En Martí és un jubilat de 72 anys i veí de l’esquerra de l’Eixample. Cada tarda, cap a les sis, se’n va a la biblioteca Agustí Centelles a llegir els diaris i passar l’estona. Està encantat amb l’equipament però comprèn que els treballadors es mobilitzin per denunciar les mancances que pateixen i reclamar solucions. L’Esther és una mare de dues nenes, de cinc i dos anys, i algunes tardes van a la mateixa biblioteca a llegir contes. No se n’havia adonat de la problemàtica que planteja el comitè d’Empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona. 

Des del comitè fa mesos que van publicar el manifest En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona. Al manifest es recullen les necessitats més urgents d’aquest col·lectiu. Denuncien la precarietat laboral que viuen, critiquen que les biblioteques no estan dotades del personal suficient, que la majoria de la plantilla és interina i que les condicions laborals que tenen són “extremament precàries”. De moment, s'han fet dues jornades de vaga -els dies 27 de maig i 3 de juny-, però s'ha ajornat la següent aturada, fixada pel proper dilluns, a l'espera que es constitueixi el nou govern a Barcelona i hi hagi un interlocutor amb qui abordar la situació. 

A banda d’exigir una millora de les condicions laborals, el manifest també planteja que “cal un Pla de foment de la lectura seriós i de ciutat, ambiciós i amb pressupost” atès que el que hi ha són apostes petites, projectes puntuals. El desgavell relacionat al foment de la lectura té molt a veure amb què sis administracions diferents influeixen en la gestió de les biblioteques de Barcelona (Districtes, Ajuntament, Consorci de Biblioteques, Diputació, Generalitat i el Ministerio) i no sempre coincideixen en les polítiques a seguir, o es canvien les directrius abans que les iniciatives puguin quallar. Per exemple, al manifest es pregunten “per què l'animació a la lectura ha passat a ser responsabilitat de l'ICUB quan sempre ha estat una responsabilitat de la biblioteca pública?”.

A la darrera jornada de vaga el seguiment va ser per per sobre del 90 per cent, segons el Comitè d’Empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Els treballadors han confirmat que fins a 37 biblioteques es van sumar a les aturades parcials.

Moment de transició

Per la seva banda, el gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ramon Bosch, ha assegurat a Públic que la darrera reunió amb el comitè d’empresa “va anar bé” i que es troben “en un moment de transició de mandat i que les coses d’un cert gruix econòmic no es poden decidir. Cal que es constitueixin els nous òrgans de govern tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Diputació. El comitè reivindica més personal i des de l’empresa creiem que no cal. Potser en alguna biblioteca hi fa falta un reforç però les nostres biblioteques es troben dins els estandards”.

Durant la negociació que va tenir lloc el 22 de maig al Departament de Treball, els sindicats van considerar insuficient la proposta del Consorci, ja que havien demanat un augment d’entre el 10 i el 15 % de la plantilla per aturar la convocatòria de vaga. Per a Bosch, es tracta de demandes “inassumibles” que comporten “la contractació en un període gairebé immediat d’entre 40 i 60 treballadors” i que actualment no es disposa del pressupost per fer-ho possible.

Alguns treballadors durant la vaga del 3 de juny. @rogervilalta

Les aturades del servei a les biblioteques, que van començar el 27 de maig, pretenen fer visibles a la ciutadania la precarietat i mancances que pateixen les persones que hi treballen. Es tracta de fer un toc d’atenció al consorci gestor d’aquests equipaments per tal que doni una resposta a les seves demandes. A més a més, aquestes aturades conviden a reflexionar sobre el paper de les biblioteques públiques. L’etimologia de vegades és limitada, perquè les biblioteques no són només llocs per guardar llibres. Les biblioteques dinamitzen un barri, democratitzen la cultura i per extensió allò què hi passa al seu interior afecta  tota la ciutat.