El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco (Barcelona, 1970), enumera a Públic algunes de les xifres de l’impacte econòmic causat fins ara per la crisi de la Covid-19 abans de qualificar-les "d'esgarrifoses" i "sense precedents". Però Pacheco es resisteix a deixar-se emportar pel pessimisme i també veu un bri d'esperança: creu que la crisi ha obligat al sindicat a posar-se al dia i això els farà "més presents" i "per tant més propers i forts" en aquest nou escenari. Respon a Públic per escrit.

Durant les primeres setmanes de crisi es van succeir les notícies d’acomiadaments i expedients de regulació laboral. Quina és la situació actual?

Actualment hi ha més de 600.000 persones afectades per ERTO, 417.000 registrats a l’atur, més de 250.000 en situació d’incapacitat temporal per salut i s’han donat de baixa de la Seguretat Social 141.000 persones. D’un total de 2,5 milions de treballadors a Catalunya, sense comptar els treballadors i treballadores de la funció pública, actualment no treballen més d’1,4 milions de persones, a banda els més de 500.000 treballadors autònoms, dels quals no disposem dades encara. Unes dades esgarrifoses que no tenen precedent.

Quin cas, de tots dels que heu tingut constància aquests darrers dies, destacaríeu?

Jo destacaria aquelles empreses que han estat capaces de reorganitzar el treball trobant mesures de flexibilitat interna sense acudir als ERTO, responsabilitzant-se així amb les necessitats dels recursos públics que calen per al sistema sanitari, exemple per a d’altres que només han tingut el compte de resultat als seus caps. També destacaria aquelles empreses que han adaptat la seva producció per produir material sanitari mostrant un compromís lloable amb la societat.

Com valoreu les mesures adoptades pel Govern espanyol fins al moment?

Mesures necessàries encara que insuficients. Per un costat, és imprescindible garantir la liquiditat de les empreses i l’ocupació i els ingressos dels treballadors. Per l’altre, donar cobertura a l’impacte social que aquesta crisi té en una societat trencada per les desigualtats. El Govern ha establert mesures en aquest sentit i les valorem, però encara falten nous paquets que ampliïn les cobertures socials. És necessari començar a preparar un pla de recuperació de la normalitat en l’activitat que actuï com a accelerador de l’economia, per recuperar el més aviat possible els indicadors de creixement econòmic i de creació d’ocupació. És imprescindible intervenir i regular el paper del sector financer per posar a disposició els recursos necessaris sense hipotecar els estats amb els deutes públics que obligatòriament estan fent-se càrrec de la gestió de la crisi.

Els principals organismes financers parlen ja d’una recessió global. Quins escenaris immediats preveieu al món laboral a Catalunya?

Sabem que una crisi d’activitat en una part important se superarà amb la seva recuperació, però som conscients que no tot el que ha hagut d’aturar-se podrà engegar de nou, debut a les febleses d’un teixit productiu d’empreses molts petites, sense capacitat financera per aguantar una situació com la que vivim. Això deixarà efectes estructurals que afectaran l’ocupació. Pensem que preparar un pla de reactivació econòmica és imprescindible per superar la situació el més aviat possible, i en paral·lel cal reestructurar un model de gestió econòmica on la relació del sector públic i el de l’atenció a les persones es dotin de recursos suficients per posar a les persones al centre de l’economia.

Com a sindicat, com penseu organitzar-vos davant aquesta nova etapa i quines seran les vostres principals demandes?

El sindicat ha reforçat el seu paper en aquesta crisis prenent la iniciativa i posant al centre els problemes de la gent, assessorant i enfortint la seva capacitat de negociació i concertació. Avui milers de treballadors han entès la necessitat de sentir-se assessorats i acompanyats en una situació tant difícil com la que vivim. Aquesta capacitat d’actuació ha ajudat a utilitzar noves eines i formes de relació del sindicat amb els treballadors que han vingut per quedar-se. El caràcter presencial de la nostra activitat necessita la complementarietat de les noves eines de l’era de la digitalització. Ens farà més presents, per tant més propers i forts.

Demanem una recuperació solidària de la crisi econòmica, un replantejament del model. Un model que pivoti sobre tres eixos de valors; el treball, el feminisme i l’ecologisme. Valors que han de trobar en la solidaritat que representa la gestió d’allò públic com un canvi de paradigma. Les persones al centre, dignificar les cures, enfortir els pilars de benestar i contribuir solidàriament en proporció al nivell adquisitiu de persones físiques i jurídiques en un sistema fiscal que doni robustesa als serveis essencials per a la societat. I aquest canvi no el volem mirar des de la balconada, volem participar-hi directament defensant i dignificant els interessos dels i les treballadores.