Un periodista de Nou Barris instal·lat des de fa anys a Berlín i especialitzat en l'extrema dreta rep amenaces de neonazis i decideix traslladar-se, temporalment, a Madrid. A escassos dies de les eleccions municipals, un grupuscle d'ultradreta, la Llar Nacional, té serioses opcions d'obtenir representació a l'Ajuntament de la capital espanyola. Tot i els desenganys que li ha generat la professió, en Robert Savall, un periodista de raça, decideix fixar-s'hi per explicar en diversos articles què és la Llar Nacional i què explica la seva possible irrupció electoral. El sociòleg i periodista Jordi Navarro Garcia (Barcelona, 1982) s'encarrega de desenvolupar aquesta trama a Madrit, la seva novel·la de debut, que tot just acaba de publicar l'editorial manresana Tigre de Paper. Recorrem amb ell alguns dels escenaris de l'obra -com Lavapiés- per parlar de literatura, extrema dreta i d'una generació -la seva- marcada per una precarietat ja gairebé crònica.

Amb algunes coincidències autobiogràfiques -Navarro és de Nou Barris i des de fa uns quants anys viu a Madrid, com en Joan Garcia, un altre dels protagonistes de la novel·la-, no amaga que la Llar Nacional del llibre està inspirada en l'Hogar Social Madrid. Actualment en clara decadència, fa pocs anys aquest grupuscle d'extrema dreta va guanyar certa notorietat després de protagonitzar algunes okupacions d'edificis i portar a terme un activisme social clarament xenòfob, basat, per exemple, en repartir aliments només a persones de nacionalitat espanyola. El que no imaginava l'autor és que Madrit arribaria a les llibreries en un moment en què la forta irrupció de l'extrema dreta a les institucions no seria un element propi d'una distopia de ficció sinó quelcom ben real, materialitzat a través de Vox.

"Madrit va començar perquè tenia clar com volia que fos el final: volia matar-hi un nazi. Tenia decidit que l'antifeixisme fos un element cabdal de la novel·la, però alhora també volia retratar la quotidianitat d'uns personatges que han de posar rentadores, anar a treballar, tenir moments d'esbarjo, de borratxeres, pateixen problemes domèstics, han de fer front a les seves frustracions vitals, laborals o sentimentals", explica.

La tria del tema no és casual, ja que Navarro coneix bé el món de la ultradreta madrilenya i, per exemple, ha escrit sobre l'Hogar Social Madrid a la Directa, un dels mitjans on col·labora. "Va arribar un moment on vaig decidir que ja no volia fer-ne més articles, perquè ja no passava res de nou. És com un roda: ocupen un edifici, generalment vinculat a l'Estat, i comencen a fer-hi les seves activitats nazis. Ja no em motivava; però sí que havia interioritzat que hi havia la possibilitat que tinguessin èxit en la seva tasca i anessin creixent i que el salt institucional fos el següent pas. A partir d'aquí sorgeix Madrit".

Navarro Garcia admet que no fa massa temps seria impensable que un dirigent polític que manifestés que els "bons espanyols tenen dret a portar armes" -en referència al líder de Vox, Santiago Abascal- tingués opcions d'obtenir representació institucional. "Però tal com han anat les coses, el que semblava que no podia passar està a punt de passar i s'accepta amb una certa naturalitat". "De fet, després dels resultats de les eleccions andaluses vaig trucar el meu editor per dit-li que no sé si pagava la pena publicar la novel·la, perquè el que podia aparèixer inicialment com una distopia, semblaria una crònica descafeïnada. El que em preocupa és que hem acceptat que la ultradreta, els hereus del franquisme, poden guanyar la legitimitat a les urnes i entrar de nou a les institucions".

L'autor de 'Madrit' durant l'entrevista. M. F.

Retrat del precariat

Més enllà de la presència -i denúncia- de l'extrema dreta, Madrit també té un clar component de retrat generacional, articulat a través dels tres personatges principals: en Robert, la Lucía i en Joan. Superen amb escreix la trentena i l'àmplia formació acadèmica no els ha servit per assolir una estabilitat laboral i econòmica. Els tres, però, aborden la situació amb una actitud diferent i hi trobem des del personatge enfonsat al que està desenganyat, passant pel que manté el seu somni i transmet força i esperança.

"A mi el que m'agrada és la novel·la social i això és el que he intentat fer. El llibre, essencialment, és una crítica del model de vida que portem avui en dia a les grans ciutats, en què molta gent s'ha de vendre la vida per guanyar-se-la precàriament", explica l'autor. "Són personatges que negocien entre les seves expectatives i les seves frustracions. En molts casos, parlem d'una generació en què són els primers [de les seves famílies] a arribar a la universitat i es pensaven que això els donava carta blanca d'expectatives i somnis, però s'han trobat que la feina precària no s'acabava", afegeix.

La novel·la, que incorpora diversos girs de guió, també mostra la precària situació del periodisme, amb molts professionals qualificats que se n'aparten farts de les males condicions, sobretot econòmiques, que hi pateixen. "Parlo del periodisme perquè a nivell argumental m'anava bé que fos un periodista qui fes la investigació, però la mateixa situació passa amb moltes altres carreres. Al final, això té a veure amb les frustracions i expectatives que arrossegues i implica aprendre a resignificar el que esperaves dels teus estudis i de la teva vida", recalca. Encara que el recorregut de Madrit tot just arrenca, Jordi Navarro Garcia afirma que "hi haurà més novel·les" en el futur i conclou: "la novel·la és una bona manera de viure dobles o, fins i tot, triples vides". En definitiva, l'escriptura com a viatge.