Si vostè sent "antipatia i aversió cap a algú i li desitja el mal", és a dir, si vostè sent odi, tal com ho defineix la RAE, no es preocupi. No està cometent cap delicte. Odiar no és delicte. És més, vostè té fins i tot el dret a odiar. Té dret a sentir "antipatia i aversió" cap al seu cap, cap als homófobos, cap al col·lectiu LGTB, cap als masclistes i les feministes, cap al club de futbol de la ciutat rival, cap al seu propi quan perd, cap al món del toreig o els antitaurins, fins i tot al seu cunyat. L'odi és lliure i, sobretot, és humà.

No obstant això, si vostè segueix la informació diària en els mitjans de comunicació pot ser que estigui confós. O almenys pot ser que se senti una mica insegur. Sobretot si veu titulars com els següents: Fiscalia investiga per delictes d'odi i amenaces l'expulsió dels policies dels hotels; El professor de Tremp declara al jutge que no va incitar a l'odi contra la Guardia Civil; La Fiscalia investigarà per delictes d'odi qui pressioni alcaldes no independentistes; Llibertat amb càrrecs per als regidors de Reus investigats per un delicte d'odi o ​La Fiscalia de Barcelona investiga els tuits sobre la mort de Maza com a presumptes delictes d'odi.

Està cometent un delicte per odiar? La resposta és 'no', però és lògic que es trobi amoinat. En els últims mesos han proliferat als mitjans de comunicació notícies sobre diferents denúncies per delictes d'odi. De les dretes contra les esquerres i a l'inrevés. D'ultracatòlics contra ateus i d'aquests contra catòlics ultres. D'espanyolistes contra independentistes i a la inversa.

Acusar el rival polític de cometre "delictes d'odi" està de moda. Prova d'això és l'actitud del ministre de l'Interior, l'exjutge Juan Ignacio Zoido. Seva va ser la decisió de crear un gabinet per a les denúncies d'agents de policia per presumptes delictes d'odi a Catalunya i el seu Ministeri és el que difon a través del seu portal una definició errònia i no ajustada al Codi Penal espanyol del que és un delicte d'odi.

"Perseguirem i portarem a judici els delictes d'odi perquè, sobre els culpables, caigui el pes de la llei, que és el que passa als països lliures i democràtics i on preval la divisió de poders i l'Estat de dret", subratllava Zoido, que advertia que l'Executiu no pararia fins que "tots els que han faltat a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat paguin judicialment per aquest fet".

I va complir. Només entre l'1 i el 18 d'octubre Interior va tramitar 125 denúncies per delictes d'odi i desobediència en el marc de l'1-O. Després van arribar moltes més. La setmana passada, sense anar més lluny, Interior va anunciar amb tota publicitat la detenció d'una persona que havia dit a Twitter que la mort de dos guàrdies civils li semblava una bona notícia.

Però en aquest desgavell de denúncies creuades no només s'hi troba Interior. L'associació Drets, per exemple, ha portat davant la Fiscalia desenes i desenes de piulades i missatges a les xarxes que falten al respecte de manera evident a catalans pel simple fet de ser catalans. Consideren que són constitutius d'un delicte d'odi. Recentment també hem vist el cas dels carnestoltes de Cadis i la chirigota que col·loca Puigdemont a la guillotina. Uns assenyalen amb el dit i una multitud clama perquè condemnin el rival polític per delictes d'odi.

Un Puigdemont a la guillotina a una chirigota polèmica 

"És molt preocupant la deriva que estem vivint amb els delictes d'odi. I no només a Catalunya. Se n'està fent una utilització perversa que està posant en perill la llibertat d'expressió. La desnaturalització d'aquest tipus de delictes és molt perillosa", adverteix l'advocada penalista i defensora dels drets humans, Laia Serra.

Però aleshores, què és un delicte d'odi i què no n'és? Com es diferencia un pensament odiós d'un delicte d'odi? Per a què es conceben els delictes d'odi? El catedràtic acreditat de Dret Penal de la Universitat Carlos III Jacobo Dopico explica a Público que el primer error és utilitzar l'expressió "delicte d'odi".

"La formulació correcta ha de ser de delictes d'incitació a l'odi, i el que busca aquesta figura penal és protegir grups i minories discriminades que es troben en una situació en la qual els seus drets estan essent objecte de discriminació, agressió i/o violència, per la qual cosa l'expressió d'idees dirigides a incitar a continuar o expandir aquesta discriminació, violència o odi ha de ser reprimida", explica Dopico en conversa telefònica.

