El referèndum sobre el futur estatus jurídic de Catalunya és l'element que les darreres setmanes ha marcat l'agenda política catalana i, molt probablement, ho seguirà fent durant els propers mesos. L'exemple clar es viurà aquest divendres, amb la cimera convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que aplegarà els partits polítics, institucions, agents econòmics i socials que en són favorables. Ara bé, l'aposta per aquesta via com l'eina per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol ha anat variant els últims anys i pràcticament tots els partits han modificat en més d'una ocasió el seu posicionament o, com a mínim, han expressat notables discrepàncies internes sobre si el referèndum ha de ser acordat o unilateral.

Durant el debat parlamentari sobre la qüestió de confiança a Puigdemont, el president català va assumir el compromís de celebrar un referèndum com a tard el setembre de l'any vinent, sigui acordat -una opció que ara mateix sembla remota tenint en compte el rebuig de PP i PSOE i de les institucions de l'Estat espanyol- o no. El discurs que Puigdemont va pronunciar en seu parlamentària el passat 28 de setembre va ser la constatació que l'executiu de Junts pel Sí havia acceptat, finalment, modificar el seu full de ruta i recuperar una aposta pel referèndum que, des de les files independentistes, ja mantenien la CUP, Demòcrates de Catalunya i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Com s'ha arribat a aquest escenari i, sobretot, com ha evolucionat l'opinió dels partits sobiranistes?

JxSí: de «pantalla passada» a reservar-hi partides pressupostàries

La coalició governamental, formada fonamentalment pel PDECat -l'antiga CDC- i ERC, fa bandera del referèndum des de fa tot just tres mesos, però el seu full de ruta inicial era diametralment oposat. De fet, passava per proclamar la independència durant els 18 mesos posteriors a les eleccions del 27 de setembre de 2015 i, tot seguit, celebrar les anomenades «eleccions constituents». Abans d'esmenar-lo -i seguir el camí iniciat per la CUP en el bàndol independentista- els dirigents de les dues grans formacions que integren JxSí havien insistit en què el referèndum sobre la independència era una «pantalla passada».

Abans d'esmenar el seu full de ruta, els dirigents de JxSí havien reiterat que el referèndum era una "pantalla passada"

Mentre que l'antiga CDC ha abraçat l'independentisme en el darrer lustre, ERC fa més de 25 anys que aposta inequívocament perquè Catalunya sigui un estat sobirà. En aquest sentit, en el programa per als comicis autonòmics del 2010 el partit, aleshores encapçalat per Joan Puigcercós, ja demanava un referèndum d'autodeterminació, una proposta que en aquell moment també incorporava Solidaritat Catalana per la Independència, formació que va sumar quatre escons. Aquella legislatura va marcar l'inici de les grans mobilitzacions independentistes, amb la Diada de l'11 de setembre de 2012 com a primera gran manifestació -prèviament hi havia hagut les consultes independentistes a centenars de municipis-. Només dues setmanes més tard, el 27 de setembre, el Parlament va aprovar una resolució demanant celebrar un referèndum d'autodeterminació de Catalunya durant la següent legislatura.

En els respectius programes d'ERC i CiU de cara a les eleccions del 25 de novembre de 2012 hi havia una diferència subtil. Mentre ERC parlava que tenia l'objectiu de «convocar un referèndum per a la independència de Catalunya i consolidar la majoria social per guanyar-lo», CiU deia que «el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu. Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica». En aquell moment, CiU no apostava inequívocament per la independència, en part perquè encara es mantenia la federació amb Unió, el partit que aleshores liderava Josep Antoni Duran i Lleida i que es proclamava com a confederal. La federació es va trencar el 2015.

Finalment, el 2014 no es va fer un referèndum d'independència, sinó una consulta no vinculant -el cèlebre 9-N-, que va comptar amb la participació de més de 2,3 milions de persones. L'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar pel 27 de setembre de 2015 les anomenades «eleccions plebiscitàries», en què JxSí ja no apostava pel referèndum, sinó directament per la proclamació de la independència. L'argumentari previ als comicis era que les eleccions substituïen «el referèndum que l'Estat espanyol no ens ha deixat fer».

