Les treballadores de la llar són un col·lectiu especialment feminitzat i format en gran part per dones migrades. Les reformes legals dels anys 2011 i 2012 en principi obligaven els ocupadors a fer-los un contracte de treball, però la realitat és que encara avui hi ha empleades que no en tenen i no gaudeixen d'uns mínims drets laborals. Per intentar millorar la situació, quatre col·lectius s'han unit per crear recentment la Taula de defensa dels drets de les treballadores de la llar, la neteja i les cures.

L'organisme ha estat impulsat per Libélulas, una associació creada el 2016 fonamentalment per dones d'origen bolivià; Mujeres Pa'lante, que es defineix com "un grup de dones de diversos països d’origen" que han decidit crear "un espai per a trobar-se, reconèixer-se, acompanyar-se, ser solidàries, trobar un camí comú per aconseguir un món millor i més just per a tots i per a totes"; l'associació Mujeres Migrantes y Diversas; i Sindillar/Sindihogar, nascut el 2011 com el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar i la cura a l'Estat.

Segons explica a Públic Norma Veliz, de Mujeres Pa'lante, la idea de constituir un espai unitari va sorgir fa alguns anys, després que les organitzacions -inicialment eren vuit- comencessin a treballar-hi conjuntament per exposar la situació a una diputada de Podem. Les quatre entitats que finalment han creat la Taula, amb el suport extern de CCOO i UGT, coneixen de primera mà el col·lectiu de treballadores de la llar. En el cas de Mujeres Pa'lante, Veliz explica "atenem anualment més de 600 dones, de les quals el 90% són treballadores de la llar i de les cures". 

"L'objectiu és agrupar-nos per fer visible la situació que comparteixen moltes dones que s'hi dediquen, que es veuen obligades a fer jornades de 10 o 12 hores diàries, moltes vegades sense contracte de treball. A més, les que estan en una situació administrativa irregular pateixen una explotació addicional i també ens hem trobat amb situacions d'assetjament sexual, entre d'altres qüestions", resumeix Veliz.

La Taula vol que l'Estat espanyol ratifiqui el conveni 189 de l'Organització Internacional el Treball (OIT), aprovat el 2011 i signat per 17 països europeus. El conveni fixa unes garanties mínimes de protecció a les treballadores de la llar, com ara un salari mínim amb 14 pagues, mesures de salut laboral o una major inspecció del treball, entre d'altres. La integrant de Mujeres Pa'lante subratlla que "ens agafem al conveni 189 com a taula de salvació per aconseguir equiparar els drets de les treballadores de la llar amb els de la resta, però també és cert que la ratificació no és una garantia que realment s'apliqui tot el comporta".

De moment, des de la Taula impulsaran la presentació de mocions a diverses administracions, com ajuntaments o el Parlament de Catalunya, per tal de reclamar l'adhesió al conveni. Més enllà d'això, en els propers mesos la voluntat "és fer pedagogia i que se'ns escolti per visibilitzar el que passa".

El de les treballadores de la llar no és un col·lectiu precisament petit, sinó que se situaria en unes 700.000 persones arreu de l'Estat, de les quals més del 90% són dones, i més de la meitat també són migrades. Les reformes que el govern espanyol va aprovar els anys 2011 i 2012 van suposar un reconeixement parcial del treball de la llar, però no es van equiparar les seves condicions a les del conjunt de feines. Per què? Fonamentalment perquè es va inserir en un sistema especial dins del règim general de la Seguretat Social, que deixa el col·lectiu amb una menor protecció, perquè no està inclòs en la Llei de riscos laborals, no té dret a atur, no se l'indemnitza quan la família no pot pagar o sovint té problemes per cotitzar.

Va desaparèixer una figura com la de les fixes discontínues, que permetia cotitzar per la feina en diferents llars, mentre que ara han de tenir un contracte diferent per a cada ocupador, un fet que es tradueix que en molts casos les aboca a treballar sense contracte. "Abans les treballadores es podien fer autònomes i pagar la seva quota a la Seguretat Social i això era una forma de regularitzar la seva situació administrativa i entenc que el govern del PP ho va modificar per impedir precisament aquestes regularitzacions", comenta Norma Veliz.

Suport i propostes de l'Ajuntament de Barcelona

El passat desembre, l'Ajuntament de Barcelona, a través del Consell Municipal d'Immigració, va aprovar un document amb 68 propostes per dignificar la feina de les treballadores de la llar i de les cures, entre les quals també hi ha reclamar a l'Estat que ratifiqui el conveni 189 de l'OIT. Entre les mesures n'hi ha diverses de competència municipal, que el consistori de la capital va comprometre's a buscar la "dotació pressupostària" per executar-les.

Dins les propostes s'inclou realitzar un estudi i diagnòstic de la situació del sector i de les condicions laborals de les persones que hi treballen; incentivar la contractació en el sector amb polítiques de deducció fiscal; promoure la creació d'un servei que ofereixi atenció integral al col·lectiu i que permeti denunciar tot tipus d'abusos i millorar l'assessorament jurídic en matèria d'estrangeria, a més d'altres qüestions. Diverses de les organitzacions que han creat la Taula formen part del Consell Municipal d'Immigració, de manera que van participar en l'elaboració de les propostes i enguany la pretensió és avaluar-ne l'impacte i la implantació.

Pel que fa a l'Estat, se li reclama reformar la Llei d'Estrangeria i flexibilitzar els requisits i tràmits per a l'obtenció i renovació de les autoritzacions de residència i treball; eliminar el Sistema Especial dintre de la Seguretat Social per a les persones treballadores de la llar i la seva incorporació immediata al Règim General de la Seguretat Social per gaudir dels mateixos drets que la resta de treballadors; o establir taules salarials que garanteixin sous dignes, a partir del Salari Mínim Interprofessional. Més enllà d'això, Libélulas, Mujeres Pa'lante, Mujeres Migrantes y Diversas i Sindillar/Sindihogar s'han sumat a la vaga general feminista del 8 de març