El moviment cannàbic a l'Estat espanyol ha sortit en tromba a les xarxes socials a demanar l'indult per a un dels seus referents, Albert Tió, que en breu haurà d'entrar a la presó per a complir una condemna de cinc anys per una intervenció de marihuana que van fer el 2014 a l'associació d'usuaris de la qual n'era secretari a Barcelona. Com a president de la Federació d'Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (Fedcac), Tió va ser un dels promotors de la iniciativa popular que va donar origen a la llei de clubs de cànnabis que va aprovar el Parlament català el 2017, declarada posteriorment inconstitucional per invasió de competències estatals.

La seva associació, Airam, era una de les més grans de Barcelona, la ciutat espanyola amb més clubs d'usuaris de cànnabis, capital a més de la comunitat autònoma que aglutina a prop de la meitat de les gairebé 2.000 entitats d'aquest tipus que hi ha en tot el país. La d'Albert Tió va arribar a tenir 4.000 socis i el 4 de febrer de 2014 els Mossos d'Esquadra van intervenir en una nau de L'Hospitalet de Llobregat les plantes amb les quals es proveïa l'associació.

Com a resultat d'aquella operació, Tió i altres dos directius d'Airam van ser condemnats per delictes contra la salut pública i associació il·lícita, primer per l'Audiència Provincial de Barcelona i després pel Tribunal Suprem. Ell ha recorregut davant el Tribunal Constitucional, però, a falta encara de resposta, el compte enrere ha començat i a partir d'aquest dijous podrà ser enviat a presó en qualsevol moment.

A aquest veterà activista per la regulació del cànnabis l'amenaça certa d'entrar a la presó l'agafa amb 53 anys, dos fills de cinc i quatre anys i una filla de 16. "La situació és dramàtica, després d'haver estat anys patint per aquest tema", diu. Perquè no sols és la presó. Tió també ha de fer front al pagament de quantioses multes i complir un servei en favor de la comunitat com a pena alternativa per altres condemnes resultants d'aquelles intervencions policials a la seva associació.

Però tot el pes de la llei que ha caigut sobre ell potser no hagués estat tal si estigués en vigor la Llei d'Associacions de Consumidors de Cànnabis de Catalunya, tombada al setembre de 2018 pel Tribunal Constitucional després d'un recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. Aquella llei, considerada com una de les més avantguardistes d'Europa en la matèria, que permetia una producció de fins a 150 quilos de marihuana per any i associació, va tenir com un dels seus principals promotors Albert Tió, qui a través de la Fedcac va liderar al costat de Catfac la plataforma que va presentar la iniciativa legislativa popular per a la seva aprovació al Parlament.

El Constitucional va considerar que el cànnabis, encara que conté elements susceptibles d'una aplicació terapèutica, és una substància qualificada com a estupefaent i, per tant, competència en matèria penal reservada al Govern espanyol, que encara no ha aprovat cap llei reguladora sobre la marihuana. "Amb aquella llei, la situació seria diferent ara –assegura Tió-, perquè legitimava el funcionament de les associacions cannàbiques", regulant les condicions de consum, la salut, la protecció dels menors i la reducció de danys pel seu ús.

No obstant això, aquest activisme a primera línia és el que precisament creu Tió que ha pogut jugar en contra seva. A part de la dimensió major o menor dels cultius per al subministrament de l'associació, de l'absència de regulació sobre els clubs d'usuaris, dels errors administratius que ells haguessin pogut cometre en la seva gestió, ell pensa que haver estat "sobreexposat" tant a nivell personal com col·lectiu ha pogut perjudicar-lo en el procediment judicial, convertint-se en un "cap de turc" que el pot portar a la presó en els propers dies, una condemna, al seu parer, absolutament desproporcionada.

Dur cop per al moviment cannàbic

Eric Asensio, responsable de Catfac, l'altra organització catalana impulsora de la llei d'associacions cannàbiques, adverteix que l'empresonament de Tió significaria un "dur impacte" per a tot el sector, perquè suposaria la primera entrada a la presó dels responsables d'una entitat que sí que ha demostrat haver tingut un funcionament segons els principis que han de regir aquest moviment associatiu i no uns altres, com ocorre amb alguns clubs.

Segons el parer d'Asensio, aquesta condemna suposa una clara reculada legal per a un model associatiu que continua sent perseguit penalment, com ja li va ocórrer fa uns mesos a Fernanda de la Figuera, la coneguda com a 'àvia marihuana', mentre des del poder executiu i legislatiu continua sense emprendre's cap mena de marc regulatiu sobre el cultiu i ús del cànnabis a l'Estat espanyol.

Fernanda de la Figuera, de 76 anys, l'activista més veterana per la regularització del cànnabis a Espanya, va ser condemnada el mes de desembre passat a nou mesos de presó per un cultiu de plantes de marihuana el 2014, en una finca de Màlaga, que anava destinat a una associació de dones amb finalitats terapèutiques i medicinals. Aquell judici va mobilitzar a tot el moviment associatiu cannàbic en defensa de l''àvia marihuana', indignat amb una petició de condemna del fiscal que s'elevava a quatre anys de presó.

Les organitzacions cannàbiques de tot l'Estat han tornat ara a mobilitzar-se en una campanya a les xarxes socials per a donar suport a la petició d'indult a Albert Tió. "Cada vegada són més els països on es regula el cultiu i consum de cànnabis, però a Espanya es fica a la presó a activistes com Albert Tió. Si no ho impedim, entrarà a la presó en les pròximes setmanes. Dóna suport al seu indult i una regulació"; "el volen condemnar pel seu activisme" i "no es pot permetre que ningú vagi a presó per pertànyer a la junta d'una associació" són alguns dels missatges difosos en una ofensiva en la qual han participat desenes d'entitats.

Héctor Brotons, el bufet del qual s'encarrega de la defensa de Tió, considera que l'entrada a la presó d'aquest veterà activista constituiria una "injustícia" amb ell i amb el projecte d'autoorganització del consum de cànnabis que representava, molt allunyat del tràfic de drogues que es tipifica com a delicte en el Codi Penal. Segons el lletrat, en aquest cas s'han vulnerat drets fonamentals que haurien de ser valorats pel Tribunal Constitucional en el recurs que està pendent d'una admissió a tràmit que tan sols ocorre en l'u per cent dels recursos presentats.