Catedràtic del departament d’Enginyera Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas dirigeix el grup d’investigació Alephsys Lab, que ha dissenyat un model matemàtic que preveu l’evolució d’epidèmies. Tot i que les dades dels darrers dies mostren una disminució dels contagis i dels morts després de setmanes d’estat d’alarma, aquest doctor en Física adverteix que estem molt lluny de retornar a la normalitat prèvia a la Covid-19, que les persones que puguin sortir de casa quan comenci el desconfinament han d’extremar les mesures de seguretat i que caldria fer tests massius per detectar les persones asimptomàtiques que, sense saber-ho, contagien el virus. Crític amb alguna de les decisions de les autoritats durant la crisi, sobretot per la lentitud amb què s’han implementat determinades mesures, atén Públic enmig d’una maratoniana jornada laboral i avisa que ens oblidem de tenir un estiu com els que hem conegut.

Quan desenvolupen el model matemàtic per preveure l’evolució d’epidèmies?

El model bàsic fa deu anys i el que ja incorpora paràmetres de mobilitat és un paper que vam fer el 2018. I quan vam veure el tema de la Covid vam millorar molt més el model perquè fos molt específic per aquesta malaltia, però es pot adaptar a qualsevol altra.

Si no m’equivoco, el model es basa en les dades de mobilitat laboral dels treballadors que té l’Institut Nacional d’Estadística (INE), però no n’inclou d’altres com ara la mobilitat lligada a l’oci. Fins a quin punt és fiable?

El model és molt fiable i precís, per això les autoritats ara li presten molta atenció. Amb la mobilitat laboral el model captura perfectament l’evolució de la situació a Espanya. Ara comencen a sortir dades molt bones de Google, etc., que tenen tot tipus de mobilitat i, fins i tot, pots millorar-lo, però realment el rang de precisió és molt elevat.

En d’altres entrevistes ha denunciat que inicialment les administracions no els van fer cas. Quan canvia això?

El Govern de la Generalitat ens va trucar, es va interessar i ens va escoltar dos dies abans de demanar el confinament de Catalunya i es va posar les piles. I el Govern espanyol ho va fer una setmana i mitja després.

Com funciona? Cada dia tenen una actualització de les dades?

No, el nostre model fa una predicció del futur amb les intervencions que s’hagin fet fins al moment. Podem saber que està passant donada la intervenció que es va fer el 14 de març i després el confinament total del dia 28. Tenim aquests dos escenaris i també el del dilluns 13, quan es torni a la mobilitat prèvia al confinament total. Ara estem treballant en escenaris posteriors, sobre quina és la manera de sortir d’aquesta catàstrofe en la qual estem tots.

El que m’agradaria que quedés molt clar és que acabem de començar i la població ha de saber que això és el principi, no el final. S’ha de conscienciar la gent que no tornarem aviat a la normalitat, ni molt menys. Que encara tenim un perill elevadíssim i la situació segueix sent crítica. Amb l’esforç de tots hem aconseguit descarregar la sanitat, poder atendre tothom que ho necessita i que no estigui desbordat el sistema... Que s’ha d’obrir tard o d’hora és una qüestió imperativa, però que no proposem nosaltres, sinó que es fa perquè hi ha molts altres factors, que també se senten atacats per la malaltia, com tot el teixit socioeconòmic que tenim.

El dia 13 els treballadors que hagin de sortir perquè s’han obert les seves empreses han d’anar molt preparats, amb mascaretes i guants i han d’agafar la roba que hagin fet servir a la feina, posar-la a rentar només arribar a casa i dutxar-se immediatament i mantenir el màxim de protecció física, que és l’única que tenim ara. És molt important que la gent estigui preparada, perquè sinó sortirem en un camp de batalla on les bales són invisibles i el virus ens està atacant a tot arreu. Deixem-nos de missatges tebis, perquè no fan cap favor a la població, perquè la situació encara és crítica, tot i que veiem baixar els números. Quan tornem a establir les connexions socials, tornaran a pujar.

Com evolucionarà l’epidèmia a partir del dia 13 si es torna a la mobilitat prèvia al confinament total?

Doncs el model diu que continuarem decreixent, però el decreixement serà molt més lleu. El confinament total és el màxim decreixement que podem fer i el que veurem la setmana vinent encara serà conseqüència del confinament total, perquè hi ha el delay de 10-15 dies. Quan s’obri una miqueta veurem com la caiguda comença a alentir-se i serà molt delicat. Si no es manté aquest límit de mobilitat, podem patir una pujada i un rebrot no ens el podem permetre. La nostra sanitat està fent uns esforços inhumans, però no aguantaria un altre rebrot, de l’estil del que vam viure fa dues o tres setmanes. Hem de ser molt conscients de la situació i s’ha d’insistir en aquest missatge, que ho estem fent bé, però no hem acabat i falta molt camí per recórrer.

En la línia del que diuen diversos epidemiòlegs, planteja un desconfinament gradual, amb moltes mesures de seguretat, amb l’adopció d’hàbits que no teníem abans. Tindrem un estiu molt diferent als habituals?

Absolutament. Tindrem un estiu que no hem tingut mai, on el turisme no hi serà. Ni el nostre cap a d’altres països, ni el d’altres països cap a nosaltres. Serà un estiu molt dur, on no podrem fer les festes a les quals estem acostumats. Tenim una societat madura i s’ha de ser realista. Hi ha hagut molts errors de les autoritats sanitàries i polítiques i no ens en podem permetre més. Això no és una opinió, és pura matemàtica, que et diu per activa i per passiva quina és la situació.

