Maria Salvo Iborra (Sabadell 1920) ha fet 100 anys aquest dimecres. En aquest segle de vida ha patit la cruesa de l’exili, 16 anys de captiveri en diferents presons franquistes, un retorn complicat a la militància política, i ara una pandèmia global. Filla d’un fuster sindicalista i d’una portera que li va inculcar la importància de ser una dona independent, Maria Salvo ha dedicat la seva vida a lluitar, de vegades per sobreviure, però sempre per la justícia, la llibertat i la igualtat. Coincidint amb el seu segle de vida, l'Ateneu Memòria Popular i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat un acte virtual que ha servit per homenatjar-la.

Dona ferma i activa, fins fa uns mesos encara gaudia de relativa bona salut, segons ha explicat a Públic Carles Vicente, director del servei de memòria, història i patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). "Maria Salvo és un exemple per a tots nosaltres. Tinc la sort de conèixer-la personalment, fins fa uns mesos era molt jove de cap i molt capaç de connectar amb els més joves. M’agrada recordar el que li va dir a Ricard Vinyes quan li va preguntar què va ser per a ella la República. La seva resposta és brutal: 'el meu pare em va venir a buscar a classe per anar a veure la gent celebrant la proclamació de la República pels carrers, i al dia següent, al tornar a l’escola, els professors havien enderrocat els tabics que separaven els nens i les nenes'. I així és la Maria, amb aquesta manera tan gràfica i contundent de definir la República, una manera molt senzilla però que tothom pot entendre. Més enllà de la seva militància política, és una persona amb uns valors brutals", assegura.

En l'homenatge virtual hi han col·laborat l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, la Plataforma pel futur monument de la Presó de Dones de les Corts, l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i la Fundació Cipriano García. Quan es va plantejar l’acte, la família havia accedit a incloure un missatge de la pròpia Maria però la seva situació actual no ho ha permès. Però la veu de la Maria no hi ha estat absent ja que han utilitzat la intervenció que va fer per cloure l’acte d’Homenatge a les persones represaliades pel franquisme que es va celebrar al Liceu l’any 2002.

Les dones del 36

Defensora dels drets i les llibertats democràtiques, Maria Salvo és membre i fundadora del col·lectiu Les dones del 36 i va presidir l’Associació Catalana d’Expresos polítics i represaliats pel franquisme. Durant la seva vida ha dedicat molts esforços a preservar la memòria històrica, i ho ha fet perquè se sàpiga com es va viure la Guerra Civil i la dictadura des del seu bàndol, però també per explicar a les persones més joves que certs drets dels que disposen les dones a l’estat espanyol no van començar amb la Transició, sinó amb la Segona República.

"És una persona que no s’ha deixat mai manipular, té un caràcter molt dur i estic segur que a totes les entitats on ha treballat no s’ha sentit utilitzada. Dones del 36 va ser un projecte que ella crea perquè considera important reclamar la memòria de les dones que es van fer adultes durant la República i la Guerra Civil”, sosté Carles Vicente.

A l’Arxiu Històric de Barcelona custodien uns arxius sonors imperdibles on la podem escoltar i percebre la seva fortalesa.

La paraula víctima mai li ha fet el pes, sempre ha preferit identificar-se amb la de lluitadora, per això ha participat en nombroses iniciatives per demanar que el Codi Civil reconegui els greuges provocats pel règim franquista. Amb 17 anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i va trigar poc a ser la responsable de Propaganda del Comitè.

Després de la caiguda de Barcelona no va tenir més opcions que l’exili. Va anar a França i va complir els 19 anys al camp de concentració de Moisdon-la-Rivière, i van ser els propis gendarmes que amb el pretext d’un trasllat la van entregar a la Guàrdia Civil. A la presó de les les Corts, ubicada on ara hi ha El Corte Inglés, Maria Salvo hi va passar nou mesos incomunicada. "Les Corts era una presó de pas a altres presons. La dirigien monges de la congregació de Sant Vicent de Paul, amb la seva forma peculiar de tractar a les persones: amb favoritismes, fredor i falta d'humanitat", va explicar María Salvo en una entrevista a Público de la periodista Cristina S. Barbarroja l’any 2015.

Salvo és doctora honoris causa per la UPC i Creu de Sant Jordi, però el seu anhel més profund és el de preservar la memòria històrica, i mantenir viva la lluita. Per saber-ne més, l’historiador Ricard Vinyes va escriure El daño y la memoria (Plaza y Janés), on repassa l’experiència de Salvo a les presons franquistes i destaca com ella i les seves companyes han pogut utilitzar la seva memòria per construir un patrimoni històric col·lectiu.