El socialista Jaume Collboni accedia a l'alcaldia de Barcelona el 17 de juny passat, si no en l'últim minut, sí que es pot dir literalment que a última hora. Contra tot pronòstic, just una hora abans del ple d'investidura en què Xavier Trias aspirava a recuperar l'alcaldia de la capital catalana després de tancar un pacte amb Esquerra Republicana, Barcelona en Comú anunciava que donaria els vots a Collboni i, juntament amb els del PP, permetien al PSC tornar al capdavant del consistori barceloní malgrat no haver guanyat les eleccions. Des d'aquell dia, la ciutat ha estat governada per l'exigua minoria socialista de 10 regidors dels 41 que integren el ple i la gran incògnita ha estat qui passaria a completar la governabilitat de Barcelona.

La maniobra que va donar l'alcaldia a Collboni va provocar gran enuig a Junts i Esquerra que el van considerar "un pacte antinatura forjat als despatxos de Madrid". I també dures crítiques i forts escarafalls dels dirigents dels dos partits sintetitzats en aquell "que us bombin" que va deixar anar Xavier Trias al ple constitutiu. Sis mesos després d'aquell dia frenètic, coses de la política, s'està desbrossant el camí cap a un govern municipal de coalició entre el PSC i Junts, si és que s'acaba tancant l'acord entre els socialistes i el grup municipal de Trias per Barcelona, que s'està negociant cada dia que passa amb més intensitat.

Fortes tensions i crítiques entre PSC i BComú

Des que Collboni ocupa l'alcaldia, les tensions entre el PSC i Barcelona en comú s'han multiplicat i pugen de to a mesura que avança el mandat. Els dos exsocis, que han governat la ciutat conjuntament bona part dels darrers vuit anys, s'han enfrontat per temes com les polítiques d'habitatge, la connexió del tramvia, la recuperació de les relacions amb Tel Aviv, l'obertura de nous hotels i més pisos turístics o la supressió d'algunes de les emblemàtiques zones de pacificació del trànsit de l'etapa Colau.

La posició actual del PSC en tots aquests temes fonamentals s'acosten més a les neoliberals de Junts que a la dels comuns, amb punts de coincidència que faciliten els acords, i que fins ara ha tingut la màxima expressió en el pacte amb els de Tries per rebaixar la taxa de les terrasses als restauradors. I en canvi, les polítiques socialistes d'aquests sis primers mesos generen dures crítiques per part dels comuns, i -segons apunten algunes fonts del partit de Colau- no es preveu que afluixin sinó, ben al contrari, augmentaran a curt termini aquesta mateixa propera setmana.

La permanent i creixent confrontació entre socialistes i comuns de Barcelona dificulta considerablement la possibilitat de reeditar un govern conjunt per a la ciutat, tot i que ara intercanviant els papers i amb Collboni a l'alcaldia i Ada Colau com a número dos del consistori barceloní. I, en contrapartida, aquest tens escenari aviva l'opció que Junts pugui entrar a formar part del govern municipal. Els grups del PSC i Trias per Barcelona mantenen reunions intenses de caràcter setmanal, en principi, per discutir sobre els pressupostos, però també s'analitza la possibilitat d'un acord per governar Barcelona conjuntament.

Les fonts consultades de tots els partits porten a la conclusió que a Barcelona no està tancat res, però que la via de la sociovergència està prenent forma i s'obre pas. Per part de Barcelona en comú, s'insisteix en l'opció d'un tripartit que incorpori al govern als comuns i a ERC, al costat del PSC. I no tanquen la porta a la tornada al govern, però "sempre que el PSC torni a les polítiques progressistes que ha anat abandonant". Per Ada Colau: "Estan empatxats amb el seu rol a l'alcaldia i han perdut el món de vista". "No és qüestió d'entrar al govern [municipal], nosaltres no volem cadires, volem un acord progressista que és el que ha votat la ciutadania de Barcelona", afegeix l'exalcaldessa.

ERC es manté al marge a l'espera del relleu de Maragall

Tot i que els comuns sempre han insistit en la necessitat que ERC també formi part de l'operació, aquesta opció és incerta, encara que últimament no tanquen la porta a entrar en solitari. Els republicans afronten en aquests moments la substitució del seu cap de files a l'Ajuntament, el carismàtic Ernest Maragall, que era molt poc inclinat a governar amb Collboni. Elisenda Alamany és la lògica candidata a agafar el testimoni al capdavant del grup municipal, encara que cal veure si amb opcions a liderar una futura candidatura d'Esquerra. I la Federació d'ERC a Barcelona acaba de renovar la direcció amb Eva Baró al capdavant, però en unes primàries disputades que han dividit la poderosa agrupació barcelonina d'Esquerra.

