L'esperança de vida dels barcelonins s'ha situat en un nivell rècord, en arribar als 86,9 anys en el cas de les dones i en els 81,2 en el cas dels homes. La xifra suposa un increment d'1,7 i 3 anys, respectivament, respecte una dècada enrere. Paral·lelament, les diferències de salut entre les persones de rendes més elevades i les de rendes més baixes s'han reduït sensiblement. Ara bé, això no vol dir que la ciutat no tingui reptes importants en qüestions de salut, com ara la contaminació atmosfèrica, que l'any passat va provocar un total de 354 morts prematures, un nombre superior al de l'any precedent. Totes aquestes dades s'inclouen a l'informe anual La Salut a Barcelona, que s'ha presentat aquest dimarts i des de fa més de tres dècades elabora l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Ciutat Vella és el districte amb pitjors indicadors de salut i on l'esperança de vida és més baixa, de 85,2 anys per a les dones i de 78,1 per als homes. On hi ha hagut un progrés significatiu és en la disminució de les desigualtats de salut segons la renda disponible als barris. Si durant el període 2011-2013 hi havia una diferència mitjana de 4,3 anys d'esperança de vida entre els barris barris de major renda i els de menor -on era més curta-, en el període 2014-2016 va reduir-se a 2,4 anys. Ara bé, els homes de les classes socials més desafavorides tenen un 6% més de possibilitats de tenir obesitat o sobrepès que els de les classes més benestar, un percentatge que en el cas de de les dones s'eleva fins al 20,6%.

Pel que fa a les malalties infeccioses, els casos de VIH i sida es mantenen estables, però en canvi els darrers anys hi ha hagut un enorme increment de malalties com la gonocòccia -que el 2017 va créixer un 30%- i la sífilis, que va fer-ho un 10%.

Però segurament on l'evolució és menys positiva és en la qualitat de l'aire, que malgrat les denúncies de grups ecologistes i la creixent presa de consciència de les administracions segueix sense resoldre's. De fet, el 70% de la població de Barcelona està exposada a nivells de contaminació de diòxid de nitrogen (NO2) superior als que estableixen la Unió Europea i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un percentatge dos punts superior al del 2016. També ha crescut el volum de persones exposades a nivells superiors de partícules fines dels que estableix l'OMS, fins a arribar al 98%, és a dir, a gairebé tots els habitants de Barcelona.

No és una qüestió menor, atès que entre 2010 i 2017 l'exposició a la contaminació atmosfèrica ha provocat una mitjana de 424 morts anuals. La xifra de l'any passat va ser, segons una estimació, de 354, és a dir, per sota de la mitjana dels darrers vuit anys, però per damunt de les 266 del 2016. Sobre aquesta qüestió, diverses administracions, com l'Ajuntament de Barcelona, però també l'Àrea Metropolitana de Barcelona i altres consistoris, estan promovent mesures com l'increment del transport públic o els carrils bici per tal d'avançar cap a un canvi en la mobilitat privada, la principal raó de la contaminació atmosfèrica. Segurament, la mesura més coneguda sigui l'establiment d'una zona de baixes emissions a l'interior de Barcelona.

La realitat, però, és que grups ecologistes, com la plataforma Aire Net, o metges experts en malalties respiratòries, consideren que les mesures adoptades fins ara no han estat prou agosarades i, de fet, les estadístiques demostren que no han servit per revertir el problema. Finalment, la contaminació acústica també és important, ja que més del 56% de la població hi està exposada durant el dia i el 70% durant la nit.