El fulminant desenllaç en el cas de Tsunami Democràtic amb el seu arxiu judicial té un impacte òbviament personal sobre els imputats acusats de terrorisme. Però també tindrà importants conseqüències polítiques. Ja que, encara que sempre amb la prevenció davant de possibles recursos judicials, la decisió d'arxivar la causa per part del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, permet a la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, tornar a Catalunya sense cap tipus de requeriment judicial pendent.

A ningú se li escapa que amb unes negociacions vitals per a la investidura en marxa, en què ERC és peça clau, i amb una virulenta crisi interna dels republicans en ple apogeu, l'imminent retorn de Rovira a Catalunya aquesta mateixa setmana "suposa un actiu molt important per al partit", segons fonts de la direcció d'ERC consultades. Tot i això, des de la direcció d'Esquerra reclamen prudència, però admeten que "estem mirant com organitzem el retorn i quin serà el dia a dia de la secretària general a partir d'ara".

Però el que és segur és que la tornada de Rovira remou el sempre complex tauler de la política catalana. Un tauler que encara tindrà una peça clau per encaixar, el retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. Tot i que el dirigent de Junts també ha quedat exonerat en el cas Tsunami, Puigdemont encara té pendent una imputació per malversació per l'organització del referèndum de l'1-O en la causa instruïda pel jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem des del 2017, magistrat que ha rebutjat aplicar-li l'amnistia i manté l'ordre de detenció contra ell.

Tornada de Rovira amb Wagensberg

Segons fonts d'Esquerra, Rovira té previst tornar abans de finalitzar la setmana amb el diputat d'Esquerra, Ruben Wagensberg, que també estava imputat en el cas de Tsunami però pel Tribunal Suprem -que ha seguit el camí de l'Audiència Nacional arxivant també el cas-.

Rovira va ser exonerada de l'acusació de sedició després de la derogació del delicte al Codi Penal i també ha estat amnistiada pel que fa al suposat delicte de desobediència que tenia pendent per l'organització del referèndum de l'1-O el 2017. Així que, amb l'arxiu de la causa de Tsunami Democràtic, el seu historial judicial queda totalment net i podrà tornar a Catalunya sense cap ordre de detenció en vigor. Un fet gens menyspreable tenint en compte que Rovira és en aquests moments la màxima dirigent d'Esquerra després de la dimissió d'Oriol Junqueras com a president.

Decisions clau que facilita el retorn a Catalunya

La secretària general d'ERC té entre les mans decisions de gran transcendència com arribar a un preacord amb el PSC per a la investidura com a president de la Generalitat de Salvador Illa. Preacord que haurà de defensar davant de les bases d'ERC. El retorn facilitarà totes dues coses, especialment la interlocució directa amb Salvador Illa, que fins ara havia declinat traslladar-se a Ginebra per veure personalment la dirigent d'ERC. Per no parlar que el retorn de Rovira pot ser important per afrontar en condicions una possible reedició electoral, en cas que els militants tombessin la proposta d'acord amb el PSC, o no s'arribés a concretar, tot això en moments molt crítics pels republicans.

Rovira també té sobre la taula la missió de tancar la greu crisi que ha obert l'escàndol dels cartells de l'Alzheimer dels germans Maragall orquestrat per elements d'Esquerra. I preparar el congrés de la formació previst per al 30 de novembre en què Rovira i Junqueras es mostren enfrontats sobre el futur del partit. Resulten evidents les facilitats que suposen la presencialitat i la maniobrabilitat més gran que permet deixar d'una banda el plasma que imposava l'exili per fer front a tots aquests temes fonamentals.

Rovira manté la retirada de la política, però…

De moment, Rovira no es planteja revocar la seva decisió d'abandonar la primera línia de la política, un cop abandoni el càrrec com a secretària general d'ERC, després del congrés del partit previst per al 30 de novembre, tal com va anunciar després del desastre electoral del 12 de maig. La mateixa Marta Rovira ho ratificava aquest dimarts en una entrevista a RAC1: "No canviaré la decisió, és un final d'etapa".

