"El servei no està funcionant perquè la precarietat de les nostres condicions fa que no hi hagi personal per atendre el volum de trucades diàries que rebem". És la queixa de Diego Corredor, membre del comitè d'empresa del servei d'atenció del telèfon d'emergències 112. Les condicions a les quals al·ludeix el membre del comitè es tradueixen en jornades de 24 hores setmanals, sense cobrar plusos per nocturnitat i idiomes i amb un servei gestionat per Serveo, una empresa que forma part de Ferrovial.

Aquest escenari és el que ha derivat en la convocatòria d'una vaga per part dels treballadors, que es durà a terme tots els caps de setmana a partir del 4 d'agost. Aquesta aturada no és la primera que realitza el col·lectiu, després de les executades el 2021. Ara, dos anys després, a l'exigència d'internalitzar el servei i disposar d'un conveni laboral propi, ja que de moment està emmarcat en el del telemàrqueting, s'hi afegeix la necessitat de disposar de més personal.

Com a teló de fons, el compromís de la Generalitat d'entomar la internalització del servei, revelant que l'estudi per resoldre'l es troba a la fase d'anàlisi econòmica. Mentrestant, el contracte de gestió amb Ferrovial finalitza el març del pròxim any.

El comitè d'empresa remarca la idea que les condicions laborals són dolentes. "Si hi hagués una bona jornada, un bon sou, amb bons plusos, tot aniria millor per al servei". El telèfon d'emergències 112 compta amb una plantilla d'uns 140 treballadors, repartits entre els centres de Reus i de la Zona Franca de Barcelona. Tot i la vaga, el seu caràcter d'activitat essencial provoca que els serveis mínims se situïn per sobre del 85%.

Els representants dels treballadors recorden que la Generalitat de Catalunya ha multat de manera reiterada a Serveo per l'incompliment de les clàusules del servei, especialment en aspectes com els procediments, la pèrdua de trucades o una atenció ineficient en els idiomes estrangers.

En un comunicat, el comitè d'empresa admet que tenen dues lluites obertes: aconseguir internalitzar el servei i disposar d'un conveni propi. Per aquest motiu, insta "a fer pressió a Interior i a la Generalitat". En l'àmbit de les millores laborals, els empleats atribueixen la manca de treballadors al preu baix per l'hora nocturna (1,80 euros) i que un 90% dels contractes són parcials. "Patim un estrès crònic", lamenten.

El futur de la gestió

Tot i que el contracte de gestió del 112 acaba l'any que ve, els treballadors hi desconfien i pensen que la Generalitat, a través del Departament d'Interior, el prorrogarà com ja va fer fa dos anys. El comitè s'empara en què l'estudi que té en marxa el Govern sobre la viabilitat d'internalitzar el servei "no els obliga a res". Encara que el col·lectiu precisa que Irene Fornós, directora del 112, els ha donat suport, la sensació a la plantilla és que "Interior i la Generalitat l'haurien d'ajudar i prendre una decisió perquè fins ara ningú s'ha compromès a internalitzar".

A l'acord per segellar els pressuposts de l'any 2022, formalitzat entre ERC i els Comuns, es plasmaven compromisos per a la internalització dels telèfons 061 i 112. De fet, a la llei de mesures fiscals i financeres -que acostuma a acompanyar el projecte de pressupostos- hi figurava l'acord per a una "eventual internalització del 112, el telèfon d'emergències”.

En la mateixa línia, el març de 2022, la comissió d'Interior del Parlament va aprovar una proposta de resolució PSC per "dur a terme la internalització del 112 en el termini de temps més curt possible". La diputada del PSC per Lleida Judith Alcalà va justificar la iniciativa, assenyalant que "amb aquest procés, el que fem és avançar a un model públic del servei, que ara assumia una empresa externa i que, segons han expressat sindicat i comitè d'empresa, presentava deficiències estructurals".

En aquest sentit, Alcalà va apuntar que "a més de la falta de personal, més del 90% de la plantilla està treballant a jornada reduïda, el que provoca que hi hagi molta temporalitat. Tot plegat acaba repercutint en la qualitat del servei".

Servei públic

La proposta socialista exposava que "és necessari que el 112 tingui accés a una informació pública i compartida com té, per exemple, Protecció Civil, amb l'objectiu de poder activar professionals en casos d'urgències i, per això, cal establir protocols d'emergències" i va posar com a exemple que "durant la primera onada de la Covid-19 es van perdre fins a 1.000 trucades diàries per falta d'efectius".

El Departament d'Interior explica que la realització de l'estudi sobre l'anàlisi de la viabilitat d'un procés d'internalització és un compromís ferm i un mandat del Parlament inclòs en la Llei d'acompanyament als Pressupostos. Així, fonts d'Interior indiquen que "l'estudi que s’està duent a terme i ja està força avançat. El gruix que queda és disposar de l'estudi econòmic, que correspon al Departament Economia, un cop fetes altres parts com per exemple el dimensionament necessari en cas d'internalitzar el servei, realitzat conjuntament entre el CAT112 i la secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de la Presidència".

Així mateix, comenten que durant el procés s'ha ofert als treballadors del CAT112 la possibilitat de participar en l'estudi a través d'algun expert o especialista que proposessin.

Respecte a la convocatòria de vaga, Interior afirma que està a l'espera de veure com resol l'empresa que presta el servei la sèrie de demandes que reclamen els treballadors. En aquest aspecte, la Conselleria afegeix que "a la darrera licitació, el CAT112 va incloure diverses millores socials i laborals per als treballadors i les treballadores".

El conflicte de la plantilla del servei d'atenció telefònica d'emergències 112 fa anys que s'arrossega. El 2022, el comitè d'empresa del centre de Reus va calcular que l'externalització del servei, prevista com a mínim fins al 2024, té un sobrecost de 7 milions. A més, el col·lectiu va constar que més d'una tercera part de la despesa pública destinada a l'activitat no revertia en el servei.

En aquest cas, les aturades dels empleats s'iniciaran a partir del 4 d'agost reivindicant bàsicament la internalització del servei i unes condicions laborals dignes, no només pels empleats, sinó també per la ciutadania, que necessita qualitat en una prestació considerada essencial.