En els darrers anys, les xarxes socials s'han convertit en l'enemic número 1 d'espais naturals que durant molt de temps han passat desapercebuts pel públic general. Del dia a la nit, molts d'aquests han passat de ser un refugi refrescant de la gent local i amants de la naturalesa a la platja de curiosos amb xancletes, neveres portàtils, gandules i flotadors.

Sobretot són gorgs, cascades, basses i piscines naturals de les zones més boscoses del país. Per posar-ne algun exemple: el Niu de l'Àliga, a Alcover (Alt Camp), o el torrent de la Cabana, al Ripollès. La problemàtica també s'estén a les cales de la Costa Brava, però a l'aigua, on les embarcacions no respecten les normes de fondeig i molesten els banyistes.

Laura Fernández, que forma part del projecte d'educació ambiental Tosca i és la coordinadora dels centres d'informació del Parc Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, explica que l'autèntic boom es va viure durant els anys de la pandèmia de la Covid-19, quan la gent no podia sortir del país i hi havia restriccions a tot arreu, també a les piscines i platges. "La massificació és epecialment preocupant a les zones on hi ha aigua, sobretot els anys posteriors a la pandèmia, quan les piscines naturals es van començar a fer virals per les xarxes socials i la seva promoció a diaris i televisions", comenta. 

"Són espais molt fràgils i la seva biodiversitat es ressent molt de la presència humana. La solució no només passa per prohibir el bany o tancar l'accés a les persones, sinó saber conviure amb la flora i la fauna de l'entorn", assenyala Fernández, que posa el focus en els productes que utilitzem quan ens posem a l'aigua, com cremes socials o colònies, ja que els seus components afecten els hàbitats naturals de la fauna, sobretot dels amfibis.

Ara, quatre anys després de la pandèmia, ja no és tan comú veure imatges de piscines naturals saturades de gent. I tot plegat gràcies a la regulació que han implementat ajuntaments i agents rurals en zones especialment tensionades. Fernández comenta que la gran majoria d'espais naturals es van regular arrel de la gran afluència de visitants durant els anys de pandèmia, entre els anys 2020 i 2022. "A la Garrotxa, concretament, es va regular la zona del riu Brugent, l'àrea dels pins, la zona de la riera de Santa Pau i la zona de la Muga. En aquests quatre punts s'ha de fer una reserva prèvia i està limitat a una capacitat de vehicles", detalla Fernández, que apunta que aquesta "és l'única manera que tenim per regular la massificació". 

També s'ha prohibit fins a l'11 de setembre l'accés amb cotxe al Parc Natural del Cap de Creus, a Roses (Alt Empordà). Els vehicles de quatre rodes o més no poden entrar al parc entre les deu del matí i les cinc de la tarda, cada dia de la setmana. Sí que poden passar vianant, bicis, motos, propietaris, clients d'activitats del parc i treballadors.

En el cas dels gorgs del torrent de la Cabana de Campdevànol (Ripollès), als caps de setmana fan pagar una entrada de 6 euros al públic general. També s'hi controla l'aforament, que no pot superar les 400 persones. A la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) cal una reserva prèvia per aparcar a la Molinassa, punt d'inici habitual cap a la Pica d'Estats; i així una llista interminable de mesures contra la massificació.

Fernández assegura que la regulació frena la massificació, sobretot a l'estiu. "Només el fet que se sàpiga que existeixen unes normes d'accés, ja frena la sobrefreqüentació de gent", comenta. De fet assenyala que el pic de massificació va ser durant els anys posteriors a la Covid-19. "Amb la posada en marxa de les mesures per regular els espais naturals, es va esabilitzar. No estem anant a la baixa, però d'alguna manera es va estabilitzant. El pic ja l'hem assumit, ara estem en un procés de conscienciar que són uns espais molt fràgils", explica. 

Massificació d'embarcacions a les cales de la Costa Brava

Ara bé, la situació és especialment delicada a la Costa Brava, on desenes d'embarcacions saturen cada cap de setmana algunes de les cales més emblemàtiques. Petits iots, llanxes o velers tiren l'àncora o s'amarren a una balisa i gaudeixen de l'entorn marítim des d'un lloc privilegiat. La Llei de Costes prohibeix que travessin el límit de boies de color groc, que marca la zona d'aigua reservada exclusivament per als banyistes, i quan no hi ha boies que regulin la distància, les embarcacions no poden acostar-se a menys de 200 metres de les platges de sorra i a menys de 50 metres de les roques.

La plataforma ecologista SOS Costa Brava, però, denuncia que moltes vegades aquestes normes no es compleixen i que les embarcacions ocupen més espai del permès, molesten els banyistes i malmeten el fons marí. Sense anar més lluny, el seu portaveu, Jordi Cruz alerta que el cap de setmana a cala del Golfet, que està dins el PEIN Can Roig Castell, a Palafrugell, hi havia més de 150 embarcacions. "És una zona rica en falgueres fanerògames, però les embarcacions cada any se les carreguen amb les àncores d'arrel. Pràcticament ha desaparegut. És una autèntica llàstima perquè són aquests sistemes molt fràgils i importantíssims", lamenta. 

Fa unes setmanes, SOS Costa Brava va denunciar que havien arrencat per segona vegada les balises de la Cala del Vedell, al municipi de Mont-ras. Membres de la comissió de Medi Marí de la federació van comprovar com, l'endemà mateix d'haver estat reinstal·lades, havien tornat a desaparèixer. Arran de la gran massificació d'embarcacions d'esbarjo al litoral, les balises són necessàries per establir una franja de seguretat pels banyistes: ja sigui pels que arriben a peu a les cales, com pels de les pròpies embarcacions.

A més, són necessàries per a la preservació i recuperació del fons marí, especialment quan hi ha praderies de posidònia. "Molts racons de la Costa Brava estan saturats d'embarcacions que s'acosten massa a la roca, i això malmet la flora del fons marí, sobretot els boscos de posidònia, el nostre principal aliat per a la lluita contra el canvi climàtic, ja que absorbeixen molt de CO2", denuncia Cruz. 

Per aquest motiu, Begur, Mont-ras, Palafrugell i Palamós (Baix Empordà) han unit esforços per combatre aquestes actituds incíviques d'embarcacions recreatives. Fruit de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, els quatre ajuntaments han editat fulletons per divulgar bones pràctiques de navegació responsable entre els patrons d'embarcacions. L'objectiu és fer compatible l'oci i el respecte al medi ambient. Als fulletons hi ha un mapa que assenyala els llocs on està prohibit el fondeig i situa els camps de boies on les embarcacions poden amarrar sense malmetre el fons marí.

Cruz conclou que a algunes zones de la Costa Brava la massificació s'ha traslladat al mar. "Fa uns anys vam aconseguir que es prohibís l'accés motoritzat fins a les cales, però ara el problema el tenim amb les embarcacions, que no respecten cap límit", lamenta.