Però no hi falten dirigents importants d'Esquerra que en privat asseguren que, en cas de repetició electoral, Rovira seria un gran actiu per encapçalar les llistes i s'hauria de plantejar un ajornament de la retirada. Cal recordar que després de l'anunci del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, de no continuar a la primera línia de la política un cop deixi el Palau de la Generalitat, l'altre candidat amb tirada electoral seria Oriol Junqueras. La mateixa Rovira estaria d'acord amb l'opció de Junqueras, segons va assegurar la secretària general a Públic però, com en el cas de Puigdemont, la negativa del Suprem a aplicar l'amnistia a l'exdirigent d'ERC tanca aquesta via, ja que manté inhabilitat Junqueras, igual que al secretari general de Junts, Jordi Turull, i altres sentenciats del judici del procés.

Rovira ha deixat clar que no té al cap encapçalar una llista electoral en cas de repetició electoral, però no falten els que li demanaran que ho reconsideri si arriba el cas. "La crisi interna, l'escàndol dels cartells o el desgast del cicle electoral passa factura i amb Junqueras inhabilitat costa veure una opció millor que Rovira com a candidata perquè ERC pugui afrontar una perillosa repetició electoral", assegura un dels dirigents afins a la secretària general. "Sense un candidat o candidata clar, seria un suïcidi anar a eleccions, encara que caldrà respectar la seva voluntat òbviament", afirma aquesta mateixa font que postil·la: "En qualsevol cas, no hi ha cap dubte que tenir Rovira a la recambra dóna molta més tranquil·litat i fortalesa a Esquerra a l'hora de negociar amb el PSC i Junts. I permetrà més contundència per defensar les nostres línies vermelles i exigències en la negociació, especialment amb els socialistes".

El difícil retorn de Puigdemont, una bomba de rellotgeria?

L'imminent retorn de Marta Rovira suposa una sacsejada considerable en la política catalana amb conseqüències internes a ERC i externes pel que fa a la investidura. Però ara queda pendent la tornada de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. Un retorn que l'expresident va comprometre per a la sessió d'investidura que s'ha de celebrar abans del 26 d'agost, si es vol evitar la repetició electoral. Tota una bomba de rellotgeria, atès que sobre Puigdemont pesa una ordre de detenció en vigor. I, si fos detingut, no hi ha dubte que el tauler polític català, i per extensió l'espanyol, més que moure fitxes, saltaria pels aires.

Amb l'arxiu del cas Tsunami Democràtic també per part del Suprem -seguint l'estela de l'Audiència Nacional-, Carles Puigdemont queda, en principi, lliure de les acusacions de terrorisme en aquesta causa. Però continua imputat per malversació a la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena des del 2017 -també al Suprem- per l'organització del referèndum de l'1-O. Llarena va rebutjar l'aplicació de l'amnistia amb una interpretació polèmica de l'enriquiment propi, un dels factors excloents que preveu la llei d'amnistia.

D'altra banda, aquest dimarts també ha rebutjat aplicar l'amnistia el jutge Joaquín Aguirre, que instrueix l'anomenat cas Volhov o de la trama russa, amb una acusació de traïció, malversació i organització criminal contra Puigdemont i altres imputats. En el cas de l'expresident, Aguirre ha demanat al Suprem que assumeixi la causa perquè està aforat per ser diputat del Parlament.

Puigdemont queda doncs, de moment, imputat i amb una ordre de detenció vigent en espera de la resolució dels recursos d'empara presentats pels seus advocats. Primer a la sala del Suprem, però fonts jurídiques consultades no mostren gaire confiança en una resolució favorable per a Puigdemont d'aquesta instància i assumeixen que caldrà apel·lar al Tribunal Constitucional. Un procés que alguns juristes consultats asseguren que pot trigar mesos o algun any, de manera que la situació jurídica de Puigdemont es mantindrà sense canvis abans del 26 d'agost.

Puigdemont reitera que tornarà i s'exposa a la detenció

Segons les fonts consultades a Junts, Puigdemont manté intacta la determinació de tornar per a la primera sessió d'investidura que se celebri al Parlament. Sigui la del socialista Salvador Illa o la pròpia, a la qual no renuncien a Junts malgrat la manca de suports aritmètics. "El President es va comprometre a tornar per a la investidura i s'hi manté i l'amenaça d'una detenció totalment arbitrària no el frenarà", assegura un dirigent de Junts. Mentrestant el secretari general del partit, Jordi Turull, afirma que en cas de detenció "cridarem a la reacció del país" apuntant a mobilitzacions populars de protesta.

