BARCELONA.- L'espai Francesca Bonnemaison, entre Ítaca i Icària, a Barcelona. Aquest va ser el lloc des d'on va partir la nau d'idees i paraules que Xavier Domènech, Josep-Lluís Carod-Rovira i Íñigo Errejón, conduïts per la periodista Milagros Pérez Oliva, van pilotar aquest dimarts al vespre per reflexionar sobre el moment actual de la política catalana i les perspectives de futur del país. Sota el títol "Catalunya, entre Ítaca i Icària", en una metàfora dels camins que ha d'emprendre per construir-se sota els postulats de la justícia, la llibertat, la fraternitat i la democràcia, En Comú Podem va organitzar un acte que va aconseguir desbordar la sala gran d'aquesta antiga biblioteca de Barcelona.

Entre Ítaca i Icària, les dues grans metàfores que inspiren el discurs polític català - l'ideal social i el nacional-, el propòsit de la trobada va ser buscar possibles punts de confluència. Des de la sentència de l'Estatut hi ha hagut a Catalunya una mobilització constant per l'autodeterminació mentre que a Espanya el sistema de la transició va començar a entrar en crisi i nous actors han entrat a l'escenari polític.

El bipartidisme surt de tot això tocat però no enfonsat i a Catalunya arribem al 2017 com un any que es planteja com "el moment de la veritat". "Com hem arribat fins aquí i com pot acabar això?" és la pregunta amb la qual Milagros Pérez Oliva va obrir la paraula. I dóna molt de si.

El nou escenari polític del procés

"Per primera vegada des d'Adam i Eva et trobes un polític que parla català!", va arrencar Josep-Lluís Carod-Rovira, en referència a Iñigo Errejón que va fer tot el dialeg en aquesta llengua. "Clarament hi ha hagut un desplaçament cap a les esquerres i al sobiranisme, aquest és el primer gran canvi dels últims anys", va opinar l'exvicepresident de la Generalitat. "També hem passat d'un país per als catalanistes o nacionalistes a un país per als nacionals, ¿i qui són els nacionals? Els membres de la nació, la gent qui hi habita. La nació no és una via a la qual s'arriba per la herència ni per imposició sinó que és un dret, el dret a la nacionalitat sense que per això s'hagi de renunciar a altres coses si
es vol ser també altres coses", va afirmar Carod.

"No és doncs un problema que es planteja en termes d'identitat sinó de sobirania. Cadascú que se sent aquí a casa seva, hi mana. Manem nosaltres o manen els altres? Decidir és un dret que ningú no et pot treure. Per tant la batalla clau és: ¿som majoria els que volem decidir o els que volem que decideixen els altres? Aquesta és la carta que haurem de jugar". "Ja estic cansat del procés. No puc més!", va reconèixer Josep-Lluís Carod-Rovira, i per això va posar en relleu que, per a ell l'única forma que s'acabi -"i que s'acabi bé"- és anant a les urnes.

L'èmfasi en la confluència

"Per primera vegada hi ha una formació a nivell estatal que defensa la llibertat de decidir. Això no es pot menystenir. Hi ha alcaldes i alcaldesses de ciutats molts importants de l'Estat espanyol que també el defensen. Que quedi clar: l'adversari d'un independentista d'esquerres mai pot ser un autodeterminista", va declarar Josep-Lluís Carod-Rovira per posar de manifest el que va ser l'eix de la trobada: la voluntat d'unir els dos projectes d'esquerres, el social i el nacional.

"Som davant dues granes onades de desafiaments. Una que té que veure amb la crisi de sobirania, amb el fet de que amb la crisi econòmica es va fer evident que la gent no tenia sobirania sobre les seves vides i és aquesta realitat la que mou moviments sobiranistes i de dignitat nacional. La gran onada del 15-M reclamava això: l'exercici de la sobirania pel poble. Catalunya hi va sumar la seva pròpia limitació davant l'Estat centralista i aquí tenim l'altre gran desafiament", va explicar Xavier Domènech.

"La gran onada del 15-M reclamava això: l'exercici de la sobirania pel poble. Catalunya hi va sumar la seva pròpia limitació davant l'Estat centralista", va opinar Domènech

"Buscar la competició entre els dos moviments no té gens de sentit, quan tenim objectius i adversaris en comú". Íñigo Errejón va confirmar amb la seva intervenció aquesta idea de les dues onades, "amb ritme diferent que moltes vegades no comparteixen agenda però que hauran de confluir".

El numero dos de Podem va remarcar la voluntat de connectar aquests dos moviments i "anar una mica més enllà de la data electoral immediata. No és tan important guanyar les eleccions com construir un espai alternatiu a una hegemonia en decadència”.

“Els dos moviments sobiranistes estan connectats, en primer lloc, per la crisi del sistema sortit del '78, pel retorn a la centralització i la construcció de la nació espanyola en contraposició de les identitats o nacions sense Estat. En segon lloc per la crisi institucional que vivim a causa d'una de les elits polítiques més mediocres de la història, i en tercer lloc la del trencament de la confiança social. Som d'una generació que te la evidència que viurà molt pitjor que els seus pares", va exposar Errejón a la biblioteca barcelonina. "Jo no sóc capaç d'imaginar la victòria per separat d'aquests dos moviments".

Els camins cap a l'autodeterminació

Per tal de concretar les idees dels convidats en un fet, la periodista Milagros Pérez Oliva va posar sobre la taula la qüestió de com s'hauria de vehicular el referèndum en Catalunya, i Josep-Lluís Carod-Rovira va ser el primer a contestar, amb rotunditat: "La mobilització popular és essencial per poder decidir, la complicitat amb partits nacionals espanyols i la complicitat internacional. Aquests son els tres eixos que hem de seguir".

Per a Xavier Domènech el més important és l'emancipació social. "Fa molts anys que s'estan subordinant agendes socials pel projecte de l'emancipació nacional i això s'haurà de trencar", va afirmat el líder dels Comuns. "A Catalunya s'ha de fer un referèndum efectiu, amb aval internacional i sense un llindar de participació. Em costa pensar com tu pots aconseguir construir un nou país a partir d'un referèndum que no interpel·li les majories i que no tingui suport internacional".

En opinió d'Iñigo Errejón cal, abans que res, diferenciar "entre la legitimitat i la utilitat política". "Tot referèndums que es faci és legítim , ara bé si el que hem de discutir són els efectes que tindrà un o un altre. No ha de ser una discussió moral de quins adjectius són millors sinó de la qüestió estratègica", va dir el secretari de Política de Podem. "Que quedi clar que si no construïm una identitat plurinacional, això significarà un fracàs de l'intent de tots els moviments d'esquerres de canviar l'statu quo. No és una qüestió tan sols de Catalunya, nosaltres també ens haurem de fer càrrec de la involució democràtica que la manca de referèndum significarà per a l'Estat espanyol".