

I això és el que ha fet l’encara diputat de Compromís a les Corts, Fran Ferri, qui després d’onze anys en "primera línia", anunciava divendres passat la seua dimissió i el retorn a la seua feina com a enginyer industrial. No deixarà la política –"m’ha picat el bitxo de la política i això no se’m passarà mai", va declarar en el seu discurs de comiat-, ja que seguirà formant part de la direcció de Més Compromís, però sí la política institucional remunerada.

L’anunci de Ferri ha desencadenat una onada de missatges emotius i d’agraïment, des de dins i fora de la seua formació. La seua tasca com a portaveu, però també com a negociador, clau en l’arribada de consensos, tant dins la coalició Compromís, com en el Botànic, han deixat molt bon record. "No recorde que tinguera enemics o que rebera gaires crítiques", explica a Públic algú que coneix a fons les dinàmiques parlamentàries.

Qui serà el relleu?

L’elecció del pròxim síndic de Compromís a les Corts [és la figura valenciana del portaveu parlamentari] no serà una decisió merament tècnica. Qui agafe el càrrec tindrà una visibilitat i un pes polític que el podria posar en primera línia d’eixida en la cursa per ser candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 2024. "Encara falta molt per a les eleccions, encara no estem en aquest procés", avisen des de Compromís. I també insisteixen que "l’elecció del nou síndic correspon exclusivament al grup parlamentari" i que "l’única condició és tindre l’acta de diputat". Cap de les diferents persones consultades se n’ix d’aquest guió.

Els rumors interns, però, s’han disparat. La teoria més estesa és que el conseller d’Educació, Vicent Marzà, podria deixar el govern per passar a dedicar-se plenament a la tasca parlamentària. "A veure, Marzà, com a diputat, podria ser escollit síndic, però també Mónica Oltra", tira pilotes fora un càrrec de Compromís a condició de no ser nomenat. La veritat, però, és que Marzà ja fa temps que sona com a possible candidat pel 2024 per part de sectors que donen Oltra per amortitzada i consideren que no hauria de repetir. Marzà no només és el líder natural de la generació que actualment dirigeix Més Compromís, sinó que té molt bona relació amb la resta de forces de la coalició, inclosa Oltra.

Des de la formació, però, s’escuden en les formalitats i les primàries per no obrir aquest meló, però una altra veu que coneix bé el partit, assumeix que la primera passa la de fer Oltra: "fins que ella no decidisca si vol repetir o no, ací no es menejarà res". La imatge de Marzà en la roda de premsa de comiat de Ferri va ser considerat per alguns com un avançament d’allò que podria passar. Fins i tot algun periodista va preguntar obertament pel tema, però tant Ferri com Marzà van coincidir en què ara "no és el moment de parlar d’això".

Qui sí que ja s’ha postulat pel càrrec de síndica ha estat l’actual coportaveu i tàndem de Ferri, la diputada per Alacant Aitana Mas. "Si el grup parlamentari fora un grup de treball, el relleu natural de Ferri seria ella –reconeixen des de Compromís-, però no ho és". A Mas tothom li reconeix una bona tasca de coordinació del grup, però pertany a Iniciativa del Poble Valencià (IPV) –el partit de Mónica Oltra, minoritari a Compromís- i escollir-la a ella trencaria el repartiment intern de quotes. Així doncs, sembla que el nou Síndic hauria de quedar circumscrit als diputats de Més Compromís –l’antic Bloc-, la formació de Ferri i majoritària, tant a Compromís com al Grup Parlamentari. Això darrer malgrat perdre un vot. L’escó de Ferri passarà a ser ocupat per Paco Latorre, històric militant d’IPV.

Tothom repeteix que la bona relació dins del grup és "indiscutible" i que el relleu de Ferri no suposa cap problema més enllà de la "sorpresa" que ha generat la seua decisió. Però al mateix temps avisen que fins al 15 de gener –moment en què es formalitzarà el relleu- tenen temps per prendre la decisió i que, "probablement" l’esgotaran.