Les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya segueixen a l'alça i, en gran part, això és conseqüència de la forta crescuda que ha experimentat l'embassament de Sau, a Osona, aquesta setmana. En només quatre dies, el pantà, que bàsicament s'alimenta del riu Ter, ha passat d'acumular 50,46 hm3 d'aigua -el 30,5% de la seva capacitat- a tenir-ne 66,36, el que el situa al 40,16%, segons les dades en temps real de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). És un nivell que no tenia des del 3 d'agost del 2022, gairebé dos anys enrere.

Per situar-nos, el creixement de reserves de Sau en només quatre dies equival al consum domèstic anual d'una comarca com el Vallès Oriental, de gairebé 430.000 habitants. Des de dilluns, el conjunt del sistema Ter - Llobregat ha passat del 34,1% al 37,5% de la seva capacitat, guanyant 21 hm3 d'aigua, mentre que el total de les conques internes ja es troben al 35,5%, tres punts més que dilluns.

La darrera tongada de precipitacions confirma una primavera plujosa a bona part de les conques internes catalanes, amb l'excepció de l'àrea del camp de Tarragona, ja que ni els embassaments de Siurana, al Priorat, ni el de Riudecanyes, al Baix Camp, han guanyat reserves i es troben a un nivell molt baix, per sota del 2,5% de la seva capacitat. Cal recordar que el 9 de març, les conques internes tot just estaven al 14,4% de la seva capacitat, amb només 100 hm3 d'aigua, quan ara estan a tocar dels 250.

En el cas concret de Sau, en aquests tres mesos les reserves embassades s'han multiplicat per 33, passant dels 2 hm3 a 66,36 hm3, un enorme creixement que a nivell visual comporta que l'aigua ja arribi als peus de l'església de Sant Romà de Sau, el campanar de la qual és un dels termòmetres de la sequera a Catalunya.

Tot plegat comportarà que, molt probablement, la setmana vinent el Govern en funcions aixequi noves restriccions. El 7 de maig ja es va decidir que el sistema Ter-Llobregat passés d'una situació d'emergència per sequera a excepcionalitat, amb la flexibilització de restriccions. Havia entrat en emergència al febrer. Aquest sistema proveeix uns sis milions de persones, ja que en depenen Barcelona, l'àrea metropolitana i la segona corona, part de la Catalunya central i Girona.