Que el català es troba en un estat d'emergència és un fet que no es pot eludir. Sigui a les aules, als comerços o al carrer, cada vegada és menys habitual sentir-lo, especialment en grans nuclis urbans com Barcelona. I, en part, és una realitat derivada de la manca d'inversió i preocupació per impulsar continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana en l'última dècada.

Fins fa no massa, un parell o tres d'anys a tot estirar, el català era pràcticament residual a les plataformes de vídeo sota demanda, malgrat que moltes sèries i pel·lícules ja comptessin amb un doblatge fet per TV3 o per a la seva estrena al cinema. Afortunadament, gràcies a la pressió de múltiples usuaris, d'entitats de defensa de la llengua i de les accions del darrer Govern de la Generalitat, la situació ha començat a millorar, multiplicant els títols en català o en versió original subtitulada. 

L'estat i evolució del català a les plataformes

L'activista i tècnic superior de Química Ambiental Àlex de la Guia, barceloní de naixement, però que ha residit la major part de la seva vida a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), ha estat una de les figures clau a l'hora de posar sobre la taula aquesta problemàtica. El desembre de 2021 va posar en marxa Desdelsofa.cat, un portal que funciona com una base de dades on trobar tots els continguts audiovisuals disponibles a les plataformes en català, occità o aranès o en versió original subtitulada.  

Ara, ha publicat El català a la carta (Onada Edicions, 2024), un llibre que recull tota la informació que ha trobat i analitzat d'ençà que va arrencar el seu projecte i on també explica els orígens del cinema i doblatge a Catalunya i l'estat i evolució de la llengua a les plataformes. Una de les primeres dades que ofereix, de fet, és que de les 64 plataformes que donen servei a l'Estat espanyol, només 32 ofereixen contingut en català (de les quals set són de televisions públiques).

Amb tot, de la Guia fa un balanç "positiu" dels últims tres anys: "No és perfecte, però, per exemple, Prime Video a l'inici no tenia ni 80 títols en català i ara ja passa dels 700". En aquesta línia, quan HBO va arribar a Espanya només incloïa la sèrie Vitals, però ara el 12% del seu catàleg ja és en català. Netflix, d'altra banda, "no avança tan ràpidament" i Movistar, amb la llei audiovisual espanyola, "està obligat a afegir els àudios en català i a poc a poc ho està fent".  

La plataforma catalana Filmin és, sens dubte, la clara vencedora, ja que "ha demostrat un gran respecte i molta cura per la nostra llengua", a banda de tenir la interfície i les xarxes socials en català. Segons l'activista, aquest és un factor diferencial i important, ja que "fa l'experiència de l'usuari més agradable". 

El cas de Disney+

"Les grans plataformes internacionals (Disney+, HBO Max, Netflix, Prime Video, etc.) amb seu fora de l'Estat espanyol no tenen cap obligació de complir amb el mínim de contingut en català al seu catàleg i, per tant, l'oferta en les llengües oficials de l'Estat queda en mans de la voluntat de les empreses", escriu al llibre. D'aquesta manera, la presència o l'absència de pel·lícules i sèries en llengua catalana no depèn de la llei audiovisual espanyola, sinó de la implicació de cada companyia internacional i dels acords arribats amb la Generalitat o les subvencions rebudes.

Sabent això i d'acord amb les investigacions de l'Àlex de la Guia, la plataforma que va aterrar a Espanya tot just a l'inici de la pandèmia, Disney+, és, de totes, la que ha presentat més reticències a introduir continguts en català. De fet, ell va intentar contactar en diverses ocasions amb Disney Espanya i Disney Europa per preguntar-ne el motiu, però només aquesta última va respondre el correu al·legant que "l'estratègia a l'hora de difondre els productes varia depenent del país i del seu mercat a partir de les dinàmiques de cada territori". 

A més, el cas de Disney+ és particular, ja que pràcticament "el 95% del seu catàleg és de la seva propietat", cosa que implica que no ha de demanar a cap productora o distribuïdora els àudios en català. Tot i això, fins al 31 de desembre de 2023, només oferia 66 pel·lícules i dos curts en català (el 2,7% de la seva oferta).

Disney+ és la plataforma que ha despertat més reaccions entre la ciutadania, ja que la majoria del seu contingut és infantil. "Nosaltres som adults i si no podem veure Breaking Bad en català a Netflix, com la van emetre a TV3, doncs la mirarem en castellà o en anglès, però si el teu fill vol veure Frozen en català perquè l'ha vista al cinema, com a pare o mare és més fàcil que reaccionis per defensar els interessos de la teva criatura". 

El rol de la Generalitat de Catalunya

Existeix la creença generalitzada que el doblatge en català sona "fals" o "estrany", però, segons de la Guia, és "falta de costum". "Ens hem acostumat a escoltar contingut en castellà, però també hi ha pel·lícules on es diu cabeza de chorlito i jo no ho escolto al carrer". L'activista assegura que "des del tancament del 3XL fins fa un parell d'anys" no hi havia "res important en català", el que es tradueix en "10-12 anys de públic perdut escoltant audiovisual en la nostra llengua".

Per sort, valora que l'últim Govern hagi fet "una bona aposta" pel català. "Els governs anteriors passaven de les plataformes i per això estem com estem, anem 10 anys tard", apunta, i afegeix que "una de les primeres coses que va fer la gent de política lingüística va ser contactar amb les companyies i seure a negociar amb elles. Han aconseguit que Netflix i Prime paguin doblatges, que HBO Max demani subvencions i que TV3 enviï els àudios a les plataformes i no ho entengui com una competència". 

El que s'ha demostrat, diu, és que si el Govern "s'hi posa" i hi ha uns "usuaris darrere demanant i consumint", la majoria de les plataformes "acaben responent". Ara bé, és imprescindible que les dues potes d'aquesta equació "es mantinguin dretes", perquè "si una de les dues cau, ens estancarem o tirarem enrere", conclou.