Si compleix el compromís de retorn, la detenció de Puigdemont estaria assegurada. D'entrada, per comparèixer davant el jutge Llarena, que haurà de decidir si ingressa a la presó preventiva tot esperant la resolució dels recursos respecte a l'amnistia. La portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, assegurava a Públic, en una conversa durant el programa Els matins de TV3, que "els Mossos no treballem amb futuribles. Quan es produeixin els fets, el cos prendrà les decisions oportunes, sempre complint els mandats judicials i actuant d'acord amb els criteris d'oportunitat i proporcionalitat com fem sempre". No sempre ha estat així, ja que el mateix major, Josep Lluís Trapero, va reconèixer en seu judicial que l'octubre del 2017 els Mossos sí que van treballar amb "futuribles" ja que tenien un dispositiu preparat per aturar Puigdemont i els membres del seu Govern si rebien l'ordre judicial oportuna després de la Declaració d'Independència.

En qualsevol cas, el mateix president del Parlament, Josep Rull, dirigent de Junts, ha assegurat que està revisant els protocols de seguretat de la cambra catalana i que en cap cas permetrà que s'aturi al seu interior a Puigdemont "ni a cap altre diputat o diputada". "El Parlament ha de ser el temple del respecte democràtic i de l'expressió democràtica del poble de Catalunya, els diputats i diputades són intocables i no permetré que detinguin al president Puigdemont ni a ningú, abans m'hauran de detenir a mi", assegura Rull en diverses entrevistes a mitjans de comunicació.

Una altra cosa serà si Puigdemont, en cas de tornada, arriba a entrar al Parlament abans de ser detingut. A la frustrada sessió d'investidura del 30 de setembre del 2018, després de les eleccions posteriors a la Declaració d'Independència i en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució, ja es va especular amb aquest mateix escenari i els Mossos van desplegar un ampli dispositiu de control i rastreig als accessos i entorns del Parlament.

Del que no hi ha dubte és de què -sigui abans d'entrar al Parlament, al seu interior, o a la sortida- la detenció de Puigdemont i sobretot un possible empresonament, en cas de tornar a Catalunya aquest mes d'agost, pot comportar un terratrèmol polític de conseqüències insospitades, tant pel que fa a mobilitzacions populars al carrer, com a la impossibilitat de celebrar una investidura, o al resultat d'una repetició electoral a Catalunya amb ell de candidat a la presó. També pel que fa a l'estabilitat del Govern espanyol de Pedro Sánchez que amb tota seguretat perdria l'imprescindible suport parlamentari de Junts al Congrés, i molt probablement d'Esquerra, que es veuria arrossegada a un nou front independentista.

Final de cicle de l'exili a Suïssa, en espera de Bèlgica

L'arxiu del cas de Tsunami Democràtic afecta dotze persones, entre les quals hi ha Carles Puigdemont i Marta Rovira. Però el retorn dels imputats que des del mes de novembre passat es van anar refugiant a Ginebra tancaria l'exili suís dels cinc independentistes catalans que hi resideixen. També va estar exiliada a la capital suïssa l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, però ja va recuperar amb anterioritat la llibertat de moviments. Ara està previst que tornin -de manera més o menys imminent- la mateixa Marta Rovira i el diputat d'ERC, Ruben Wagensberg. I també l'activista i dirigent d'Òmnium, Oleguer Serra, l'empresari Josep Campmajó i el periodista Jesús Rodríguez. També tornaran a Catalunya alguns refugiats en d'altres latituds, com l'empresari i exdirigent d'Esquerra, Xavier Vendrell, que ha estat residint a Colòmbia a causa de la imputació judicial.

Amb el retorn dels cinc de Ginebra es tancarà el nodrit exili català a Suïssa. Però segons el periodista Jesús Rodríguez: "Mantindrem viva la feina que hem fet tot aquest temps amb relators de les Nacions Unides, moviments socials de Suïssa i organitzacions internacionals en defensa dels drets humans".

Un cop consumat el retorn de Suïssa i d'algun altre país, l'exili d'independentistes catalans es reduirà als tres dirigents de Junts que resideixen a Bèlgica i als que se'ls rebutja l'aplicació de l'amnistia: l'expresident Carles Puigdemont, l'eurodiputat Toni Comín i el diputat del Parlament Lluís Puig.