La vulnerabilitat urbana esdevé un problema estructural d’aquells barris que concentren uns grans índexs de desigualtat. Es tracta d’un fenomen que s’origina quan conflueixen processos d’exclusió (social, residencial, econòmica, sanitària, climàtica...) en certes àrees urbanes que no només limiten les possibilitats d’integració, progrés i mobilitat dels residents, sinó que es retroalimenten tot generant processos circulars que perpetuen els índexs d’exclusió de la població i dels propis barris. Una situació que, tal com apunta l’Índex de vulnerabilitat urbana 2017, dut per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, sol persistir als espais urbans, concentrar-se territorialment -com succeeix als eixos del Besòs i del Llobregat- i adoptar presentacions molt diverses.

Treball centrat en les persones

Per a combatre aquesta vulnerabilitat urbana, així com les desigualtats que se'n deriven, l’AMB ha engegat el Programa integral de barris per a la millora de rendes, altrament dit Pla de barris de l'AMB, un pla de subvencions dotat de 10 milions d’euros per al període 2022-2024 del qual es beneficiaran Badalona, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat. Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet. Entre els 14, en obrir-se la convocatòria, van presentar 20 propostes que buscaven incrementar l'equitat territorial, combatre les situacions de pobresa i atendre a col·lectius més vulnerables. L’AMB assumirà un 80% del cost, sempre que aquest percentatge en nombres absoluts no superi el milió d’euros, mentre que els municipis hauran d’assumir el 20% restant.

Els eixos al voltant dels quals s’articulen les propostes són quatre: l’educació, la fractura social, la bretxa digital i l’adaptació social; la millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de treball i l’oferta d’ocupació; les mesures de cohesió social i finalment, l’habitatge digne, rehabilitació d’espais i transició ecològica. En aquest sentit, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, insisteix en què "aquí del què parlem és de persones, no de la transformació física d’un barri". Balmón, qui també recorda que durant la pandèmia de la covid19 l’AMB va duplicar la inversió en programes d’actuació social, fa èmfasi en què, quan es parla de la millora de les rendes, no només cal pensar en la millora dels salaris, sinó anar més enllà, "promovent que aquestes persones sense prou recursos econòmics puguin accedir a aquelles ofertes, espais i activitats públiques que de retruc també millorin la seva cultura, educació i integració". "I això- afirma el vicepresident executiu de l’AMB- també és millorar les seves rendes".

Erradicar els desequilibris socials, objectiu clau

Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, destaca com la institució valora molt positivament l’engranatge que ha fet possible la concessió de les subvencions, així com l’esforç dels ajuntaments metropolitans, perquè, reconeix, "no és fàcil en tan poc temps dissenyar projectes que siguin coherents, compactes des del punt de vista pressupostari, creïbles i amb els visos de continuïtat que demanàvem en els requisits de la concessió".

De la vintena de propostes municipals rebudes, el 50% busca avançar en l'eliminació dels desequilibris socials i econòmics, tal com apunta Farrero, mitjançant "el reforç tant de línies de convivència a través d’associacions, entitats i tallers amb empreses com de la formació ciutadana, amb programes específics per a adults i col·lectius vulnerables, i els plans locals d’acció comunitària amb els quals compten els municipis de l’àrea, molt enfocats en l’Agenda 2030 i que ja doten d’un marc d’actuació per engegar les nostres propostes formatives amb certa seguretat metodològica".

Un 20% de les propostes posa el focus en afavorir les capacitats personals de la gent, la qual cosa es tradueix en formacions individuals i col·lectives a l’entorn de dos àmbits, "el digital, ja que actualment la manca de competència digital és motiu de marginació, i les escoles i programes de coaching de segona oportunitat per tal que tothom pugui reprendre els seus itineraris laborals i de futur quan així ho vulgui", prossegueix Farrero

Incrementar l’ocupació laboral i la seguretat veïnal

El 30% de propostes restant es reparteixen entre dos objectius, el primer, la coordinació entre les empreses i agents econòmics demandats de llocs de treball i de serveis amb els col·lectius vulnerables a la recerca de feina, apunta Farrero, "per tal d’identificar on rau el problema o coll d’ampolla". L’últim feix de propostes municipals busquen garantir unes condicions de seguretat als espais públics, mitjançant l’establiment de xarxes veïnals que puguin gestionar incidències i conflictes i també garanteixin la seguretat dels col·lectius més vulnerables com són els joves, la gent gran, les persones dependents o les dones. Una fita, matisa Farrero, "amb una doble vessant, la física i la climàtica, en cas d’alertes per contaminació o temperatures extremes, per a les quals l’AMB disposa d’una xarxa de refugis climàtics a biblioteques, parcs i altres establiments municipals".