Les illes de calor provoquen cada estiu centenars de morts prematures a Barcelona, bona part de les quals es podrien evitar amb una major presència d'arbres. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza dades corresponents a 2015 de 93 ciutats europees. El treball subratlla que durant els mesos càlids el 4% de les defuncions que es produeixen en les ciutats del continent són provocades per les illes de calor urbanes.

Es tracta d'un fenomen que fa augmentar la temperatura com a conseqüència de la combinació de factors com l'alta densitat de població, la poca vegetació i l'omnipresència de superfícies com l'asfalt, amb un gran impacte en la salut humana. A banda de les morts prematures, els investigadors també vinculen les elevades temperatures a un increment de les malalties cardiorespiratòries i els ingressos hospitalaris, problemàtiques totes elles que, segons totes les previsions, augmentaran en un futur amb la previsió que el termòmetre segueixi elevant-se. 

L'estudi, publicat a la revista britànica The Lancet, també inclou València i Palma, a banda d'altres ciutats de l'Estat com Madrid o Bilbao. Un dels elements destacats és que una tercera part d'aquestes morts prematures es podrien evitar amb una major presència d'arbres a l'entramat urbà, concretament si la cobertura arbòria arribés al 30% de l'espai, un volum molt superior al que presentaven les ciutats de l'Estat analitzades. 

Barcelona, el major volum de morts pel fenomen

En xifres absolutes, l'estiu del 2015 -l'any de referència perquè no s'ha pogut treballar amb dades posteriors- a la capital catalana s'atribueixen 363 defuncions a les illes de calor, 215 de les quals haurien pogut evitar-se amb més arbres, és a dir, gairebé el 60%. Això significa que el 14,8% de les morts registrades a Barcelona durant aquells mesos eren conseqüència de l'increment de temperatures derivat d'aquest fenomen, el major percentatge de les 93 ciutats analitzades. Palma (12%), València (10,1%) o Madrid (12,3%) també superen el 10% de morts estivals per culpa de les illes de calor, molt per damunt de la mitjana. 

En el cas de la capital catalana una de les explicacions és que la cobertura arbòria era tot just del 8,41% de la superfície urbana, és a dir, clarament inferior al 30% que recomana l'ISGlobal. Sempre segons l'estudi, aquell estiu Barcelona va registrar un increment mitjà de la temperatura d'1,09ºC superior al d'àrees rurals adjacents i, per tant, atribuïble a les illes de calor. En aquest cas, però, se situa per sota de mitjana de les ciutats analitzades, ja que l'augment global va ser d'1,5ºC. 

En total, aquell estiu del 2015 les 93 ciutats de l'estudi van acumular 6.700 morts per l'excés de calor urbana -el 4% del total de defuncions que van tenir-, de les 2.644 eren evitables amb una major vegetació a l'espai urbà. "Els nostres resultats mostren la necessitat de preservar i mantenir els arbres que ja tenim perquè són un recurs valuós", afirma el director de la investigació i la iniciativa Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen. 

Finalment, és destacable que les ciutats amb més impacte per les illes de calor urbanes se situen al sud i l'est d'Europa.