Abans del 27-S, JxSí deia que les eleccions substituïen "el referèndum que l'Estat no ens ha deixat fer"

A partir d'aquí, tant els candidats d'ERC com els CDC van insistir durant les campanyes per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre de l'any passat i del 26 de juny d'enguany que el referèndum era una «pantalla superada», perquè ja s'havia votat el 27-S, que havien donat una majoria absoluta en diputats a l'independentisme. Les dues victòries dels Comuns a Catalunya en les eleccions estatals, l'aposta de la CUP pel referèndum a partir de la primavera i el suport majoritari que les bases de l'ANC van donar a aquesta opció en la consulta interna celebrada al juliol va provocar, però, el viratge en el full de ruta de JxSí. I ara, fins i tot, els pressupostos aprovats pel govern incorporen una partida explícita pel referèndum i una altra d'oculta als fons de contingència.

CUP: de la DUI al RUI

La formació de l'esquerra independentista va fer el salt al Parlament en les eleccions al 2012, quan al seu programa parlava de «forçar la ruptura amb els estats ocupants a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català». Tres anys més tard, la CUP va concórrer als comicis del 27-S amb el compromís amb la declaració unilateral d'independència, l'anomenada DUI. El partit anticapitalista volia que el Parlament sorgit de les urnes proclamés immediatament la independència però, això sí, havia fixat la condició que perquè això fos possible calia que les dues llistes independentistes sumessin més del 50% dels vots a les eleccions. Finalment, els resultats van donar-los el 47,8% dels sufragis, de manera que la mateixa nit electoral la CUP ja va considerar que el plebiscit no s'havia guanyat.

El retorn al referèndum en el cas de la CUP arriba en l'assemblea nacional que va celebrar el maig a Esparreguera, amb una menció explícita pel «referèndum unilateral d'independència», també conegut com a RUI. Pocs dies després, Demòcrates de Catalunya també avalava aquesta via.

Els Comuns: fent bandera del referèndum acordat

L'espai dels Comuns ha fet bandera permanent del referèndum com la via per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Això sí, fonamentalment han parlat del referèndum acordat, per garantir-ne la legitimitat, la seguretat jurídica i el reconeixement internacional. El 2012, de cara als comicis al Parlament, ICV-EuiA manifestava al seu programa que volia «impulsar l’exercici del dret a decidir el futur de Catalunya, amb la celebració d’un referèndum o consulta». Amb la mateixa aposta pel referèndum Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) -que agrupa ICV, EUiA, Podem i Equo- va concórrer als comicis del 27-S i En Comú Podem -els mateixos partits més Barcelona en Comú- va fer-ho a les eleccions generals del 20-D i el 26-J.

El portaveu dels Comuns, Xavier Domènech. / EFE

A partir d'aquí el debat s'ha situat en si podia ser unilateral o no. Tant l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com el portaveu del nou subjecte polític que construeixen els Comuns, Xavier Domènech, no s'han mostrat partidaris de la unilateralitat, però diverses veus significatives d'aquest espai no l'han refusat. Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Barcelona, per exemple va proposar celebrar eleccions catalanes i el referèndum el mateix dia, mentre que Gerardo Pisarello, número dos de Colau a l'ajuntament, ha defensat que el RUI és una «opció legítima».

Aquesta setmana, el número dos de Podem a nivell estatal, Iñigo Errejón, ha afirmat en una entrevista a Nació Digital que «Si no hi ha un acord amb l’estat i es fa una consulta, també hi estarem a favor». Ara bé, afegia que perquè tingui «efectes institucionals i reals crec que és necessari canviar la correlació de forces a l'estat espanyol».

PSC: de la consulta legal i acordada al rebuig clar

El PSC no forma part dels partits sobiranistes i no dóna suport al referèndum, però en un passat no gaire llunyà el partit defensava una «consulta legal i acordada» per resoldre l'encaix de Catalunya. Això sí, al programa per a les eleccions del 2015 ja havia abandonat una línia que despertava el rebuig frontal del PSOE.