Tot i que cada administració teòricament és autònoma, molt sovint el que succeeix en una impacta i influeix en el que passa a les altres, sobretot quan la primera és d'un nivell superior.  O, explicat amb un exemple pràctic, la culminació de les negociacions per a l'amnistia i la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol és molt probable que permeti desencallar altres carpetes claus de la política catalana.

Des de la celebració de les eleccions generals, el passat 23 de juliol, les negociacions d'ERC i Junts amb el PSOE han acaparat bona part de l'atenció política catalana i han eclipsat la resta de qüestions. I, de fet, sembla innegable que l'abordatge d'alguns temes directament va ajornar-se fins a la seva resolució. No són carpetes menors, sinó temes tan transcendents com la governabilitat de l'Ajuntament de Barcelona o els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, en els quals els diversos partits implicats ara hi podran abocar més esforços.  

En canvi, on més que probablement no hi haurà novetats a curt termini és en la configuració del Govern, que seguirà integrat únicament per ERC. Tot i que mesos enrere s'havia especulat que Junts podria retornar a l'executiu català després de decidir sortir-ne l'octubre de l'any passat -amb declaracions en aquest sentit de dirigents republicans com la seva número 2 al Congrés, Teresa Jordà-, ara mateix aquesta opció està totalment descartada.

Ho ha confirmat el propi president, Pere Aragonès, en una entrevista al diari Ara aquest cap de setmana, en què va manifestar que per guanyar suports l'independentisme ha d'apostar per un camí “que és el de la negociació amb l'Estat, però també unitat i capacitat de mobilització”. Per recalcar tot seguit que “la unitat no passa per una nova reformulació del Govern, sinó per trobar altres mecanismes que expressin aquest compromís conjunt”.

De fet, la negociació amb el PSOE per a la investidura no ha fet altra cosa que constatar que les diferències entre republicans i juntaires es mantenen. Malgrat compartir bona part de les demandes, no hi ha hagut cap mena de coordinació en la negociació amb el PSOE entre les dues grans formacions independentistes, sinó que més aviat aquesta ha reproduït una competència per veure qui n'obtenia més rèdit.

Una pugna a vegades soterrada, però que Carles Puigdemont va explicitar molt clarament després de la signatura de l'acord entre Junts i el PSOE, quan va proclamar que “aquell 'a canvi de res' se n'ha anat a la paperera de la història”, en referència als pactes entre socialistes i republicans.

Els comptes de la Generalitat

El manteniment de la ferida entre els dos partits independentistes explica també perquè la prioritat del Govern de Pere Aragonès sigui aprovar els pressupostos de la Generalitat amb el suport de PSC i En Comú Podem, les mateixes forces amb qui es van validar els actuals. La negociació dels comptes capitalitzarà una part de l'atenció política catalana les properes setmanes i si veuen la llum permetran a ERC afrontar amb certa tranquil·litat la recta final d'una legislatura que, legalment, pot allargar-se fins l'hivern del 2025.

Tot just dimarts de la setmana passada, el Govern va aprovar un increment del 10% del sostre de despesa de la Generalitat per al 2024 -fins a situar-lo en els 36.700 milions-, el primer pas per encetar formalment la negociació dels pressupostos de l'any vinent. Una negociació que en fase embrionària va arrencar l'endemà mateix amb una primera reunió amb el PSC. La voluntat del Govern és negociar també amb Junts i amb En Comú Podem.  

No és un fet menor que la ronda de converses s'encetés amb el PSC, una diferència substancial amb el que va passar fa un any, quan els republicans d'entrada descartaven qualsevol entesa amb els socialistes en aquest àmbit. La ruptura amb Junts, però, va comportar un canvi d'aliances que el “sí” d'ERC a la investidura de Sánchez no ha fet altra cosa que refermar, de manera que es fa difícil contemplar un escenari en què el PSC de Salvador Illa no faciliti l'aprovació dels comptes catalans.

De moment, però, les declaracions dels dirigents socialistes marquen distàncies amb ERC i, per exemple, aquesta mateixa setmana la seva portaveu, Èlia Tortolero, ha manifestat que “podrem parlar dels pressupostos del 2024 quan es compleixin els del 2023”. Bàsicament, el PSC es queixa del que considera un baix nivell de compliment dels acords dels comptes actuals, precisament una crítica similar a la que fa En Comú Podem. Crítiques, d'altra banda, habituals en l'inici de qualsevol procés de negociació.

El PSC deixarà de governar en solitari a Barcelona?

Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona, l'escenari més probable és que en les properes setmanes -o mesos- es desencalli algun tipus d'acord al voltant de la governabilitat municipal, que comporti l'entrada d'un o més grups a l'executiu integrat ara mateix en solitari pel PSC i liderat per Jaume Collboni. A grans trets, hi ha dues possibilitats sobre la taula: o l'entesa amb Barcelona en Comú i ERC, per formar un govern “progressista”, o un pacte amb Junts, que també garantiria la majoria absoluta al govern de la capital catalana.

Anem per passos. Després de ser investit per sorpresa gràcies als vots de BComú i el PP, Collboni va manifestar al setembre que se sentiria més còmode amb una aliança amb Comuns i l'ERC d'Ernest Maragall, però sense descartar els pactes amb Xavier Trias i Junts. La negociació dels pressupostos de la ciutat, però, ha modificat lleugerament l'escenari. D'entrada, el passat 27 d'octubre el gruix de l'oposició li va tombar a Collboni les ordenances fiscals per a l'any vinent, en un gest que va evidenciar la solitud d'un PSC que governa amb tot just 10 dels 41 regidors del consistori.

L'oposició va tombar les ordenances fiscals de Collboni, que va salvar la reducció de la taxa de terrasses amb el suport de Trias

La setmana passada, però, Collboni i Trias van posar-se d'acord per tirar endavant una reducció de la taxa de les terrasses, una mesura reclamada pel Gremi de Restauració, un dels principals lobbies de la ciutat. El líder local de Junts, però, va voler subratllar que l'entesa “no va més enllà d'aquesta taxa” i va reclamar a l'alcalde que “aclareixi” amb “qui vol governar”. En aquest sentit, a diferència del que succeïa fa algunes setmanes, el també dirigent del PSC ja accepta negociar alhora els pressupostos i la governabilitat de la ciutat, tal com li reclamen el propi Trias i l'exalcaldessa i líder de BComú, Ada Colau.

Teòricament, Collboni manté la preferència pel pacte d'esquerres, però els Comuns recelen que aquesta sigui realment la seva voluntat després de l'apropament amb Trias que ha suposat la rebaixa en la taxa de les terrasses. En qualsevol cas, l'alcalde estaria parlant amb “tothom”, sense que de moment hi hagi avenços significatius amb ningú, segons han confirmat fonts municipals citades per Betevé. En poques setmanes es resoldran els dubtes, ja que el ple de desembre haurà de votar els pressupostos i si s'aproven, el grup que li hagi donat suport ho haurà fet en qualitat ja de “soci preferent” d'un govern municipal en el qual entraria probablement al febrer o al març.

Si, en canvi, els comptes no tiren endavant, Collboni podria optar per mirar d'aprovar-los a través d'una moció de confiança, però s'encaminaria cap a allargar les dificultats d'un executiu local que està molt lluny dels 21 regidors de la majoria absoluta que li facilitarien la posada en marxa dels seus projectes.