Per tant, perquè puguem parlar d'un delicte d'odi el primer que cal tenir en compte és si el discurs fomenta l'odi contra un grup vulnerable/discriminat o una persona determinada per raons de la seva pertinença a aquest grup i no per arguments exclusivament individuals. Però els motius d'aquest atac no són genèrics. L'article 510 del Codi Penal estableix que l'atac ha d'estar motivat per raons de tipus "racista, antisemita o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat”.

Per tant, alegrar-se de la mort d'un Guardia Civil, insultar un policia o atacar durament a un torero són conductes constitutives d'un delicte d'odi? La resposta dels experts consultats per Público és rotunda: "No". Ni els delictes d'odi recullen com a motiu discriminatori la "professió" de guàrdia civil o policia ni aquests col·lectius han estat discriminats tradicionalment ni tampoc poden acollir-se a la discriminació per ideologia, ja que es recull específicament que els Cossos i Forces de Seguretat no tenen ideologia.

"Quan parlem de fiscals, policies o toreros, per exemple, no estem parlant de minories desprotegides que es troben discriminades. Tampoc estem parlant de missatges que inciten a la comissió de delictes. Sincerament, em sorprèn que els poders públics afirmin que són casos que necessiten ser estudiats quan l'estudi necessari per saber que això no pot ser un delicte d'odi és molt breu", incideix Dopico, que assenyala que aquests atacs contra l'honor individual de les persones poden ser denunciats a través de les figures de la injúries o la calúmnia.

"És important distingir quan l'atac és personal, a un individu, ja que llavors estaríem parlant, en tot cas, d'un delicte d'injúries o calúmnies. Els delictes d'incitació a l'odi tenen a veure amb la incitació massiva a la comissió d'un delicte i no protegeixen una sola persona sinó que s'utilitzen per protegir tot un col·lectiu. S'ataca una persona pel fet de ser membre d'un col·lectiu més ampli", incideix.

Així mateix, el catedràtic de Dret Penal Dopico recorda que la idea fonamental en aquest tipus de delicte "no és l'expressió d'idees odioses o reprimir l'expressió d'aquestes idees" sinó evitar un discurs que animi la resta a cometre algun delicte. En aquest sentit, el professor de la Carlos III recorda que el Tribunal Constitucional, en una sentència del 2007, ja va assenyalar que la figura d'incitació a l'odi només pot ser punible quan suposi una incitació directa o indirecta a la comissió d'un delicte.

"El Constitucional ens ha dit ja que la Constitució empara fins i tot els qui neguen la pròpia Constitució. Protegeix els intolerants que expressen la seva intolerància. Tenen dret a expressar la seva intolerància i només es pot castigar penalment quan les idees expressades busquin incitar directament o indirectament la comissió d'un delicte. Aquest és el nucli fonamental", afegeix el catedràtic de la Carlos III.

I atacar o desitjar la mort d'un català pel fet de ser català? És un delicte d'odi? Respon Laia Serra: "Entenc que pugui defensar-se que es pugui incloure en aquesta categoria els atacs contra catalans per motius ideològics o nacionals, ja que catalans o bascos podrien ser considerats com a minories discriminades dins de l'Estat, no tant per raó de territori com per qüestió d'identitat cultural. Però crec que davant el dubte, és preferible interpretar el Codi Penal en termes restrictius", explica Serra, amb més de 15 anys d'experiència professional en el terreny dels delictes d'odi.

En aquest sentit, Jacobo Dopico denuncia que els delictes d'incitació a l'odi estan sent objecte d'una "interpretació absolutament incompatible amb la Constitució". "Estem veient com per part de diferents audiències, on seuen magistrats amb galons i llarga trajectòria, s'ordena reobrir procediments per delictes d'odi quan en una altra instància havien estat tancats o objecte de sobreseïment després de valoracions perfectament raonables sobre la irrellevancia penal de la conducta investigada. I aquesta tendència és perillosa. L'amplificació de la interpretació d'aquests delictes no només sembla difícilment compatible amb la Constitució, ja que camina contra direcció a la marcada pel Constitucional, sinó que és extraordinàriament inoportuna, perquè suposa una interpretació expansiva precisament d'un precepte que està produint un nombre creixent de sentències no acceptables des de la perspectiva dels límits del Dret penal en una democràcia", avança el catedràtic.

