“La bombolla immobiliària tornava a estar aquí i es despertaven els monstres urbanístics de feia 30 i 40 anys”. Així narra la portaveu de SOS Costa Brava, Marta Ball-llosera, el context a partir del qual va néixer la plataforma quan falten pocs mesos perquè se celebri un any de la seva fundació. Aquesta iniciativa uneix diverses entitats en defensa del territori de les comarques gironines i aposta per un model que generi un creixement “ecològic i sostenible” del litoral. De fet, aquesta màxima vol arribar a tot al territori català i diverses propostes estan seguint el rastre que va deixant aquesta macroorganització ecologista.

Fa aproximadament un mes naixia la plataforma SOS Pirineus i fa poques setmanes es feia públic un manifest signat per diverses entitats de la zona del Camp de Tarragona agrupades sota el paraigües de SOS Costa Daurada. Ara bé, el creixement de propostes que busquen tenir cura de l’entorn natural arreu de la geografia catalana no ve propiciat per una situació nova sinó que és hereva d’una tendència de caràcter majoritari a Occident.

D’uns anys ençà, tot i els estralls que va causar la crisi de la construcció que va esclatar l’any 2008, les grues, els moviments de terra i els totxos tornen a formar part del dia a dia de pobles i ciutats d’arreu. Així mateix, també han augmentat el nombre de tramitacions d’expedients i han proliferat els punts als ordres del dia de les diverses Comissions Territorials d’Urbanisme (CTU) existents. L'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) preveia que durant l’últim any a Catalunya es construirien prop de 15.000 nous habitatges. Aquesta xifra, tot i quedar molt lluny dels números del 2006 quan es va assolir el màxim històric en construcció al Principat arribant fins als 130.000 pisos nous, satura encara més un territori que segons les últimes dades fetes públiques per la Generalitat de Catalunya l’any 2017, té 40.643 pisos buits.

Una de les últimes mesures que ha pres l’executiu català per revertir aquesta situació és la congelació de 15.000 habitatges i el replantejament dels usos de sectors valorats en 20.000 més a l’entorn de la Costa Brava. El secretari d’Habitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, reconeixia que era “l'última oportunitat com a país que tenim de suprimir un model urbanístic que ens ha fet tant de mal”.

Aquest moviment d’emergència arribava després de la insistència de SOS Costa Brava, que considera que es tracta d’un gest “valent” però al mateix temps comenta que “pot quedar en no res si quan surti l’aprovació inicial -prevista per la tardor- del Pla Director Urbanístic (PDU) el Govern no és ferm realment i el document queda amb molt poques mesures”. En aquest sentit, la portaveu de l’organització també emfatitza que malgrat aquesta acció, hi ha d’altres projectes -com la construcció de l’autopista C-32 de Blanes a Lloret, el projecte d’urbanització de Sa guarda a Cadaqués on es preveu construir 104 cases i un hotel, i un altre macroprojecte a la localitat de Palamós- dins i fora del marc d’aquest PDU concret, que disten de ser una iniciativa sostenible i tenen tots els avals i el suport del Govern.

El PDU de Revisió de Sòls No Sostenibles del Litoral Gironí, nom que rep el projecte que està preparant l’administració catalana, no és el primer d’aquestes característiques que s’executarà i tampoc esta previst que sigui l’últim. Aquesta iniciativa va començar posant el focus a l’Alt Pirineu i té la voluntat d’examinar la totalitat de comarques catalanes. Ball-llosera constata que una aposta d’aquestes característiques “és una oportunitat única i històrica de revertir el model urbanístic cap a la sostenibilitat i la racionalitat”.

Per això demana que cada vegada prosperin més les plataformes en defensa del territori i així, “si hi ha reivindicacions a tot Catalunya, la Generalitat veurà que és una necessitat prioritària fer aquests Plans Directors”. Afirmació que comparteix Ivan Garriga, portaveu de SOS Pirineus, quan assegura que “tot està a les nostres mans. La gent moltes vegades es queixa però és poca la que decideix prendre partit i implicar-se realment”.

Roda de premsa recent de SOS Pirineus.

