Les violències sexuals estan presents a la vida de les dones, perquè ho estan a la societat. De fet, totes les dones han viscut al llarg de la seva vida situacions de violència sexual, hagin estat conscients o no. Aquestes violències sexuals són tan habituals que deixen de ser visibles per gairebé tothom. Perquè solen quedar invisibilitzades i normalitzar-se.

Per aquest motiu, l’Institut Català de les Dones (ICD) divulga la campanya de sensibilització “Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals. #LliuresISensePor” per reivindicar el dret a la llibertat sexual i seguretat de les dones en l’àmbit públic i privat, amb motiu de la commemoració, demà diumenge, del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.


L’assetjament sexual, els abusos i les agressions sexuals són formes d’aquesta violència masclista, que té com a característica principal que utilitza el sexe com a forma de control i dominació de les dones a través dels seus cossos. Prendre consciència requereix detenir-se a observar aquestes quotidianes que ens passen i entendre que no són normals sinó que tenen a veure amb la violència més silenciada i, segurament, més habitual que pateixen les dones. És per això que campanyes com la de #Jotambé (#MeToo) hi volen posar llum. És el cas, per exemple, de certs rols que veiem a la publicitat, la moda, els mitjans de comunicació i el llenguatge sexista, que poden acabar conformant l’estereotip de dona atrapada, amb un cos perfecte i sempre disponible. Per això, la iniciativa de l’ICD destaca que “les idees masclistes han impregnat la nostra manera de veure el món”.

Moltes formes de violències sexuals es donen en diversos àmbits; a la parella, a la feina, a les xarxes socials, a la família, al carrer i als espais d’oci, i a qualsevol edat. La campanya de l’ICD destaca que “des de nenes som educades en una societat a la qual la sexualitat està amagada i els missatges que tenen a veure amb la nostra vivència de la sexualitat ens representen més com a objectes que com a subjectes de la nostra pròpia història”, on el paper d’escollir el que volem “no pren la rellevància que hauria de tenir”.

“Les dones han après a ser dones a través d’estereotips, d’imatges desenfocades o fragmentades, de publicitat sexista i cançons i contes on no són protagonistes de les seves vides -continua-. Aquests aprenentatges socials, que es converteixen en propis, estan marcats i condicionats per moltes altres circumstàncies”, com poden ser l’edat, el lloc de naixement i creixement, la trajectòria migratòria, si és te algun tipus de diversitat funcional, el lloc de feina, amb qui es relacionen i un llarg etcètera.


Una vegada s’és conscient que es pateix, s’ha patit o es patirà alguna situació d’agressió sexual, hi ha coses a fer. En primer lloc, “s’ha de recuperar el propi espai personal, cuidar-se de fora a dintre i a l’inrevés” donat que “les dones necessiten temps i espais per entendre el que ha succeït”. “Aquests temps i espais serviran per resituar l’experiència i per sanar les parts més danyades”, especifica l’ICD, precisant també que la reparació de les ferides -no només les físiques- requereixen un procés.

“La vergonya i la culpa són sentiments moltes vegades associats a episodis d’assetjaments i agressions sexuals”, explica, perquè “les dones estan sotmeses a una mirada que les jutja constantment. Però aquests sentiments i aquesta manera de judici o no creure-les forma part d’aquesta cultura masclista”.
L’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït.

Com identificar que has viscut algun tipus de violència sexual?

Totes les dones, en major o menor mesura, han patit algun tipus de situació que es considera violència sexual. L’Institut Català de les Dones adverteix amb alguns exemples:

- Anar al metro i que un home (conegut o no) es posi molt a prop teu o intenti refregar el seu sexe contra tu; o et xiuxiuegi coses fora de lloc.

- Passejar per un parc una tarda, veure un home fent-se tocaments sexuals i haver de marxar perquè et sents incòmoda.

- Haver enviat una foto íntima al teu xicot i ell, després de tallar amb tu, l’envia al grup de whatsapp dels seus amics per castigar-te.

- Anar pel carrer i que comencin a dir-te barbaritats (ell potser pensa que són “floretes” i tu estàs desitjant fer-te invisible).

- O estàs borratxa, vas a casa d’un amic, comenceu a enrotllar-vos i quan tu vols parar, ell no et deixa.

- O la teva parella insisteix a tenir sexe sense que l’opció “no vull” sigui una opció real, o que et forci a fer coses que no et vénen de gust en aquell moment. També pot ser que no et vingui de gust tenir relacions sexuals amb ell i et faci sentir culpable dient que ja no l’estimes.

- Potser també et pot passar que un company de feina, el botiguer del barri, o el professor de la universitat, cada vegada que et demana alguna cosa, et miri de forma abusiva l’escot o el cul i/o sempre et faci comentaris sexuals.

Es podria pensar en moltes situacions, però totes tenen una cosa en comú: Que l’únic responsable de la situació abusiva és l’agressor o assetjador. Només sí és sí.