El dubte a hores d'ara sobre el text sembla evident. Si els insults a policies o guàrdies civils no constitueixen un delicte d'odi ni els atacs a toreros o a Maza o als catalans i, a més, el Constitucional ha donat doctrina sobre què és i què no és la incitació a l'odi... per què no parem de veure denúncies pràcticament a diari per la comissió de presumptes delictes d'odi? Per què fan aquesta interpretació institucions públiques, com Interior o la Fiscalia, quan el Constitucional s'ha posicionat en un sentit contrari?

La Guardia Civil detiene a un tuitero e investiga a otros dos por decir que la muerte de dos agentes es una "buena noticia"

La jurista Laia Serra respon que es tracta d'un problema de "formació", d'"ideologia" i d'un intent de "emfasitzar la denúncia". "És veritat que l'article 510 és controvertit i la seva indefinició pot portar a l'expansionisme penal. Però, d'altra banda, no es pot confondre la interpretació dels delictes amb la política criminal. A l'Estat espanyol estem veient una persecució per delictes d'odi amb criteris polítics i no d'interpretació jurídica. S'emmascara en un debat tècnic el que en realitat és una repressió als crítics amb el sistema", prossegueix Serra, que ressalta que "és molt més cridaner acusar algú d'un delicte d'odi, que té un vilipendi social afegit, que per injúries o calúmnies". "Simbòlicament és molt més potent el delicte d'odi", afegeix.

La desnaturalització de l'article 510 del Codi Penal i dels delictes d'odi s'aprecia clarament si s'atén als principis pels quals va ser introduït en el Codi Penal. "S'està fent un gra massa amb la paraula 'odi'. És un delicte discriminatori que busca protegir aquelles minories que poden ser atacades per raó del seu origen, orientació o identitat sexual, etc. Però insisteixo: es tracta de minories", explica a Público l'advocada, que assegura que el Codi Penal ja té altres figures com "les injúries", les amenaces o les coaccions per castigar les ofenses.

"Ens estem acostumant que els polítics acusin de delicte d'odi aquells que els insulten per xarxes. Això pot ser una injúria, però no un delicte d'odi", afegeix Germán Teruel, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Múrcia.

La interpretació desviada de "polítics", "jutges" i "juristes" de la incitació a l'odi és qualificada per Laia Serra com "una irresponsabilitat" i "una falta de respecte", una altra més, als col·lectius tradicionalment discriminats. "A l'Estat espanyol han passat i passen coses molt greus contra la comunitat LGTB, els drets sexuals de les dones o les minories ètniques i, no obstant això, veiem com una figura penal que es va crear per defensar els desprotegits està sent utilitzada pel poder per atacar els crítics", denúncia Serra, que lamenta que la lluita contra els delictes d'odi s'estigui utilitzant "per fer mordassa" a la crítica política.

Enèsima deriva interpretativa

La desviació en la interpretació dels delictes d'odi s'afegeix a altres realitats que també han provocat un augment dels límits penals a la llibertat d'expressió. Un exemple d'això és el canvi de doctrina de l'Audiència Nacional quan es tracta de jutjar quan es comet enaltiment del terrorisme i/o humiliació a les víctimes. Aquest canvi de doctrina ha permès que persones que no tenen res a veure amb cap organització terrorista i que són obertament pacífiques siguin condemnades per enaltiment. Un altre exemple és la reactivació del delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos o el canvi de criteri de l'Audiència Nacional sobre les xiulades a l'himne. El 2012 no eren delicte i, en canvi, en 2015 sí que constitueixen un delicte d'ultratge a Espanya i d'injúries contra la corona.

"Tenim motius per estar preocupats. Això és una realitat que difícilment es pot negar. L'única bona notícia és que tot això al 2010 no passava, per la qual cosa estem davant una deriva sense consolidar que ha de ser interrompuda i revertida. Si al 2010 ens haguessin dit que dos titellaires havien estat empresonats de manera preventiva per uns guinyols en els quals s'exhibia una petita pancarta de "Gora Alka Eta" hauriem pensat que era una broma. Però ha estat realitat i, per cert, als titellaires també els van acusar d'un delicte d'odi... i van ser absolts", sentència Jacobo.