Al partit hi ha diversitat d'opinions sobre l'estratègia que cal seguir a l'Ajuntament de Barcelona i cal veure quina serà la via que s'imposa a mesura que s'aclareixen els lideratges republicans a la capital catalana. Baró va manifestar a la campanya de les primàries el seu rebuig a governar amb el PSC, però és una dirigent afí a la direcció nacional presidida per Oriol Junqueras que cal veure què decideix sobre això.

La via de la sociovergència s'obre pas

Per part de Junts, fonts del grup municipal de Trias per Barcelona admeten la intensitat de les negociacions amb el PSC –tot i que públicament les defineixen com a "trobades molt inicials" - i la predisposició a arribar a un acord, malgrat la irritació que els va produir que Collboni els arribés l'alcaldia després que Trias guanyarà les eleccions amb 11 diputats davant dels 10 dels socialistes.

Un dirigent de Junts ho justifica de la manera següent: "El que va passar amb l'alcaldia ens va doldre molt i va ser una operació de despatxos intolerable, i a més Collboni ens va enganyar, però ens vam presentar a les eleccions amb la promesa d'acabar amb l'etapa de Colau i les seves polítiques que han degradat la ciutat i, si per assegurar aquest compromís hem d'entrar al govern, hem de ser realistes i conseqüents, sempre que el PSC asseguri que iniciem un canvi de rumb en la bona direcció".

Però des de Junts també mostren una profunda desconfiança sobre el resultat final o almenys així ho expressa una dirigent. Pot ser que aquest plantejament serveixi per despistar i l'acord estigui més madur del que expliquen, però segons el mateix Xavier Trias: "No tinc clar que arribem a un acord, ja que alhora que estem negociant ens diuen que també parlen amb Barcelona en Comú".

El portaveu de Trias per Barcelona, Jordi Martí Galbis, abunda en aquesta tesi de Trias. I alhora que admet que "estem en un debat obert d'intercanvi de prioritats", considera que els comuns són el soci "prioritari" de Collboni. Martí assegura que hi ha "moltes possibilitats" que el PSC i el BComú acabin pactant. Afirmacions que des de les files del grup de Colau es neguen rotundament i per contra, els comuns asseguren que no han mantingut converses formals amb el PSC per a la incorporació al govern els últims sis mesos.

Martí assenyala que les negociacions no es poden eternitzar i assegura que és "impossible" que Trias per Barcelona es converteixi en soci de govern des de fora. El portaveu de Junts adverteix que, si no formen part del govern, seran una oposició "dura" i "responsable". Martí deixa clar els objectius per arribar a un acord i assegura que de cap manera Junts no canviarà la seva posició per una cadira. "L'objectiu no és el poder pel poder, l'objectiu és que la ciutat deixi enrere el govern de Colau", expressa.

Collboni intenta mantenir l'equidistància

Per part seva, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, manté públicament l'equidistància apostant pel tripartit d'esquerres, però sense tancar la porta a la sociovergència: "És obvi que necessitem aliats per aprovar els nous pressupostos i sempre he dit que la prioritat és buscar aliats progressistes perquè som un govern progressista". "Però també estem parlant amb Junts i explorant possibilitats", afegeix l'alcalde socialista.

Fonts de l'alcaldia consultades es mostren reticents a apuntar quina serà la via guanyadora, però sí que posen èmfasi en la necessitat que l'acord final garanteixi "l'estabilitat" de la governabilitat. Aspecte que en el cas de les esquerres requeriria el concurs d'Esquerra per sumar 24 regidors per sobre dels 21 que donen la majoria absoluta. Ja que el PSC i BComú es queden a 19. Mentre que la sociovergència sumaria directament 21 entre els 11 de Trias per Barcelona i els 10 del PSC. Un altre punt a favor de Junts si ERC decideix no entrar a l'equació.

