Público
Público

L'assentament de barraques del Besòs segueix creixent a l'espera de l'acció de l'administració

Dos anys després que hi morís una parella, sobre la taula hi ha la creació d'una oficina permanent per centralitzar les actuacions per desmantellar-lo

Un dels camins de la zona de barraques a Montcada i Reixac, a la llera del Besòs.
Un dels camins de la zona de barraques a Montcada i Reixac, a la llera del Besòs. Públic

Ja fa dos anys que la mort d'una parella a una barraca de la llera del Besòs, a Montcada i Reixac, va fer saltar les alarmes i va posar el focus sobre aquesta situació d'infrahabitatge a l'àrea metropolitana. Malgrat la mobilització de les institucions, a 2024 l'assentament de barraques segueix creixent a l'espera que actuïn.

Fa dos anys que la mort d'una parella va forçar les administracions a mobilitzar-se

Després d'una diagnosi que xifra en prop de 200 les persones que hi viuen -157 adults i una trentena de menors-, sobre la taula hi ha la creació d'una oficina permanent amb pressupost propi per centralitzar i coordinar-ne el desmantellament. És una opció encara pendent de concretar, segons informen a Públic la Delegació del Govern a Barcelona i l'Ajuntament de Montcada.

El cens dels habitants ha estat la primera actuació de les cinc administracions implicades, entre les quals figuren la Delegació del Govern de la Generalitat a Barcelona, el consistori, el Consorci del Besòs, l'Àrea Metropolitana i la Diputació.

Les dades recollides també apunten a què gairebé 400 persones són habitualment a la zona per fer diverses activitats, com tenir cura dels seus horts o animals o fer activitats econòmiques sense llicència. Són dades que la Generalitat va facilitar a Públic i que l'Ajuntament corrobora, afegint-hi la trentena de menors. 

Una de les barraques on viu la família de la Julia, a la riba del Besòs al seu pas per Montcada i Reixac.
Una de les barraques on viu una família, a la riba del Besòs al seu pas per Montcada i Reixac. Públic

Noves barraques

Malgrat que el cens, finalitzat fa mesos, sigui el primer pas per actuar, perilla d'estar desfassat. L'alcalde de Montcada, Bartolo Egea, explica a Públic que la realitat a l'assentament "ja ha canviat": "Entre tots cal intentar pal·liar el problema, perquè cada vegada s'està fent més gran".

Hi ha una zona on ja s'està parcel·lant el terreny per ubicar-hi noves barraques

Actualment hi ha una zona, coneguda com la Pollancreda, on ja s'està parcel·lant el terreny per ubicar-hi noves barraques. "Encara no hi viu ningú, però quan passi l'hivern s'hi posaran a viure. Hem de desmantellar aquest part, que és la més natural", afegeix l'alcalde.

Diverses entitats ecologistes de la zona van avisar l'Ajuntament que això s'estava produint i Egea assegura que s'ha de "parar i desmantellar" de manera urgent abans que comenci a habitar-se.

Els assentaments estan en prop de 34 hectàrees a banda i banda del riu Besòs, entre la carretera de la Roca, les vies del tren i la C-33. La casuística és diversa, amb habitants que hi han viscut tota la vida, d'altres que van i venen, alguns que hi tenen horts i hi dormen ocasionalment, i d'altres que han arribat recentment empesos per la precarietat, la pandèmia i les crisis successives.

Pendents del pla que guiarà el desmantellament

La comissió tècnica que aglutina les cinc administracions implicades va acordar en l'última reunió que el Consorci del Besòs encarregaria un Pla de Gestió per fixar les properes actuacions, entre les quals un suposat desmantellament.

Egea: "Falta una mica de celeritat i lideratge"

El delegat del Govern a Barcelona, Joan Borràs, explica a Públic que aquest document -previst pels propers sis o vuit mesos- marcarà les accions, el pressupost i els terminis. "Ha de ser el full de ruta que marqui com actuar", sosté. Per a Borràs, el pla de gestió ha de ser "global" i aportar una manera "definitiva" per solucionar la problemàtica i "intentar que no es torni a produir".

L'alcalde assenyala que durant el gener ja s'haurien de prendre les primeres accions. "Falta una mica de celeritat i lideratge", reconeix. Egea repeteix el que l'anterior alcaldessa, Laura Campos, ja va dir en el moment de l'accident mortal, que l'ajuntament no pot assumir en solitari una gestió que tan sols pel que fa a la neteja de residus ja puja a tres milions d'euros. "És insostenible", diu Egea.

Tant l'alcalde com el delegat del Govern apunten a què es planteja la creació d'una oficina que centralitzi i coordini les actuacions, amb un pressupost propi, que s'encarregaria del desmantellament o de les actuacions que es considerin pertinents.

L'eradicació de l'assentament és l'objectiu que plantejaven les administracions en el moment de lamort de la parella, tot i que dos anys després i havent fet la diagnosi hi ha més dubtes sobre com abordar-lo. "Algun tipus de solució residencial s'haurà de donar, però hi ha situacions molt diverses", apunta Borràs. 

Prop de 800 construccions

En tota la zona hi ha 794 construccions que inclouen barraques i coberts, el 15% amb amiant. El 17% és habitatge permanent, i més o menys la meitat es destinen a usos d'oci, com els horts, i també hi ha rulots, piscines i basses.

"Sobretot és molt important que no segueixi creixent, perquè si no, no acabarem mai", apunta Borràs, que insisteix en què s'ha traslladat a l'Ajuntament que actuï si veu que es construeixen nous infrahabitatges. "Si no, d'aquí cinc anys tindrem una realitat molt més gran", adverteix.

Un altre focus de preocupació són nous incendis. En les últimes setmanes n'hi ha hagut dos, que no han afectat els habitants, però sí que han cremat uns 3.000 m2 i alguna barraca d'oci. "Quan hi hem anat hem vist que hi ha gent de pas, hi ha molt moviment. La realitat allà canvia cada mes", conclou l'alcalde.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?