Fa gairebé un any i mig, el ple de l'Ajuntament de Barcelona, amb els vots favorables de l'equip de govern d'aleshores (Barcelona en Comú i PSC) i ERC va aprovar una ordenança fiscal que incloïa la taxa Amazon, un gravamen que pretenia penalitzar l'ocupació excessiva de l'espai públic per part del sector del repartiment de mercaderies de les grans plataformes de comerç electrònic. Alhora, la mesura volia "protegir el comerç de proximitat i els petits establiments davant les amenaces dels grans gegants de la distribució".

Així ho defensava en aquell moment, la regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarín, qui afegia la necessitat de "compensar el desequilibri de competències amb el comerç convencional, gravant l'ús intensiu de l'espai públic". Ara, fa poques setmanes, després d'un recurs de la patronal logística UNO, en el qual argumentava que la taxa vulnerava el principi de lliure circulació de mercaderies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ha anul·lada, argüint que "no grava específicament la utilització de les zones de càrrega i descàrrega, sinó que suposa un impost als ingressos dels operadors postals, cosa que el consistori no pot fer".

Una vegada coneguda la sentència, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que estudiA la possibilitat d'elevar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS). Fonts municipals lamenten la decisió judicial, ja que precisen que "l'ordenança tenia interès públic per la regulació que feia de l'ús intensiu de la via pública que fan tan circulant com estacionant els vehicles de repartiment a domicili de mercaderies". El consistori indica que les administracions han de tenir eines legals per poder delimitar aquests nous models econòmics i gestionar l'ús privatiu de l'espai públic.

La mateixa sentència del TSJC deixa una escletxa sobre com hauria d'actuar l'ajuntament de la capital catalana. Així, planteja que si l'ordenança té com a justificació evitar la càrrega i descàrrega en la via pública per a enviaments puntuals, "tal protecció ha d'abastar a tot vehicle susceptible d'utilitzar d'igual forma el domini públic, però no exclusivament als operadors postals que distribueixen béns adquirits a través del comerç electrònic".

L'impacte de la taxa

Més enllà de la decisió jurídica, alguns experts es qüestionen si la taxa acaba beneficiant el comerç de proximitat. És el cas de Neus Soler, professora col·laboradora dels estudis d'Economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "Cada vegada més, estem trobant comerços petits que estan començant a vendre online i podent utilitzar els serveis d'aquestes plataformes". A més, adverteix d'una derivada no prevista en el procés: que la taxa o l'impost el pagui el consumidor final.

Soler puntualitza que "la taxa afecta l'empresa que distribueix el producte, no a la que el comercialitza. Però si el distribuïdor la repercuteix al venedor i el fa aplicant una pujada de tarifes genèrica —és a dir, tant per a les macroempreses com per a les empreses petites—, el petit comerç per descomptat que sí que es veurà desfavorit".

Segons Soler, "si es fomenta l'ús de les taquilles en punts de recollida i el consumidor l'accepta bé, el benefici serà mutu per a tots els actors”. Paral·lelament, indica que com la taxa Amazon no grava els lliuraments entre empreses, sinó el del client final, el sistema de punts de recollida o lockers estalviaria haver de realitzar més d'un repartiment per comanda, el que perjudica factors com la mobilitat o l'emissió de CO2.

Aposta pels punts de recollida

Un altre especialista de la UOC, el professor Cristian Castillo, expert en logística, aposta pels punts de recollida com una fórmula per descongestionar les trames urbanes de les grans ciutats. "El problema és que en la majoria de les ocasions, quan es fa una compra en línia, aquestes opcions de lliurament apareixen en última posició i es dona prioritat a l'entrega a domicili".

Castillo insisteix en la importància que els principals mercats en línia posin de manifest aquestes opcions de lliurament, "més sostenibles, que en moltes ocasions són desconegudes per als consumidors". L'expert al·ludeix a l'estudi anual de conversió en negocis digitals 2022, que reflecteix que, ara com ara, un 91,1% dels compradors prefereix el lliurament a domicili (encara que hi ha un percentatge d'un 21,1% que usa punts de recollida) i tres euros és el que consideren el cost ideal en despeses d'enviament.

A partir d'aquestes dades, la reflexió de Castillo se centra a aplicar un canvi en el paradigma de distribució urbana de mercaderies: "Necessita evolucionar cap a un model en el qual les compres no es realitzin de manera gratuïta en menys de 24 hores". En aquest cas, considera que l'entrega a domicili hauria de tenir un cost més elevat en comparació amb altres opcions, "donant prioritat als lockers o punts de conveniència".

Aquesta modalitat, tal com assenyala, s'hauria d'acompanyar d'una sensibilització respecte al consumidor final "sobre l'impacte ambiental generat pel transport que va associat a les seves compres". També explica que no s'han d'estigmatitzar aquest tipus de compres, sinó més aviat fer prendre consciència als consumidors: "El problema actual de les compres en línia resideix en l'adquisició impulsiva o a cop de clic", que redunda en comandes fragmentades que impliquen nombrosos viatges a un mateix domicili en lloc de només un.

A més de la conscienciació, una tasca pendent de les administracions és promocionar les alternatives de transport ecològic, com cotxes, motos elèctriques o trens, entre les empreses de repartiment a domicili perquè aquestes siguin capaces de veure la rendibilitat econòmica i ambiental. Els experts creuen que, més enllà de recaptar fons, consistoris com l'Ajuntament de Barcelona haurien d'aspirar a generar consciència crítica sobre les decisions de compra.