El telèfon de Mark Bray no ha deixat de sonar des de diumenge passat. Un tuit de Donald Trump en el qual amenaçava de designar al moviment antifeixista dels EUA com a grup terrorista, situava a aquest reservat historiador estatunidenc al focus. El motiu no és un altre que la seva obra més coneguda, Antifa. El manual antifascista (Capitá Swing, 2018), un assaig en el qual repassa la història del moviment antifeixista de tot el món, amb els seus èxits i derrotes, però sobretot amb les veus d'alguns dels seus protagonistes.

Bray gestiona la sobtada atenció mediàtica amb resignació i algun sospir. Ho fa a l'altre costat del telèfon, des de Nova York, on resideix, investiga i ensenya. És conscient que la seva entrada en escena és atzarosa, fruit de la incontinència tuitera del seu president i de la seva necessitat de trobar un cap de turc. Amb tot, prefereix matisar perquè no hi hagi mal entesos: "És important desvincular al moviment antifeixista del que realment importa, que és la resistència del poble afroamericà contra la brutalitat policial".

Quin paper estan jugant els Antifa a les revoltes?

Per començar, no hi ha cap raó per a dir que els Antifa estan darrere de tot això. Són organitzacions molt petites, i alhora hi ha individus que integren files antifeixistes i que estan participant a les protestes, però són una minoria i no hi ha evidències que assenyalin a aquests grups com a responsables de res. Les revoltes són massa grans...

Per què Trump posa el focus sobre elles?

Perquè així pot dir que no és una revolta de la població afroamericana contra el sistema, sinó una conspiració antifeixista. Trump no vol parlar de les arrels econòmiques i racials de l'assassinat de George Floyd. Aquesta revolta troba el seu origen en la llarga història de racisme que arrossega els EUA des de la seva fundació. El que passa és que per a Trump és molt més fàcil parlar d'aquests grupets Antifa, així apel·la a bona part de la societat americana que els considera joves blancs vestits de negre que trenquen coses...

Caps de turc?

Sí, la societat els veu com a joves blancs, universitaris, amb pasta i que tracten d'imposar la seva política a través del vandalisme. Trump se serveix d'aquest imaginari per ignorar el problema.

S'han fet forts els grups Antifa des de l'arribada de Trump?

Des que Trump va començar la seva campanya el 2015, l'alt-right ha anat copant cada vegada més espais a la societat. Quan vaig començar a estudiar als grups Antifa dels EUA i parlava amb els seus integrants, la majoria em reconeixien que van començar a militar entre 2015 i 2017, coincidint amb la irrupció a la seva ciutat de grups neonazis o d'ultradreta. Una vegada que aquests grups remetien o es mudaven de ciutat, els antifeixistes cessaven les seves activitats i se centraven en altres batalles com lluitar contra la construcció d'un oleoducte.

Tenen vincles amb organitzacions antifeixistes europees?

És difícil de determinar perquè les seves comunicacions són secretes, però és evident que hi ha col·laboració entre les diferents organitzacions. Existeix, per exemple, The International Anti-Fascist Defence Fund, que és una plataforma transnacional que tracta d'aconseguir fons per sufragar les despeses legals i sanitàries dels seus integrants. Però més enllà d'això, i d'alguna trobada internacional, la veritat és que en general són organitzacions molt contextuals amb estratègies particulars.

Quina influència té l'antifeixisme europeu?

És evident. Es percep particularment a partir de 2007, quan diversos grups als EUA van començar a usar símbols com les banderes vermelles i negres o les fletxes, la tàctica del bloc negre o fins i tot el nom d'Antifa. Tot això ve d'Europa, especialment d'Alemanya. Òbviament a Europa aquestes organitzacions solen estar molt lligades al futbol, quelcom que als EUA no deixa de ser una cosa residual. L'escena punk compleix aquesta funció socialitzadora, com també passa a Europa.

Quines particularitats pròpies tenen els Antifa?

Un antifeixista francès em va confessar que en el seu context no és habitual el que es coneix com a doxxing, tècnica que sí que s'utilitza als EUA i que consisteix a investigar i publicar informació privada dels neonazis. Segons em deia aquest antifeixista francès, en el seu context prefereixen confrontar als nazis als carrers. Una altra de les diferències clau és l'ús d'armes, als EUA hi ha grups antifeixistes que porten fusells, com és el cas dels Redneck Revolt, mentre que a Europa s'enorgulleixen de no portar-les.

Estan en condicions de fer front a la ultradreta?

L'antifeixisme no contempla la possibilitat constituir-se com a partit polític; una estratègia que, sobra dir, té les seves llums i les seves ombres. Quan veiem que l'autoritarisme guanya terreny als EUA de la mà de Trump, amb anomenats a l'Exèrcit fins i tot, és fàcil entendre que necessitem un moviment antifeixista fort que faci front a la ultradreta.

En tot cas, crec que quan parlem del perill del feixisme hauríem de tenir en compte que aquest ha anat mutant. El seu imaginari i la seva retòrica ha canviat; ja no parlen, per exemple, en clau de dominació d'altres races, sinó que manifesten el seu orgull de pertinença a la raça blanca. No crec que el feixisme, en aquest sentit, abasti molt poder als EUA, malgrat que és obvi que Trump té vincles amb la ultradreta i fins i tot té gent en la seva Administració amb idees racistes i feixistes. Es podria dir que tenim una combinació explosiva formada per una personalitat autoritària, un Estat molt fort i una política d'ultradreta.

Si li suma a l'equació el dret a portar armes, estem davant un polvorí, no?

Sí, sens dubte. I per resistir una cosa així necessitaríem un moviment més fort i ampli que els Antifa. Però no oblidem que Trump compta també amb una forta oposició, tant els governadors com alguns generals s'han mostrat en contra de treure a l'Exèrcit.

Com està vivint les revoltes?

Crec que el meu paper en tot això ha de ser el de deixar molt clar que els Antifa són només una distracció. És important desvincular-los del que realment importa, que és la resistència del poble afroamericà contra la brutalitat policial. Els Antifa no tenen molt a veure amb tot això, es tracta d'una distracció política que considero important evidenciar i aclarir.