Igualment, el model pot ajudar a prosperar cada un dels municipis. Tot i que cada ajuntament regula a través del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) la construcció de noves edificacions, en ser la Generalitat un ens suprem municipal, seria aquesta la que delimitaria el marc de moviments de cada administració local i, a la vegada, dibuixaria una estratègia comuna que no es veuria afectada pels canvis de colors i de prioritats als governs municipals cada quatre anys.

Municipis: de la mort a la saturació

Més enllà d’allò que té relació amb la nova edificació, la defensa del territori al Principat també va lligada en moltes ocasions a un canvi de paradigma i d’estratègia pel que fa a la gestió del turisme. Així ho argumenta Ivan Garriga quan comenta que el que necessita la zona d’influència de la nova agrupació és “un model socioeconòmic que permeti a la gent viure de la terra, la muntanya, la pagesia i de l’agricultura amb subvencions i amb polítiques que posin al davant la gent d’aquí i no el sector dels serveis com està passant”.

Les diverses fonts ecologistes consultades coincideixen en que no estan “en contra del turisme”, però sí que prioritzen un model “que porti una riquesa real al territori”. El turisme de sol i platja o de cap de setmana ha estat durant dècades prioritari per a totes les administracions. Aquesta concepció de l’oci, tot i que des dels governs s’assegurava que garantia un elevat nombre de llocs de feina, únicament té un gran impacte durant els mesos de temporada alta: l’època de calor a la platja i la de neu la muntanya.

Ara bé, dades recents publicades desmenteixen aquesta teoria. Un estudi publicat pel sindicat UGT -igual que les tesis de l’economista Miquel Puig-, assegura que el model turístic actual no es tradueix amb riquesa per les localitats amb més pressió, ja que la taxa d’atur hi és més alta que la mitjana catalana, així com l’abandonament escolar, i també comporta una renda familiar més baixa.

En la mateixa línia, infraestructures emblemàtiques del turisme de neu com les pistes d’esquí encadenen any rere any números vermells i han de ser rescatades per la Generalitat de Catalunya i els pobles del Pirineu van despoblant-se poc a poc. Garriga recorda que fa uns cinquanta anys en pobles de l’Alt Urgell com per exemple Vidiella, Aristot o el Pont de Bar hi vivien alguns centenars de persones i ara no hi viu pràcticament ningú. Alhora reitera que activitats com la ramaderia comporten uns grans esforços i els boscos estan molts d’ells abandonats i bruts.

El portaveu de SOS Pirineus assenyala que la creació de plantes de biomassa o de més escoles rurals, entre d’altres, potser podria revitalitzar una zona que ans enrere va quedar en segon terme en pro de les metròpolis. “No es tracta d’assenyalar culpables perquè som conscients que és una dinàmica a tot el món occidental, però creiem que quan abans hi posem fil a l’agulla abans ho podrem resoldre”, afegeix.

Defensa de la Costa Daurada

Precisament, per proposar altres solucions possibles ha nascut recentment la plataforma SOS Costa Daurada. Víctor Álvarez, un dels seus membres, explica que la costa tarragonina està començant a sofrir agressions derivades de l’especulació i el poc respecte pel medi ambient. Afirma que tenint en compte que “Barcelona ja estè molt explotada, les grans empreses ara probablement busquen nous espais per la zona de Tarragona”, que és, segons ell, “aquesta part oblidada en la qual que només s’hi pensa per especular i per la industria química i nuclear”.

La plataforma es planteja treballar per enfortir la zona natural de l’Anella Verda de Tarragona i el seu litoral i començar a treballar en la conscienciació del que ells anomenen “l’Anella Blava”, aquella que preservaria els espais marins que ara es veuen amenaçats per l’activitat del Port de la ciutat i també la contaminació de la industria petroquímica.

Els equilibris entre les entitats ecologistes i l’administració s'encaminen avui en dia per mirar de redreçar una situació que a poc a poc va desgastant en territori. Tot i les diferències i les assignatures pendents, les dues parts aposten per l’entesa i per treballar per un model menys massificat i més respectuós amb el seu entorn.