Les diverses versions no donen cap dels dos escenaris per fet. Però és obvi el deteriorament de les relacions entre socialistes i comuns. Si l'estiu passat un dirigent de BComú es mostrava optimista i convençut amb Públic que al setembre hi hauria un govern d'esquerres, la frustració i el pessimisme ha anat creixent exponencialment a les files dels comuns, admet ara aquest mateix dirigent. La portaveu del grup municipal de Barcelona en Comú, Janet Sanz, insisteix en la incomunicació amb Collboni i el PSC: "No ens hem assegut en una taula" en sis mesos. En aquest sentit, la regidora ha lamentat que l'executiu no "treballi" per formar un govern progressista.

"Els vam donar confiança a la investidura per tenir un govern d'esquerres, però no ho estan fent", assegura Sanz. "Cap a fora, Collboni diu que vol un govern d'esquerres, però internament el que sabem i el que ens diu Trias per Barcelona és que s'estan reunint, està mirant cap a la dreta", critica. També Colau carrega en aquest sentit i lamenta que Collboni "hagi oblidat" com va arribar a l'alcaldia i recorda al socialista que si actualment és alcalde de Barcelona va ser "per accident" i gràcies a un "exercici de generositat i responsabilitat" dels comuns" .

Un retret que fonts properes a Collboni rebaten recordant que "Barcelona en comú va fer alcalde Collboni, com el PSC va fer alcaldessa Ada Colau per dues vegades. En això no ens guanyen. I sempre hem respectat la iniciativa política de l'alcaldessa, que en un Ajuntament és molt potent i determinant. Ara el que toca és treballar per arribar a acords respectant alhora la iniciativa política que ara té Collboni com a alcalde".

Colau, Trias, Maragall, i els lideratges

Cal veure el resultat final, però l'anàlisi de totes les versions i de l'escenari polític actual a la capital catalana indica que s'obre pas el primer govern sociovergent de la història de Barcelona. L'allunyament i la confrontació en polítiques concretes entre el PSC i BComú tenen un paper preponderant, però no és menor el dels forts lideratges als principals grups. Entre els socialistes no amaguen que l'escenari que preveien era el de la renovació de lideratges tant a BComú com a Junts i ERC, ja que això obriria més el joc polític.

De moment, l'únic canvi que s'ha produït és el dels republicans amb la retirada de Maragall. Pel que fa a Trias el seu anunci de retirada -després de fracassar a l'alcaldia- per a l'octubre s'ha anat posposant, tot i que assegura que s'acabarà retirant en pocs mesos. Tot indica que un cop quedi clarificat l'acord de govern, ja que vol pilotar les negociacions personalment. I la sorpresa ha estat la permanència d'Ada Colau, ja que molts auguraven la seva marxa com a possible ministra del nou govern de coalició de Pedro Sánchez. Mentre que qui sí que ha deixat el consistori és el número dos dels comuns, Jordi Martí Grau, nomenat secretari d'estat del ministeri de Cultura que lidera Ernest Urtasun. Martí havia format part dels darrers governs municipals socialistes abans de l'arribada de Colau a l'alcaldia, que el va incorporar al seu equip. Cal veure si la química personal amb Collboni és pitjor amb Colau que la que podria haver estat amb Martí, i aquestes coses en política també compten.

Els pressupostos fixaran el camí i la data límit per al març

Amb tots aquests vímets, les negociacions amb Junts i les (no) negociacions amb BComú avancen. Fonts dels comuns plantegen que l'acord corre pressa "perquè no es pot governar Barcelona amb 10 regidors" –ho van comprovar en pròpies carns en el primer mandat de Colau que van iniciar amb 11 regidors–. Aspecte que fonts socialistes minimitzen després d'haver nomenat 10 comissionats, una figura de designació directa no electa, però que poden fer bona part de les tasques d'un regidor, sense oblidar que el PSC disposa d'una maquinària molt greixada a l'Ajuntament de Barcelona, herència de la llarga etapa socialista a l'alcaldia que va durar fins el 2011 amb el relleu per part de Trias. "Estem governant a tota màquina i sense problemes. Si cal un acord de govern no és per capacitats, sinó per donar estabilitat", asseguren aquestes mateixes fonts que apunten al mes de març com a límit per tancar un acord definitiu.

Tot i que abans arribarà un possible acord per als pressupostos i, malgrat que fonts de l'alcaldia de Collboni asseguren que cada cosa va per separat, admeten que evidentment "un acord per als pressupostos és una base sòlida per a l'acord global de governabilitat". És a dir, que quan s'anunciï l'acord de pressupostos amb qui sigui, el dilema entre tripartit d'esquerres i sociovergència s'haurà dilucidat considerablement.