La gent es mereix saber la realitat i que no ens enganyin. No es pot sortir dient que les mascaretes no serveixen, és una negligència. Són absolutament necessàries! Pots estar infectat i no saber-ho i estàs contagiant qualsevol persona amb qui parlis o a qui toquis. Si portes una mascareta, un drap, un mocador o el que sigui que faci que les teves partícules no vagin més enllà estàs protegint els altres, i si els altres en porten t’estan protegint a tu. Per tant, si en portem tots, ens protegirem els uns als altres i tallarem moltíssima infectivitat del virus. Que diguin que no hi ha mascaretes per a tothom, doncs la població ho pot entendre. Però que et diguin que te la facis a casa, perquè val la pena. Cadascun d’aquests moviments el fem per salvar vides i la població encara no n’és conscient perquè ens han enviat missatges que són falsos. Hi ha almenys 10 vegades més casos dels que s’han reportat, hi ha molts asimptomàtics que no ho saben i estan contagiant.

Quins són els principals errors que s’han comès?

L’error principal ha estat el retard en l’actuació. Això va d’hores o de dies. Quan tens un creixement exponencial, el pitjor error és actuar tard. No et dic que s’hagi actuat malament, sinó que s’ha actuat tard. Tens un problema internacional i quan vols aconseguir mascaretes, respiradors o el que sigui, tot el món en vol i, per tant, tens un problema. Has de tenir una actuació hiperràpida on la teva indústria modifiqui ràpidament la seva activitat i faci les mascaretes, els respiradors, etc. Això s’ha de fer des del minut u, quan tens una visió de futur i saps cap a on va això. Però si t’esperes i comences a donar missatges que això només afecta gent molt gran i amb afectacions prèvies, estàs dient a la població que no passa res i no és cert. I ho hem hagut de viure i reportar amb morts de gent que no tenia cap patologia i era jove.

Els metges tenen la seva funció, però en aquesta epidèmia, malauradament la funció que han fet els metges no ha estat del tot encertada. Al FAQS, el dissabte un metge deia que els nens haurien de sortir al carrer. Pensem una mica! Entenc el que diu, però cal entendre la situació en la que estem i perquè estem fent aquest esforç. Aturar un país sencer no és una broma, no és un caprici de ningú, és una situació d’emergència màxima. I ja estem parlant de si els nens han de sortir al carrer a partir de la setmana que ve. Pensem una mica, si us plau.

Per què és tan important poder començar a fer tests massius?

Són la manera de determinar qui és tota aquesta gent asimptomàtica que pot estar infectant i que es confini. El problema és que en necessites fer molts, perquè la població és enorme i l’ordre d’asimptomàtics pot ser de 10 vegades més dels casos que tens reportats. El problema és què fas després amb aquestes persones. Els xinesos ho van tenir molt clar i van fer les arques de Noé i a qui li donava un test positiu hi entrava i s’hi havia d’estar 15 dies. Però això és molt difícil de fer en un país democràtic com el nostre. Hauria de ser voluntari, perquè legalment no sé fins a quin punt pots confinar a algú. Però evidentment els tests van en aquesta línia i que els que hagin passat la malaltia i estiguin immunes no tinguin cap problema per anar a treballar i fer vida normal.

El tema dels tests funciona molt bé en les fases inicials, quan el nombre d’infectats encara és controlable. És una mesura necessària, però no podem pensar que si es fan test, ja està. És una eina més, sobretot per controlar les persones que estan en una situació més dèbil o crítica, com serien les residències d’avis. Haurien de ser per a tota la població, però malauradament no tenim encara els testos i no tenim temps perquè arribin d’aquí dues o tres setmanes. A partir del dia 13 si vas a treballar ho podràs fer sense que ningú et faci un test i, en certa manera, sortiràs a pit descobert. I si vas a l’obra o a l’oficina caldrà guants, mascareta, distància social, i pensar que cada cosa que toquis pot estar infectada... Estem parlant d’això, Cal estar en aquest estat d’alarma.

Al gener va anar al Japó i en tornar ja portava mascareta per donar classes a la URV. Deuria ser l’únic.

Absolutament.

En aquell moment, el model ja parlava de l’expansió que hem viscut?

Quan vaig tornar del Japó estava claríssim que a través de la mobilitat aèria aquest virus es desplaçaria per tot el món mentre no es tallessin totes les comunicacions amb la Xina sencera, no només amb Wuhan. Cosa que no va passar immediatament. Sabent la simptomatologia que ja s’estava reportant, teníem claríssim que el virus arribaria a Europa, el que era imprecís era dir quan. Ja va ser flagrant amb els primers casos a Itàlia. Aleshores ja estàvem fent el model i vam veure que ens arribaria i ho faria d’un manera brutal.

Queda clar que n’hi ha per temps i que encara hi haurà, malauradament, milers de morts. Creu que tot plegat marcarà un abans i un després i els models matemàtics tindran un paper decisiu en la resposta futura a les epidèmies?

Penso que sí, que hauria de ser així. Hauríem de tenir un observatori epidemiològic de primera magnitud, amb els millors. Penso que en podrem aprendre, tot i que no posaria la mà al foc que això fos així, perquè tenim una tendència molt elevada a cometre els errors del passat. Vam passar una crisi econòmica i hem retornat a un estat molt similar al d’abans del 2008. Aquesta és l’amenaça més important de la humanitat dels propers anys i del proper segle segurament, perquè estem en aquest món hiperconnectat on això pot passar. I, o hi ha un canvi de model social radical, que penso que no hi serà, o tenim mecanismes molt més eficients de predicció, de precaució i actuació de manera immediata.