Lent i complex. Així defineix Ramon Vilar, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València, el procediment que s'ha iniciat recentment pel qual es començarà a emetre el rebut de l'IBI a immobles amb caràcter lucratiu d'organitzacions religioses. En declaracions a aquest mitjà, el titular d'Hisenda reconeix que encara no s'ha girat cap rebut perquè s'està ultimant la base de dades mitjançant les rectificacions cadastrals corresponents i les declaracions de lesivitat adoptades per a aquells edificis acollits a l'exempció.

Des que el govern municipal va anunciar la iniciativa, en la qual porta treballant més de dos anys, l'expectació ha estat creixent. "Hem posat la qüestió damunt la taula; sigui quina sigui la resposta de l'Església, l'important és la decisió política compartida pel Papa Francesc", afirma l'edil. Així ho va fer saber a Jordi Évole en l'entrevista emesa diumenge passat a Salvados, en què el bisbe de Roma va sentenciar que els homes d'Església són ciutadans i han de complir amb tots els seus drets. L'Església italiana paga l'IBI en tots els seus edificis no destinats al culte des de 2012.

En el cas de la ciutat de València, el regidor estima que cada any s'han pogut perdre al voltant d'un milió d'euros per a les arques municipals. Només en el cas de l'Església catòlica, tot que la llista de propietats fins ara exemptes s'eleva a 1.253 segons un informe de València Laica de 2015 (el 12% estarien relacionades amb el culte), de moment el consistori té prevista una fase inicial on només es veurien afectades una desena d'elles. Hospitals o universitats privades, amb un valor cadastral considerable, es troben entre aquests primers destinataris.

El regidor recorda que tan sols es giraran rebuts a aquells immobles que estan adscrits a activitat lucrativa amb caràcter permanent subjecta a la lliure competència segons els principis del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. De moment, els enviaments que ja s'estan realitzant amb normalitat, segons l'ajuntament, són els referents a l'ICIO (Impost sobre construccions, instal·lacions i obres) amb relació a reformes.

Règim generalitzat d'exempció

Però la iniciativa del govern de la capital del Túria no prové de cap modificació normativa, sinó d'una orientació jurisprudencial europea. Es tracta d'una interpretació extensiva aplicable a l'impost dels immobles a partir d'una sentència que es pronunciava respecte a un altre impost, l'ICIO. La sentència en qüestió, confirmada per un jutjat madrileny, donava la raó a l'Ajuntament de Getafe en el cobrament de l'ICIO a una entitat catòlica, després d'un dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia les exempcions fiscals a l'Església com a "ajudes d'Estat prohibides".

Per a Albert García Moreno, professor titular de Dret Tributari de la Universitat de València, la intenció del consistori valencià significa un pas endavant però té els seus dubtes sobre els resultats que es poden recollir. "És aventurat; el desitjable hauria estat que la sentència hagués estat amb relació a l'IBI. El que cal és un canvi normatiu per generalitzar la no exempció. L'Església, en un joc de remissions normatives una mica complex, està gaudint durant pràcticament tot el període democràtic d'un règim evident d'exempció", apunta el professor.

En aquest benefici fiscal de l'Església a l'Estat espanyol, no solament s'assenta la revisió dels acords econòmics que Espanya va signar amb el Vaticà el 1979, com a prolongació del Concordat segellat per Franco. També juga un paper fonamental la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. "L'Estat, amb aquesta llei, ha anat més enllà dels mateixos acords amb la Santa Seu. A l'equiparar l'Església a qualsevol fundació sense ànim de lucre, l'exempció s'ha incrementat i és absoluta. Això no té comparació en altres estats", relata García.

Moviments socials i molt especialment organitzacions laïcistes han assegurat reiteradament que, si hi hagués voluntat política, aquesta llei es modificaria sense més problemes. De fet, durant el govern de Pedro Sánchez s'ha arribat a especular amb la idea de revisar l'exempció de l'IBI a l'Església, però tot ha quedat en una il·lusió. L'acció de govern del PSOE ha continuat sense qüestionar-se les relacions de cooperació amb l'Església Catòlica. L'exhumació de Franco va ser el motiu principal del viatge de la ministra Carmen Calvo a la Santa Seu.

No hi ha dubte per als moviments laïcistes que l'Església recorrerà davant la crida de cobrament que pretén realitzar l'Ajuntament de València. Les mirades d'altres ciutats estatals es posen sobre ella i sobre un suposat futur pronunciament d'algun tribunal. "Si la base no és ferma perquè xoca amb la legislació i el tribut acaba considerat sense fonamentació per un tribunal, això li pot costar més càrrega a l'ajuntament, ja que hauria de retornar-lo amb l'increment dels interessos. Pot ser un mal negoci", adverteix García.

Cal recordar que, a l'empara de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 2017, s'han produït temptatives municipals que insten el cobrament de l'IBI a l'Església. A Terrassa o Badalona, ​​per exemple, s'han iniciat tràmits en aquest sentit. El 2013, el Tribunal Constitucional va tombar la llei navarresa que obligava a l'Església a pagar l'IBI dels seus edificis. El Govern espanyol havia presentat el recurs per incomplir "els compromisos de l'Estat amb l'Església Catòlica i amb les Comunitats Evangèlica, Israelita i Islàmica".